“El confinament és un luxe, apte només per a països rics”

Entrevista a Ferran Puig, director de l'oficina d'Oxfam a la República Centreafricana

La República Centreafricana (RCA) té un nom geogràfic, no arriba als cinc milions d’habitants i, malgrat ser una explosió de riquesa i diversitat de recursos naturals, sempre ocupa un lloc prominent en els llistats de països més pobres i menys desenvolupats. Amb les dades del govern, el coronavirus està passant de puntetes: menys de 200 casos i cap mort des que es va detectar el primer positiu d’un ciutadà italià acabat d’arribar de Milà. Ferran Puig, enginyer de telecomunicacions, dirigeix l’oficina d’Oxfam des de fa quatre anys, previ pas per les de Moçambic i del Sudan del Sud.


Què suposa per a un estat fallit com aquest l’esclat del brot?

La resposta a l’epidèmia se suma a la humanitària que ja de per sí és molt complicada per la falta de finançament, els grups armats que operen pel país i la falta de seguretat. El covid-19 dificulta els moviments i costa molt que arribin materials mèdics o de protecció. Nosaltres a l’oficina, per exemple, tenim limitacions d’equip personal perquè no podem fer les rotacions normals.

En situació normal, quin és el gran problema de la RCA?

El govern, amb l’ajuda de l’ONU, només controla un terç del país [semblant a la superfície de França], i és bàsicament l’àrea de la capital, Bangui, i els voltants, mentre que els grups armats i milícies s’estenen per la resta de territori. El conflicte arran de la revolta de les milícies del nord [Séléka], el desembre del 2013, encara es nota malgrat els acords de pau, i ha provocat que 600.000 persones fugin a països veïns i 700.000 desplaçats interns, la majoria dels quals viuen en famílies d’acollida i d’altres a camps.

L’Àfrica espera l’onada del brot confiant en la prevenció

¿Amb aquesta fragilitat es pot seguir una mesura de confinament?

El confinament és un luxe, una mesura només apta per als països rics, i el govern finalment ha decidit no implementar-lo, conscient que és una quimera. Però al principi, la gent estava molt nerviosa, tenia por però ara la situació s’ha tranquil·litzat. En un país com la RCA la gent no pot parar de treballar, viu al dia. Per això, la gent ha d’anar cada dia als camps, als mercats o a buscar l’aigua, una feina que bàsicament recau en dones i nenes.

¿L’accés a l’aigua és també un luxe?

Gairebé ningú té aigua corrent a casa, això és per als molt rics. Dones i nenes inverteixen molt de temps, dos cops al dia, i esforç anant a rius i rieres o a comprar-ne a alguns dels quioscos on es ven l’aigua.

Sense aigua no hi ha higiene.
Per això, es diu aigua i sabó contra el coronavirus però el problema és que és difícil tenir-ne.

¿Però és un problema d’escassetat de recursos hídrics o bàsicament de falta d’infraestructures?
És un país molt ric en aigua. Té un clima tropical i plou molt, però hi ha poca capacitat potabilitzadora i de distribució d’aigua. A Bangui, l’empresa de distribució estatal, la SODECA, abasteix només el 20% de les necessitats. Oxfam treballa en fer accessible l’aigua, la promoció de la higiene i la construcció de letrines, i la seguretat alimentària. Hem signat un acord amb la UE perquè financiï un projecte per a 20 punts de distribució d’aigua i 10 pous, que esperem acabar en dos mesos.

¿La cooperació s’ha centrat en el coronavirus?
Sí, i tots sabem que és molt important però a la RCA s’ha de continuar lluitant contra la rubèola, la malària i la malnutrició. Els governs europeus s’estan oblidant del suport d’assistència bàsica. Cada any moren 400.000 persones de malària a tot el món, més dels morts dels que hi ha actualment per coronavirus.

¿Hi ha menjar als mercats?
De moment, la població va tenint menjar perquè la seva és una economia de subsistència i la majoria de mercaderies entraven al país per terra des del Camerun. A la frontera s’estan detectant molts positius de camioners que venen del port de Douala. El problema és que si les dones emmalalteixen no podran anar a treballar al camp o a comprar als mercats. És un país on l’agricultura és molt manual així que un gran contagi eliminaria mà d’obra. Ara, de fet, a les àrees dels rebels també és difícil treballar la terra perquè les milícies abusen i violen.

¿La por i el risc és que el covid-19 entri als camps de refugiats?
Sí, perquè són espais amb molt densitat de població i sense infraestructures. El de Bria té 16 cops la densitat de Barcelona.

Chikwe Ihekweazu: “A Nigèria ja lluitàvem amb sis epidèmies i ara són set”