Trump amenaça de tancar Ormuz a les 16 h i l'Iran avisa que seria una violació de l'alto el foc

Dubai / WashingtonLa doctrina muntanya russa de Donald Trump ha impregnat des de l'inici la tercera guerra del Golf. Aquest cap de setmana hem vist un altre tomb brusc, precipitat: de l'optimisme moderat per l'inici de les converses entre americans i iranians a Islamabad, després de l'acord in extremis dimarts que va frenar l'"infern" sobre l'Orient Mitjà; al pessimisme preocupant per la falta d'acord en les sales de reunió pakistaneses i el retorn a les amenaces més viscerals entre Washington i Teheran, que insinuen tornar-se a bombardejar a l'estratègic Ormuz, epicentre d'aquesta guerra.

"Iniciarem immediatament el procés de bloqueig de qualsevol vaixell —sense excepció— que intenti entrar o sortir de l'estret d'Ormuz", ha dit el president dels Estats Units aquest diumenge, mentre el seu equip de negociadors tornava d'Islamabad amb les mans buides. Trump sorprenia tothom amb aquesta amenaça estranya: bloquejar amb la seva armada -que continua desplegada i preparada pels mars del Golf- l'enclavament que continua bloquejat pel règim dels aiatol·làs. La intenció de la Casa Blanca seria reduir al màxim les exportacions de petroli i gas de l'Iran en un intent d'asfixiar més l'economia iraniana. El comandament central dels EUA ha anunciat que el bloqueig contra els ports iranians entrarà en vigor dilluns, a les quatre de la tarda hora catalana.

Teheran contestava amb rapidesa i assegurava que considerarà una violació de l'alto el foc que hi hagi bucs militars que s'apropin a Ormuz i que, per tant, contestarà amb contundència. El bloqueig d'Ormuz per part dels iranians -la seva pedra filosofal estratègica- sí que ha asfixiat, i amb prou efectivitat, l'economia global, situant en una posició compromesa Washington.

El futur de la guerra, ara en standby, continua sent incert i perillós. L'alto el foc va néixer tremolant, fràgil, i les dues parts han amenaçat que qualsevol mal càlcul pot desencadenar una escalada pitjor del conflicte.

Tot plegat arribava després de la històrica i maratoniana jornada de negociacions a Islamabad, que va començar dissabte, i que acabava diumenge sense acord. Després de més de 20 hores de converses cara a cara amb la delegació iraniana, els Estats Units es van aixecar de la taula perquè Teheran no accepta les "línies vermelles" de Washington. "Tornem als Estats Units sense haver arribat a un acord”, anunciava el vicepresident dels EUA, J.D. Vance, en una breu roda de premsa a les 6 tocades del matí al Pakistan. Vance, que va comparèixer flanquejat per l'enviat especial Steve Witkoff i el gendre de Donald Trump, Jared Kushner, els dos negociadors habituals de la Casa Blanca, deia: “Marxem d’aquí amb una proposta molt simple, un mètode d’entesa que és la nostra millor oferta. Veurem si els iranians l’accepten”.

El president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, contestava que els EUA no han entès la lògica ni els principis de l'Iran: "Ara els correspon a ells decidir si es poden guanyar la nostra confiança o no", escrivia Ghalibaf. A Teheran no obliden que Washington té per costum atacar-los mentre negocien. Els iranians insisteixen que mantindran bloquejat Ormuz fins que Washington no accepti un "acord raonable".

Fins ara, els Estats Units reclamaven a l'Iran que reobrís Ormuz, mentre Teheran assegurava que fa pagar un peatge als pocs vaixells que deixa circular. "En algun moment aconseguirem que es permeti l'entrada a tothom i la sortida de tothom, però l'Iran no ha facilitat que això passi", escrivia diumenge Trump en un missatge a Truth Social, en què afegia que ha sol·licitat a l'exèrcit estatunidenc "que localitzi i intercepti" totes les embarcacions en aigües internacionals que hagin pagat un peatge a l'Iran. "Ningú que pagui un peatge il·legal tindrà pas segur a alta mar", avisava Trump.

