Radiografia de l'exèrcit més poderós del món

Washington"No hi ha cap exèrcit al món que hagués pogut fer el que hem fet nosaltres aquesta nit, ni de bon tros. No hi ha hagut mai cap exèrcit capaç de fer el que hem fet". Una setmana després de l'aigualida desfilada militar de mitjans de juny, en què Donald Trump va assistir més a una classe d'història que no pas a una mostra de múscul, el president estatunidenc es vantava d'haver "arrasat completament" tres instal·lacions nuclears a l'Iran. El grau de destrucció de les plantes continua sent tema de debat a Washington –informes preliminars apunten que només hauria endarrerit uns quants mesos el programa nuclear, mentre la Casa Blanca insisteix en la narrativa de la destrucció total–, però, malgrat això, Trump ha aconseguit fer l'exhibició de força marcial que tant anhelava.

"Tot i que no era el principal objectiu, l'atac envia un missatge molt directe d'aquesta nova administració: Washington està disposat a utilitzar la seva força aclaparadora", explica a l'ARA l'exassessor del departament de Defensa Ilan Berman. "Els Estats Units han demostrat el seu domini militar amb aquesta operació". Més enllà de la retòrica grandiloqüent de Donald Trump i la seva obsessió per projectar una imatge de líder dur i poderós, l'operació Martell de Mitjanit ha tornat a evidenciar que els EUA segueixen sent la principal potència militar a escala internacional.

La raó per la qual la Casa Blanca no va seguir utilitzant Israel com a pantalla a la regió per atacar el règim dels aiatol·làs és precisament perquè només Washington tenia els avions B-2, els únics capaços de portar els projectils GBU-57A, de quasi 14 tones, que podien causar algun dany a la planta d'enriquiment d'urani de Fordow, construïda a vuitanta metres sota terra.

El resultat de l'operació també neteja la imatge deslluïda de les formacions migrades de soldats marxant amb desgana pel National Mall durant l'aniversari de Trump. Les darreres dades del Defense Manpower Data Center del març d'aquest any, xifraven en més d'1.307.000 els efectius en actiu que té l'exèrcit estatunidenc a dins i a fora del país. Així mateix, hi ha més de 700.000 reservistes, incloent-hi els més de 300.000 militars de la Guàrdia Nacional –entre els quals hi ha els 4.000 agents enviats a Los Angeles pel govern–. A més, també cal comptar els 788.470 civils que treballen pel Pentàgon i que se sumen a la despesa militar. Les xifres no deixen de ser aproximades perquè sempre pot haver-hi altres actius que no es comptin a les estadístiques oficials perquè són informació classificada.

Engreixar unes files com les de l'exèrcit estatunidenc no és fàcil. En els darrers tres anys, el govern es va gastar més de 6.000 milions de dòlars per aconseguir reclutar nous soldats i mantenir els que ja hi serveixen, després de les caigudes en l'allistament en els balanços dels anys fiscals 2022 i 2023. No va ser fins al 2024 que es va tornar a assolir l'objectiu proposat, encara que amb una petita trampa: s'havia rebaixat l'expectativa dels 61.000 soldats en actiu a 55.000.

Per aquest any fiscal s'ha tornat a recuperar la fita dels 61.000 reclutaments i de moment s'ha assolit un rècord postpandèmia, al qual s'ha arribat quatre mesos abans del previst, en part com a resultat d'aquesta inversió milionària que fa temps que el govern duu a terme per afegir extres i gratificacions als militars.

Els Estats Units aconsegueixen tenir un exèrcit tan nombrós en part per les grans bonificacions que suposa estar-hi allistat. En un país en què la majoria de persones s'han d'endeutar per tenir una carrera universitària o per rebre determinats tractaments mèdics, formar part de l'exèrcit significa que et paguen els estudis i et donen cobertura mèdica sense haver de patir per l'assegurança.

Un soldat de la Guàrdia Nacional d'Indiana ha explicat a l'ARA, sota condició d'anonimat, que es va acabar fent reservista perquè era una manera d'aconseguir estudiar el que volia. "A més, no t'has de preocupar de tot el tema de l'assegurança mèdica. Com a reservista, només has de presentar-te a entrenar alguns caps de setmana". Un altre soldat, allistat a l'exèrcit de terra, també citava el mateix motiu. El servei militar obligatori no és necessari perquè les condicions materials en altres aspectes vitals ja actuen com a motivadors per allistar-se. De fet, és un dels pocs ascensors socials per a molts estatunidencs amb pocs recursos.

Els Estats Units destinen més del 10% del seu pressupost a defensa. En l'exercici fiscal del 2023 hi van dedicar aproximadament 820.300 milions de dòlars, és a dir, al voltant del 13,3% dels fons federals. El març del 2023, el departament de Defensa va sol·licitar 842.000 milions per al 2024, un increment d’un 2,6% respecte a l’any anterior.

En termes armamentistes, més enllà de comptar amb els famosos bombarders B-2, la força aèria dels Estats Units disposa de 5.004 aeronaus actives, principalment caces, amb unes 1.610 unitats. Pel que fa a l’exèrcit de terra, només considerant els tancs Abrams, n’hi ha aproximadament 2.640 en servei actiu, als quals cal afegir-ne uns 1.500 de reserva, segons dades recollides pel Weapon systems handbook. Quantitativament, els EUA són el país de l’OTAN amb més tancs i carros de combat, amb un total de 4.640 vehicles, molt per davant de Turquia, que ocupa la segona posició dins l’Aliança amb 2.238.

Els dos competidors que l'exèrcit estatunidenc pot tenir ara mateix són Rússia i la Xina. Així i tot, Berman apunta que, en el context actual, la força militar dels EUA continua sense rival. L’exèrcit rus és un actor a tenir en compte, perquè el Kremlin ha fet un gir cap a una economia de guerra, i ara estan fent tota mena d’esforços per reconstruir les seves capacitats militars en el context de la invasió d'Ucraïna. Però just després d’aquest punt d’inflexió d’un milió de baixes [entre morts i ferits] a la guerra d’Ucraïna, Moscou té un problema militar de cara al futur. "Ara mateix no són tan forts, ni de bon tros, com els Estats Units. I el mateix passa amb la Xina. Per això crec que el que vau veure al Pròxim Orient va ser una demostració de la capacitat nord-americana", reflexiona l'exassessor de Defensa.