El primer any del nou Trump fa trontollar el món

WashingtonL'espiral de la ira per la qual havia descendit Donald Trump durant la campanya electoral del 2024 va desembocar al Despatx Oval. Un any després de tornar a la Casa Blanca, el magnat ha submergit tot el país en una altra espiral molt més fosca que la que el va portar a la presidència i amenaça amb fer trontollar tot el món. L'experiment americà, que aquest any compleix el seu 250è aniversari, està patint la crisi constitucional més greu des de la Guerra de Secessió i cada cop té més tics de règim autoritari. Amb més de 221 ordres executives signades des del 20 de gener del 2025, aquests són els Estats Units que queden després de l'ascens de l'extrema dreta (alt right) al poder.

La primera acció de Trump per reescriure la història del país. Enmig de l'allau d'ordres executives que el republicà va signar les hores posteriors a la seva investidura hi havia l'indult per als més de 1.500 condemnats o encausats per participar en l'assalt al Capitoli. Un perdó "total, complet i incondicional" per a tots els seus seguidors, entre els quals hi havia Enrique Tarrio, el líder del grup d'extrema dreta Proud Boys. La mesura no va ser una sorpresa per a ningú. Trump havia promès indultar-los i havia descrit la turba violenta que va assaltar el Congrés per ordre seva com un "acte de pau i amor". Més enllà de negar un dels dies més foscos de la democràcia estatunidenca, l'indult també és un precedent d'impunitat entre els seguidors del magnat. El passat 6 de gener, en l'aniversari de l'assalt, la Casa Blanca va llançar una nova web que reconstruïa històricament el dia i definia els assaltants com a "manifestants pacífics" que van ser provocats per les forces de seguretat.

Trump ha sotmès els mercats i la borsa a una muntanya russa constant amb la seva guerra comercial. La taula aranzelària que va presentar a l'abril amb impostos universals a les importacions va fer la volta al món. El magnat havia convertit els aranzels en una de les seves principals armes diplomàtiques abans de passar a la força militar aquest 2026. Trump ha amenaçat, ha imposat, ha pausat i ha retirat aranzels a cop de tuit, com a mostra de poder. La Xina, Mèxic i el Canadà han sigut uns dels grans blancs del president –van ser els tres primers a qui va colpejar amb els aranzels del 25%–, però, així i tot, bona part dels atacs comercials no han estat més que això: atacs. Després d'arribar a escalar fins a l'absurda xifra d'un 145% els aranzels a Pequín, els que estan en vigor són del 40%, després que els dos governs acordessin una treva. Tot i que bona part d'aquests aranzels encara no s'han aplicat, l'impacte dels existents ja s'està notant en l'economia estatunidenca, així com els danys col·laterals. Els agricultors i ramaders, entre els quals hi ha bona part de les bases rurals trumpistes, són uns dels grans damnificats. Ara el Suprem està pendent de dictaminar si la majoria dels aranzels que Trump ha aplicat són il·legals, tal com va decidir el tribunal d'apel·lacions a l'agost després que considerés que va abusar del poder d'emergència per declarar-los.

La promesa estrella de la campanya: deportar les més de 10 milions de persones sense papers que s'estima que viuen als Estats Units. Després que durant el seu darrer any de presidència Joe Biden li deixés el terreny preparat a la frontera, retallant el dret d'asil i accelerant les deportacions en calent, Trump ha pogut centrar-se en l'interior del país. Tot i que l'actual president treu pit de com han baixat els creuaments fronterers, aquesta xifra va començar a caure els últims mesos de govern demòcrata. El republicà ha desplegat una campanya de terror contra la comunitat migrant que s'ha acabat estenent a totes les persones racialitzades del país. Més de 170 ciutadans estatunidencs han estat detinguts en el marc d'aquestes operacions i 32 persones han mort sota custòdia de l'ICE durant el 2025. La majoria de defuncions s'han produït en centres de detenció, que ara estan sobrepoblats i on s'amunteguen les denúncies per negligències mèdiques. Uns fets que relataven a l'ARA tant la turista britànica Rebecca Burke, que va estar-hi retinguda 19 dies, com el Gabriel, que denunciava que ni tan sols li van donar medicaments per baixar la febre quan els va demanar.