La realitat és que l'estret d'Ormuz continua pràcticament paralitzat, tot i l'acord de dimarts obligava els iranians a reobrir-lo a canvi d'un alto el foc. Els països del Golf, a l'altra banda de mar, temen que la Casa Blanca acabi acceptant un control futur del pas per part dels aiatol·làs, embravits després d'haver sobreviscut al setge dels americans i israelians.

El futur de 400 quilos d'urani

L'altre gran obstacle en les negociacions és el programa nuclear iranià. Gairebé parafrasejant les paraules que ja s’havien pronunciat durant les converses prèvies a l’atac del 28 de febrer, el vicepresident Vance insistia a Islamabad en la qüestió nuclear com el gran punt de discòrdia: “La qüestió és que necessitem veure un compromís que no buscaran eines que els permetin desenvolupar ràpidament una arma nuclear”.

Trump va ser més directe sobre el tema: “La reunió de dissabte va anar bé, es van consensuar la majoria d’aspectes, però l’únic tema realment clau —el NUCLEAR— va quedar sense acord”. El futur dels 400 quilos d'urani enriquit del programa nuclear iranià van ser ja una obsessió del republicà durant la seva primera presidència.

Un altre punt de tensió ha estat la situació del Líban, que ja acumula més de 2.000 morts des que Israel va llançar la primera ofensiva el 2 de març. Tot i que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va donar suport a la treva i des de dimecres ha deixat d'atacar Teheran, els atacs al sud del país àrab no han cessat.

Segons mitjans iranians estatals, Teheran hauria aconseguit obtenir una mena de garantia per part dels Estats Units que Israel reduirà els atacs contra el país àrab. Washington no ho ha confirmat i a Tel-Aviv -la capital més interessada en la tercera guerra del Golf- insisteixen en la guerra. Netanyahu afirmava dissabte a la tarda que la campanya militar contra l’Iran “no s'ha acabat”. “Els vam colpejar, i encara ens queda més per fer”. Hores més tard, diumenge, el primer ministre creuava la frontera, i es plantava a territori libanès per enviar un missatge idèntic a les tropes desplegades pel Líban: "Queda molta feina per fer".

L'excepcionalitat de les converses

Tot i que no hi ha hagut fumata blanca, la cimera a Islamabad continua sent una fita històrica: ha estat el primer cop que se celebrava una reunió cara a cara d'alt nivell entre funcionaris dels Estats Units i l’Iran des que la Revolució Islàmica del 1979 va iniciar un enfrontament entre tots dos països durant gairebé mig segle.

En la seva compareixença, de fet, Vance donava les gràcies al Pakistan els esforços com a país mediador i ha deixat clar que "les deficiències en la negociació, no han estat a causa dels pakistanesos". Per als EUA, "Islamabad ha dut a terme una tasca sorprenent i s'ha esforçat per ajudar-nos tant a nosaltres com als iranians a proposar i arribar a un acord".

El rellotge corre i queden deu dies perquè acabi el termini acordat per una treva temporal. La muntanya russa de Trump es troba ara en mode amenaça, també la iraniana. Però no s'ha de descartar una segona ronda de converses diplomàtiques. Mentrestant, tant Washington i Teheran aprofitaven el cap de setmana de visita a Islamabad per recordar al món que tots dos han guanyat la guerra.

“Hem guanyat passi el que passi”, deia Trump dissabte a la tarda a punt de pujar a l’helicòpter, abans de marxar cap a Miami. I afegia, amb la seva habitual eufòria: “Els hem derrotat militarment”.

"Ens podem sentir guanyadors després de resistir a quaranta dies de defensa nacional", deia el president del parlament iranià, Mohammad Ghalibaf.