"Molta gent morirà per culpa d'això": el desmantellament de l'agència USAID

WashingtonEl desmantellament agressiu de l'agència de cooperació internacional USAID no només ha desfermat el caos i la por entre els treballadors federals de Washington. Amb programes en més de 100 països del món, els efectes de la congelació de l'ajuda exterior i la paralització de l'agència han repercutit en milers de persones. "Estem veient repercussions immediates sobre el terreny. Programes de salut vitals com el PEPFAR [per tractar el VIH] han hagut de rebutjar pacients, incloses dones embarassades, a causa de la confusió en les directrius. S'han tallat les comunicacions amb ONGs amb les quals treballàvem en programes que combaten la fam, dels quals depenen molts nens. Molta gent morirà per culpa d'això", denunciava una de les treballadores de l'agència que va parlar amb l'ARA després d'haver estat suspesa de feina temporalment la setmana passada, de la mateixa manera que milers de companys seus.

Els Estats Units són el principal proveïdor d'ajuda humanitària al món, tot i que el seu pressupost federal per a l'ajuda exterior, dins del qual s'inclou la USAID, només representa entre el 0,7% i l'1,4% del pressupost total. Tres de cada cinc dòlars de l'ajuda exterior es gestionen a través de la USAID, que finança projectes destinats a combatre epidèmies, a escolaritzar els infants, a proporcionar aigua potable i a donar suport a altres àrees de desenvolupament. Segons dades de l'any fiscal 2023 que proporciona el Servei d’Investigació del Congrés (CRS en les seves sigles en anglès), la USAID va gestionar més de 43.000 milions de dòlars. Els tres grans receptors van ser Ucraïna, Etiòpia i Jordània. Altres països als quals es destina una bona part del pressupost són la República Democràtica del Congo, l’Afganistan, el Sudan del Sud i Síria.

Els programes per combatre la fam o el VIH són els que tenen conseqüències més dramàtiques en la vida de milers de persones. I, així i tot, són els que costen menys diners a la USAID. El 2023 va destinar 10.500 milions de dòlars a ajuda humanitària, uns 811 milions per al Fons Mundial de Lluita contra la Sida, la Tuberculosi i la Malària, i més de 330 milions de dòlars en assistència alimentària i nutricional d’emergència per a l’Afganistan.

En un principi, el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, va signar una excepció perquè es reprengués el finançament per a aquells programes considerats "vitals". Però no va quedar clar si el programa pel tractament del VIH entrava dins d'aquesta categoria. L'ONG Metges Sense Fronteres (que no rep fons estatunidencs) denuncia que moltes persones a Sud-àfrica, Moçambic, Zimbàbue, la República Democràtica del Congo i el Sudan del Sud s'han quedat sense atenció mèdica i viuen amb la incertesa de no saber si podran reprendre el tractament contra el VIH.

"Tot i que s'ha aprovat una exempció limitada que cobreix algunes activitats, el que els nostres equips estan veient en molts dels països on treballem és que moltes persones ja han perdut l'accés a tractaments vitals i que no saben si els continuaran rebent. MSF demana al govern dels Estats Units que reprengui immediatament el finançament de totes les operacions del PEPFAR, així com d'altres activitats d'ajuda medicohumanitària de vital importància", deia aquest dijous en un comunicat Avril Benoît, directora executiva de MSF als Estats Units.

Només posant el focus en el camp de la salut i la prevenció de malalties, el desmantellament de la USAID tindrà una repercussió a escala global a curt i a llarg termini. "Els programes de la USAID han ajudat a contenir la malària, el VIH i altres malalties infeccioses, que ara podrien acabar propagant-se, mutant i convertint-se en fenòmens difícils de preveure. Ho vam veure amb la covid. Les malalties no es queden dins de les fronteres del país concret, i sovint no sabem com mutaran", exposa Allison McManus, directora general de l'àrea d'investigació internacional i seguretat nacional del Center for American Progress. McManus també apunta com la fam serà un problema greu. "Un cop la fam s’instal·la, no és qüestió només de donar una mica de menjar. Serà necessària una gran intervenció mèdica".

En la mateixa línia, Adam Wexler, director de l'àrea de salut global de l'organització sobre polítiques de salut KFF, recorda que els Estats Units tenien un paper clau en el rastrejament de brots de malalties infeccioses. "Aquests esforços continuaran? I si no, què passarà? Hi haurà brots que no es detectaran i es convertiran en una cosa més greu? El govern dels EUA ha concedit exempcions perquè algunes d'aquestes activitats continuïn, però hi ha informes que indiquen que no hi ha personal per implementar-les. A més, el sistema comptable que hauria de finançar aquests serveis no està operatiu", exposa.

'Soft power'

El Servei d’Investigació del Congrés també ha posat en evidència que el 2023 la USAID va destinar el gruix més important del seu pressupost (uns 17.000 milions de dòlars) a qüestions de "governança", malgrat el seu vessant humanitari. De fet, l'agència de cooperació va ser creada pel president John F. Kennedy el 1961 com una eina d'influència nord-americana o soft power durant la Guerra Freda. Amb el seu desmantellament, deixa un "gran buit" perquè la Xina i Rússia puguin desplegar la seva influència en països que als EUA els interessa tenir com a socis, destaca McManus. "Les pràctiques de la Xina són força predatòries si observem quina ha estat la seva actuació humanitària en alguns països africans. Sovint els deixa molt endeutats i incapaços d’afrontar les crisis per ells mateixos. També és preocupant veure com els Estats Units, que són la potència militar i l'economia més gran del món, es retiren completament dels àmbits humanitari, sanitari i climàtic", afegeix.

Un exemple d'aquest soft power són alguns dels programes que la USAID tenia a l'Amèrica Central per desincentivar la immigració cap als EUA. "El darrer programa en el qual vaig treballar estava destinat a joves i servia per oferir-los oportunitats econòmiques perquè es quedessin a Hondures i no emigressin. És a dir, era un programa que precisament tractava una de les prioritats de la nova administració. Però, en el fons, això no els importa", lamenta una altra treballadora de la USAID que, com la resta, només està disposada a parlar si pot mantenir l'anonimat.