El fred i la falta d’ajuts empitjoren la situació dels refugiats sirians al Líban

BeirutLa situació dels refugiats sirians al Líban és desesperant. La falta d’infraestructures i de campaments governamentals i, ara, la dràstica retallada de les ajudes humanitàries han convertit el País del Cedre en un infern per al més d’un milió dos-cents mil sirians que han fugit de la guerra civil del seu país.

L’hivern està sent dur i difícil sobretot per a centenars de milers de refugiats que viuen sota lones de plàstic o en edificis a mig construir sense poder aïllar-se del fred. Segons l’oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), més de 250.000 refugiats al Líban viuen en altituds de 1.000 metres o més.

La baixada de les temperatures ha provocat la mort de nounats a la localitat fronterera d’Arsal, a la vall d’al-Biqa, on es refugien la majoria de desplaçats sirians. Si ja de per si la situació és difícil en aquesta vall -on se succeeixen operacions militars contra jihadistes, atacs amb obusos des de les muntanyes veïnes de Qalamoun i batudes policials-, l’hivern es presenta amb gana i fred per als refugiats.

La Malika va arribar amb la seva família al Líban escapant dels combats entre les forces islamistes i les tropes del règim a Qalamoun. Viuen en una tenda de campanya gestionada per l’ACNUR. “Ens resistíem a abandonar Síria. Som de Homs i vam marxar per venir a Arsal perquè era més segur. Però ara la situació és molt perillosa, no podem sortir d’aquí”, lamenta la Malika a l’ARA, mentre escalfa aigua en un petit fogó de gas per preparar te.

Situació límit

Quan un govern perd l’interès per una població de refugiats, la tasca dels treballadors humanitaris es converteix en tremendament més difícil. A més, a principis de desembre, el Programa Mundial d’Aliments (PMA) va anunciar que s’havia quedat sense fons i va haver de suspendre l’ajuda alimentària a 1,7 milions de refugiats sirians a Jordània, el Líban, l’Iraq i Turquia. En només una setmana i després d’una campanya mediàtica per recaptar fons, l’ACNUR va afirmar que podria recomençar les ajudes a mitjans de desembre, però això no s’ha arribat a fer realitat.

Centenars de milers de famílies sirianes s’han quedat sense els vals de racionament o les targetes electròniques del PMA, amb què disposaven d’un crèdit de 150 dòlars al mes, que es recarregava automàticament, per poder comprar menjar en establiments concertats. Des de fa un mes, les targetes estan sense crèdit i molts refugiats que depenien únicament d’aquesta ajuda no tenen res per menjar. “Només em queda la mendicitat”, lamenta amargament una dona siriana que demana als carrers de Beirut.

La crisi de les ajudes internacionals ha desembocat en una guerra d’enginy, astúcia i engany entre les ONG locals i els mateixos refugiats. Des de xeics que es queden amb els diners de les ajudes o infermeres que cobren les vacunes gratuïtes fins a treballadors humanitaris que exigeixen suborns a canvi d’ajuda. “Tot depèn de qui coneixes. Si coneixes algú a l’organització que està distribuint ajuda, pots aconseguir-la. Si no, els dónes diners i et porten l’ajuda. Això és tot”, denuncia el Mohammad, pare de cinc fills.

“Aquí tothom roba”, assegura una altra refugiada que no es vol identificar. “El meu propi cunyat va estafar diverses famílies sirianes oferint assistència perquè els seus fills poguessin obtenir l’ajuda de l’Unicef. Va cobrar 200 dòlars a cada família per tramitar els documents i es va quedar amb els diners sense aconseguir res”.

Al Líban l’atenció mèdica no és gratuïta, i menys encara barata. Fins i tot encara que les ONG estiguin lluitant per pagar alguns dels tractaments, els refugiats han de comprar després els medicaments. De vegades, els mateixos metges o les infermeres fan pagar als refugiats les consultes, els tractaments o les operacions quirúrgiques que després seran reemborsades per una organització internacional. “Els nens menors de cinc anys d’edat es vacunen de manera gratuïta al Líban, però quan els refugiats hi porten els seus fills, moltes vegades l’hospital els demana 10 dòlars”, denuncia a l’ARA un treballador humanitari, sota condició d’anonimat.

El Líban posa nous controls per restringir l’entrada de sirians

El Líban va posar en funcionament ahir nous controls a la frontera amb Síria, en un intent de controlar l’entrada de refugiats. A partir d’ara els sirians, que fugen de la guerra al seu país, hauran de sol·licitar un visat i informar dels motius i la llargada de la seva estada. Els sol·licitants hauran de demanar un dels sis tipus de permisos per entrar al país: turista, de negocis, estudiant, en trànsit, mèdic o estada curta. Abans els sirians podien entrar al país sense presentar cap documentació, i estar-s’hi fins a sis mesos.

En aquest país, que té una població de menys de cinc milions de persones, ja hi viuen més d’un milió de refugiats sirians. L’agència de refugiats de les Nacions Unides va demanar al govern que aclareixi quin paper tindran els refugiats en aquesta nova legislació. “La nostra preocupació és que no es fa menció als refugiats”, va afirmar el seu portaveu, Ron Redmond. Tampoc queda clar què suposarà aquesta mesura per als sirians que ja viuen al Líban però no estan registrats com a refugiats.