El contracop a Trump pren força: sis claus d'una bona nit per als demòcrates

WashingtonHa estat l’onada electoral del 2025. Els demòcrates, indignats pels canvis que el president Donald Trump ha imposat al govern i a la societat nord-americana, han anat massivament a les urnes en unes eleccions a un any de les legislatives en què s'han endut una victòria pràcticament total en tots els fronts. Els resultats són un toc d’atenció per a Trump i el seu partit, i una dosi d’esperança per a uns demòcrates que no havien tingut gaires nits felices l’últim any. A partir d’ara, comença un any de lluita intensa per decidir qui controla la Cambra de Representants i, de retruc, el futur de l’agenda de Trump en els dos últims anys del seu mandat. A continuació, sis claus de les primeres grans eleccions de la segona era Trump.

1. Els demòcrates, per fi, tornen a plantar cara

Durant l’últim any, els demòcrates han estat allunyats del poder a Washington, buscant desesperadament –i en gran part infructuosament– maneres de frenar l’expansió del poder de Trump. Han organitzat protestes, han fet filibusterisme al Senat i han convocat concentracions massives sota el lema “No kings” [No volem reis] que van reunir milions de persones arreu del país. Aquest dimarts, finalment, han contraatacat d’una manera més tangible.

Els demòcrates han guanyat eleccions estatals a Virgínia, Nova Jersey, Califòrnia i Pensilvània. Han capgirat la composició de la Comissió de Serveis Públics de Geòrgia i estan a punt d’obtenir una majoria de gairebé dos terços a la Cambra de Delegats de Virgínia, un triomf extraordinari en districtes clau que reflecteix clarament la percepció dels votants.

A Nova York, Zohran Mamdani supera el 50% dels vots a les eleccions municipals, clarament per davant de l’exgovernador Andrew M. Cuomo, que havia rebut el suport de Trump i d’altres republicans.

Quan els demòcrates van arrasar el 2017, durant el primer mandat de Trump, això va anticipar una onada blava a les legislatives de l’any següent. Dimarts a la nit, els dirigents demòcrates de la Cambra ja asseguraven que els bons resultats d’aquest any els ajudaran a reclutar candidats forts per desafiar els republicans el 2026.

2. Una nit nefasta per a Donald Trump

A Virgínia, Abigail Spanberger ha estat escollida governadora després de la seva campanya contra l’acomiadament massiu de funcionaris federals i de les conseqüències del tancament del govern al seu estat. A Nova Jersey, la representant Mikie Sherrill va culminar la seva campanya criticant la decisió de Trump de “cancel·lar” un túnel ferroviari essencial sota el riu Hudson. A Nova York, el suport públic de Trump a Cuomo la vigília de les eleccions va fer que els republicans es decantessin per l’exgovernador, però no va impedir la victòria de Mamdani. A Califòrnia, els votants han respost a les crides per “salvar el país de Trump” aprovant una iniciativa per redibuixar els districtes congressuals i transferint-ne cinc del control republicà al demòcrata. Trump no figurava en cap papereta, però a tot arreu els demòcrates van fer campanya contra les seves polítiques.

Després de resultats similars a Virgínia i Nova Jersey fa vuit anys, els demòcrates gairebé ho van guanyar tot a les legislatives del 2018. Ara ja argumenten que la nit de dimarts és un presagi del que podria passar el 2026, mentre que els republicans ho minimitzen com una simple anomalia d’estats blaus.

3. Mamdani dona als demòcrates un nou líder

En només un any, Zohran Mamdani ha passat de buscar desconeguts pels carrers de Nova York amb qui parlar a convertir-se en una de les grans estrelles de la política nord-americana. Ara, amb 34 anys i alcalde electe de Nova York, representa l’avantguarda del Partit Demòcrata: un progressista convençut i un demòcrata socialista declarat, defensor de la causa palestina. També ofereix un nou full de ruta estratègic per a un partit que durant una dècada s’ha definit sobretot per la seva oposició a Trump. Derrotant Cuomo tant a les primàries com a les municipals, Mamdani ha donat als votants una alternativa clara amb una visió definida. S'ha centrat en el cost de la vida i ha expressat una estima per Nova York que pocs polítics mostren per la seva ciutat. S'ha imposat amb una campanya innovadora i potent a les xarxes, tant als seus propis canals com amb la col·laboració de desenes d’influencers. És cert que la seva política progressista potser no tindrà el mateix ressò fora de Nova York, i els republicans ja han advertit que intentaran associar els candidats demòcrates amb “un immigrant musulmà”, però és probable que molts aspirants demòcrates de les legislatives copiïn la seva estratègia comunicativa.

4. Els candidats demòcrates resisteixen fins i tot els escàndols

En les últimes setmanes de la campanya per a la Fiscalia General de Virgínia es va revelar que el demòcrata Jay Jones havia enviat missatges violents sobre un rival polític i havia estat sorprès conduint a 186 km/h. Tot i això, cap demòcrata destacat de Virgínia li va demanar que es retirés. Jones es va disculpar, va resistir una onada d’anuncis negatius i va guanyar gràcies a una participació massiva. La impopularitat dels candidats republicans era tan gran que, tot i els escàndols, Jones va obtenir millors resultats que la vicepresidenta Kamala Harris l’any passat al comtat de Loudoun, un suburbi clau de Washington. Potser els seus escàndols limitaran el seu futur polític, però aquesta nit, almenys, Jones pot estar més que satisfet.

5. Sense Trump a la papereta, els demòcrates guanyen

Trump mobilitza els votants republicans, però només quan ell mateix es presenta. Des del 2017, els demòcrates han superat les expectatives en totes les eleccions no presidencials. Els seus votants són ara els que surten en massa a votar en els comicis de mitja legislatura, mentre que la base trumpista només respon amb força en les presidencials. Això ja s’ha vist aquest any a la cursa pel Tribunal Suprem de Wisconsin, on el candidat progressista va guanyar per dos dígits, i també en diverses eleccions especials. El patró s'ha repetit amb victòries clares a Virgínia i Nova Jersey. Trump no apareixerà a les paperetes de les legislatives del 2026, però és gairebé segur que els demòcrates tornaran a convertir-lo en el centre de les seves campanyes.

6. Newsom ajuda els demòcrates… i a ell mateix

El governador de Califòrnia, Gavin Newsom, fa temps que busca projecció nacional, i la seva gran victòria en el referèndum per redibuixar el mapa electoral li ha servit tant per reforçar el seu partit com per enfortir-se personalment. Amb una proporció gairebé de dos a un a favor del sí, la iniciativa de Califòrnia podria inspirar altres estats de majoria demòcrata. En el seu discurs de victòria, Newsom va fer una crida explícita perquè altres estats –com Colorado, Illinois i Maryland– segueixin l’exemple californià abans de les legislatives.

De cara al pròxim cicle presidencial, aquest resultat li dona proves tangibles del seu paper en la lluita contra Trump, en un moment en què els votants demòcrates busquen líders combatius. Encara s’ha de veure com utilitzarà aquesta plataforma, però no hi ha cap dubte de cap on apunten les seves ambicions.