Malgrat autoritzar batudes dins d'escoles i esglésies, invocar la llei d'enemics estrangers i desplegar macrooperacions de l'ICE en diferents ciutats del país, Trump no ha estat capaç de complir amb la xifra d'un milió de deportacions a l'any que havia establert. El 19 de desembre, quan feia pràcticament onze mesos que era a la presidència, el departament de Seguretat Nacional va dir que s'havien realitzat més de 622.000 deportacions. Alhora, estimava que més d'un milió de persones s'havien autodeportat, encara que no donava més explicacions de com havien obtingut aquestes dades o si tots els migrants que comptaven sota aquesta categoria havien recorregut al programa CBP One. Una de les altres coses que va fer Trump és convertir aquesta web, que inicialment servia per demanar cita d'asil des de països estrangers, en una web per informar el govern de l'autodeportació.

El revers d'aquestes xifres són famílies trencades i centenars de milers de persones que viuen amb por que un dia un grup d'homes encaputxats es presenti a casa seva i se'ls emportin. Gent com la María, a qui el seu fill diu que té por de tornar un dia a casa i no trobar-la; la Sulma, que just surt del petit pis que comparteix per anar a treballar; o el Michael, que amb 19 anys ha deixat els estudis per anar a treballar perquè els seus pares no s'atreveixen a sortir de casa. Ara, l'assassinat a Minneapolis de Renee Nicole Good –una ciutadana blanca– a mans d'un agent de l'ICE ha posat el focus en el terror que fa mesos que impera al país. Des del setembre és legal fer detencions per perfil racial, segons una sentència del Suprem.

La militarització del país ha vingut de la mà de l'augment de la brutalitat contra les persones migrants. L'ICE ha caigut en un terreny gris on ha deixat enrere les seves funcions de control migratori per convertir-se en braç armat del president contra tota dissidència. La nova administració ha iniciat una campanya de reclutament que ja ha aconseguit duplicar el nombre d'agents i preveu per als pròxims quatre anys un pressupost a l'alçada d'un exèrcit. La Guàrdia Nacional ha passat de ser un cos que molts estatunidencs admiraven per la seva feina durant els desastres naturals, a ser degradat a un titella més que el president fa servir a voluntat per intimidar bastions demòcrates. A Washington els soldats segueixen patrullant els carrers malgrat que al novembre un jutge federal va dir que era il·legal. A Los Angeles, hi va enviar els reservistes contradient la voluntat del governador de Califòrnia, en una de les moltes accions inconstitucionals que carrega a espatlles seves.

La transformació de la Guàrdia Nacional i l'ICE en els cossos armats personals de Trump és un dels molts símptomes de l'assalt al sistema democràtic que està duent a terme. El republicà ha purgat l'administració de tot el que el pogués frenar, ha desmantellat del tot agències com l'USAID, ha convertit el departament de Justícia en el seu ministeri de revenges personals i ara intenta prendre el control total del Pentàgon mentre persegueix els senadors demòcrates que van recordar a l'exèrcit que no tenen l'obligació de seguir ordres inconstitucionals. Per segrestar una democràcia cal dominar tres potes: els serveis d'intel·ligència, el ministeri de Justícia i l'exèrcit. El Congrés, controlat per la majoria republicana, ha renunciat a bona part de les seves competències davant la set de Trump per acumular cada cop més poder. La submissió del legislatiu és un reflex del control del republicà sobre el partit. Malgrat que a finals d'aquest primer any de presidència s'han vist algunes esquerdes pel cas Epstein, el fracàs de la votació al Senat per bloquejar futurs atacs militars a Veneçuela constata com el partit segueix plegat a ell. Trump va segrestar Nicolás Maduro sense consultar-ho al Capitoli abans.

