L'espectacle migratori de l'administració Trump i la seva alumna avantatjada

Amb Trump 2.0, les batudes massives d'immigració als Estats Units han tornat, però aquesta vegada convertides en espectacles mediàtics dissenyats per generar por i reforçar el relat polític del nou govern. El president estatunidenc, exshowman televisiu, té dos bons aprenents en aquesta nova fase: la secretària de Seguretat Nacional Kristi Noem i el “tsar de la frontera” Tom Homan. Amb càmeres i influencers d’extrema dreta al seu costat, protagonitzen aquestes operacions antimigratòries pensades per viralitzar-se a les xarxes.

Aquestes accions propagandístiques que barregen el reality show amb la repressió no són casuals. Trump va prometre en campanya deportar milions d’immigrants sense papers, però el seu govern no té ni prou agents ni prou infraestructura per complir aquesta promesa. En els últims anys, inclòs el seu primer mandat, la mitjana de deportacions anuals ha estat d'uns 250.000, amb un màxim de 347.250 deportacions el 2019, lluny del pic de 432.228 aconseguit per Obama el 2013. Així, el seu govern busca, amb cada batuda mediàtica, generar por i un impacte emocional que no només freni l’arribada de més immigrants, sinó que fins i tot provoqui que alguns marxin.

Mentre Homan es passeja per les televisions com l'home dur que llança amenaces, Noem és la reina de les xarxes. La seva imatge calculada es basa en una combinació de feminitat cuidada i violència policial. Apareix en vídeos amb armilles tàctiques, fusells i somriures estudiats, envoltada de vehicles blindats i influencers d'extrema dreta com Chaya Raichik, que narra les detencions amb sarcasme i emojis. El punt àlgid va arribar amb un vídeo gravat a la presó d’El Salvador, on els Estats Units van deportar il·legalment gairebé 300 immigrants. Noem hi apareixia en una escena cruel: davant d’una cel·la plena d’homes presoners mig despullats i rapats – amb gorra del departament que dirigeix, roba esportiva ajustada i un Rolex de 50.000 dòlars – advertia a les persones indocumentades dels Estats Units que si no marxaven els “caçarien” i podrien acabar en aquella presó.

Moltes organitzacions de drets civils han criticat les accions del govern de Trump i han alertat sobre els efectes devastadors que té sobre les comunitats vulnerables i sobre la deshumanització dels individus afectats. Denuncien que la política migratòria actual no només ignora els drets fonamentals, sinó que utilitza l’espectacle mediàtic com a eina per reforçar narratives divisives i per alimentar la por.

De fet, aquesta política de repressió convertida en espectacle no només deshumanitza, sinó que crea una narrativa de guerra interna on qualsevol dissidència, vulnerabilitat o diferència es presenta com un enemic a casa. A més, pot provocar injustícies com la que va patir Kilmar Armando Abrego-Garcia, deportat per un error administratiu que el mateix govern de Trump ha admès, així com les detencions d'estudiants estrangers amb visat a causa de la seva denúncia del genocidi que es viu a Palestina.

El Tribunal Suprem va afegir dijous passat una nova capa de complexitat a la política migratòria de Trump. Per unanimitat, els jutges de l'alt tribunal van ordenar al govern dels Estats Units que facilités el retorn d'Abrego-Garcia. El seu cas subratlla els perills d'un sistema que, en lloc de prioritzar els drets individuals, es fonamenta en l'espectacle polític. Així, el país que es presenta com la terra de les oportunitats s’allunya cada cop més dels valors tan venerats —però massa sovint ignorats— que l'han configurat com un refugi per a aquells que busquen una vida millor.