Trump envia 2.000 agents més de la Guàrdia Nacional a Los Angeles en el quart dia de protestes

WashingtonEn la quarta jornada de protestes contra les batudes d'immigració a Los Angeles, el Pentàgon ha confirmat l'enviament de 2.000 militars més de la Guàrdia Nacional a la ciutat. La decisió eleva a uns 4.000 els agents del cos que han estat mobilitzats pel govern federal amb l'objectiu de sufocar les manifestacions. "Per ordre del president, el departament de Defensa està mobilitzant 2.000 membres addicionals de la Guàrdia Nacional de Califòrnia perquè siguin cridats al servei federal amb l’objectiu de donar suport a l’ICE [el Servei d'Immigració i Control de Duanes en les sigles en anglès] i permetre que els agents federals de l’ordre públic puguin dur a terme les seves funcions amb seguretat", ha anunciat el portaveu del departament de Defensa, Sean Parnell, a X. Es calcula que els nous trigaran un dia o dos a desplegar-se.

La decisió arriba poques hores després que el govern també hagi anunciat que mobilitza 700 marines a Califòrnia. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ja va dir el cap de setmana que estava preparat per fer-ho. Els primers 2.000 agents de la Guàrdia Nacional van ser enviats dissabte en contra de l'autoritat del governador de Califòrnia, el demòcrata Gavin Newsom, que també s'ha oposat a aquest segon desplegament.

"Trump intenta provocar"

"Trump intenta provocar el caos enviant 4.000 soldats a territori nord-americà. Els agitadors irresponsables que s’aprofitin del caos de Trump hauran de retre comptes. Mantingueu-vos segurs. Mantingueu la calma. Tingueu cura els uns dels altres", deia Newsom en una publicació a X. Poc abans ja havia anunciat: "Estem treballant amb socis locals per enviar més de 800 agents addicionals de les forces de l’ordre estatals i locals per garantir la seguretat de les nostres comunitats".

Des que van esclatar les protestes el cap de setmana, els demòcrates han estat denunciant que el govern de Donald Trump està intentant convertir la ciutat en un polvorí per justificar la mà dura contra els migrants. Los Angeles s'ha convertit en l'escenari on el republicà també manté un pols amb el governador demòcrata, que havia intentat convertir Califòrnia en la punta de llança de la resistència contra les seves polítiques.

Califòrnia havia demandat aquest dilluns l'ordre de Trump de desplegar la Guàrdia Nacional a Los Angeles per sufocar els aldarulls, una mesura que se salta l'autoritat de Newsom com a governador. Al seu torn, Trump ha afirmat que donaria suport a l'arrest de Newsom per oposar-se al desplegament d'aquest cos armat a la ciutat californiana.

El director de l'ICE, Tom Homan, va amenaçar dissabte amb detenir qualsevol persona que obstaculitzés l'aplicació de les lleis d'immigració a Califòrnia, incloent-hi el governador de l'estat i l'alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass. Newsom va desafiar-lo en la resposta i el va animar a detenir-lo si s'hi atrevia. Aquest dilluns Trump ha declarat des de la Casa Blanca: "Jo ho faria [detenir el governador de Califòrnia] si fos el Tom [Homan]. Em sembla fantàstic. Al Gavin [Newsom] li agrada la publicitat. Ha fet una feina terrible. M’agrada el Gavin Newsom, és un bon paio, però és profundament incompetent. Tothom ho sap".

En una publicació a Truth Social, Trump ha tornat a defensar l'enviament de dos mil efectius de la Guàrdia Nacional a la ciutat: "Vam prendre la gran decisió d'enviar la Guàrdia Nacional per fer front als disturbis violents i instigats a Califòrnia. Si no ho haguéssim fet, Los Angeles hauria quedat completament arrasada. El molt incompetent governador, Gavin Newscum, i l’alcaldessa, Karen Bass, haurien de dir: «Gràcies, president Trump, és tan meravellós! No seríem res sense vostè, senyor». En lloc d’això, han triat mentir al poble de Califòrnia i dels Estats Units dient que no fèiem falta i que aquestes són protestes pacífiques".

El fiscal general de Califòrnia, Rob Bonta, ha confirmat que l'estat ha denunciat l'administració Trump per "federalitzar" la Guàrdia Nacional i enviar tropes a Los Angeles. Bonta denuncia que el govern ha "abusat del seu poder federal i ha violat la desena esmena" de la Constitució, a més de saltar-se "passos estratègics que haurien d'haver-se executat per prevenir l'escalada dels disturbis".

El cos armat normalment està sota control dels governadors dels estats, tot i que en ocasions puntuals el president pot ordenar que actuï. Per fer-ho, normalment s'ha d'acollir a la llei d'insurrecció del 1807, que és molt ambigua, però que permet mobilitzar actius militars dins del territori durant moments de rebel·lió o disturbis. Trump no ha recorregut encara a aquesta norma, sinó a una altra del corpus legislatiu (la 10 U.S.C. 12406). L'últim cop que un president va mobilitzar la Guàrdia Nacional sense la petició d'un governador estatal va ser el 1965, quan el president Lyndon B. Johnson la va mobilitzar per protegir els manifestants pels drets civils a Alabama.

Trump ha decidit de manera unilateral desplegar la Guàrdia Nacional a Los Angeles, malgrat l'oposició del governador, que ha denunciat que es tracta "d'un moviment purament incendiari i que no farà més que escalar les tensions". L'alcaldessa de la ciutat, Karen Bass, també ha criticat la mesura, ja que considera que és un gest "deliberat" per augmentar la sensació de caos a la ciutat. A parer seu, el cos armat no servirà per rebaixar-hi la tensió.

La reacció actual de Trump dista molt de la que va tenir fa cinc anys, durant les protestes per la mort de George Floyd. El seu secretari de Defensa, Mark Esper, va contenir-se, aleshores. "L’opció d’utilitzar forces en servei actiu amb funcions policials només s’hauria de fer servir com a últim recurs, i només en les situacions més urgents i greus", va dir llavors Esper.

Aquest cap de setmana alguns manifestants s'han enfrontat a la policia i han protagonitzat diversos actes vandàlics, com ara la crema de vehicles. Aquest dilluns estan previstes almenys dues manifestacions més a la ciutat: una, contra la nova mesura que ha entrat en vigor aquest dilluns i que prohibeix viatjar als Estats Units als ciutadans de dotze països i estableix restriccions als ciutadans de set països més; l'altra, per demanar la posada en llibertat del sindicalista David Huerta, detingut divendres en una batuda en una empresa de la ciutat.