La majoria conservadora del Suprem, de moment, ha donat llibertat a Trump en la seva campanya. Així i tot, encara queda per veure què farà a l'hora de pronunciar-se sobre el fons d'algunes causes, com els aranzels o l'ordre executiva amb la qual intentava revocar la ciutadania obtinguda pel fet d'haver nascut en territori estatunidenc, un dret recollit a l'esmena 14 de la Constitució. Així i tot, el magnat ja compta amb una carta molt important: la de la immunitat presidencial que va reconèixer l'alt tribunal l'estiu del 2024. "Un rei per damunt la llei", com advertia la jutgessa Sonia Sotomayor en el seu vot contrari a la sentència. Alhora, ha començat a ratllar noms de la seva llista negra: va obrir investigacions contra la fiscal del cas de frau fiscal de Nova York, Letitia James; contra l'exdirector de l'FBI, James Comey; i ara contra el president de la Reserva Federal, Jerome Powell. Per no parlar de tots els conflictes d'interessos entre les polítiques del magnat i els seus negocis familiars.

La persecució ideològica va començar disfressada de guerra cultural. Primer va començar com una campanya de pressions contra la Universitat de Colúmbia per les manifestacions propalestines i ràpidament es va escampar a tota l'educació superior amb altres objectius, com Harvard. Trump ha pressionat per intentar interferir en el currículum lectiu dels centres, ja sigui amb retallades de fons (com a Harvard i Colúmbia) o amb intents de suborns que molts centres han rebutjat. Amb la deformació de l'etiqueta antisemitisme es va perseguir qualsevol opinió contrària a la guerra de Gaza. Sota aquesta premissa, el govern va començar a dir que revisaria les xarxes socials dels estudiants estrangers i de les sol·licituds de visats en general. El punt culminant va ser la detenció per part de l'ICE dels estudiants Mahmoud Khalil, Rumeysa Ozturk i Moshen Mahdawi per haver participat en les manifestacions propalestines. Ara, el govern ja exigeix a tots els estrangers que vulguin entrar al país poder revisar les xarxes socials per veure no només si tenen publicacions propalestines, sinó qualsevol mena de contingut "antiamericà". A més, Trump ha designat l'antifeixisme com a organització terrorista. La Casa Blanca ha dit que Good, assassinada a mans de l'ICE, havia estat víctima de la seva "ideologia d'esquerres".

Sota la premissa de “restaurar la veritat”, el president també està atacant els mitjans de comunicació tradicionals, als quals anomena legacy, com amb la suspensió temporal del xou de l'humorista Jimmy Kimmel. També ha atacat els grans despatxos d'advocats que han presentat casos contra les polítiques del seu govern. Almenys hi ha vuit firmes que han sigut blanc directe del govern. Algunes han cedit i han arribat a un acord per evitar represàlies, mentre que d'altres han portat el cas a judici.

Trump s'ha acostat a Rússia en un gir sense precedents en la política exterior dels Estats Units i ha pressionat Ucraïna perquè cedeixi territori sota unes suposades negociacions de pau. Del serial ucraïnès, dues escenes: l'esbroncada a Volodímir Zelenski al Despatx Oval i la cimera amb Putin a Anchorage, Alaska. Pel que fa el genocidi palestí, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha trobat un soci excelent en Trump. A principis del 2025 el republicà anunciava els seus plans per convertir la Franja en un resort, i l'any acabava a Gaza amb un alto el foc que Isarel ha seguit incomplint. Malgrat tot, Trump ja ha anunciat el govern de tecnòcrates per a la segona fase del pla per al final de la guerra a Gaza.

L'aspirant al Nobel de la pau –que ara ja té a la seva col·lecció gràcies a María Corina Machado– ha bombardejat set països: el Iemen, l'Iran, l'Iraq, Síria, Somàlia, Nigèria i l'últim: Veneçuela. La fotografia de la intervenció militar a Caracas és la de Maduro capturat amb els ulls embenats i les orelles tapades. Trump manté en l'aire possibles nous atacs a l'Iran i té com a pròxim objectiu Groenlàndia. I al radar de la hiperactiva campanya imperialista també hi ha Mèxic, Cuba i Colòmbia.