Trump amenaça amb utilitzar els aranzels per forçar l'annexió de Groenlàndia

WashingtonDurant un acte al Despatx Oval, el president Donald Trump ha amenaçat amb fer servir els aranzels per forçar l'annexió de Groenlàndia i fer pressió a aquells països que s'hi oposin. "Podria imposar un aranzel als països si no col·laboren en el tema de Groenlàndia, perquè necessitem Groenlàndia per a la seguretat nacional. Així que podria fer-ho", ha dit el magnat als periodistes.

Trump segueix entestat en les seves aspiracions imperialistes sobre l'illa àrtica, tot i el no rotund per part de Dinamarca i de Groenlàndia. No han passat ni dos dies des que els representants nòrdics van anar a la Casa Blanca per deixar clar el seu "desacord fonamental" amb els Estats Units, i el president ja torna a carregar contra Groenlàndia. Tampoc és sorprenent la seva última declaració. Després que el ministre d'Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, i la representant groenlandesa, Vivian Motzfeldt, afirmessin que el control de Washington sobre l'illa seria una "línia vermella per al Regne de Dinamarca", Trump va fer com si sentís ploure i va contestar: "Veurem què passa". "Necessitem Groenlàndia per a la seguretat nacional. Així que veurem què passa", va insistir.

Paral·lelament, l'enviat especial de Trump a Groenlàndia, Jeff Landry, ha afirmat en una entrevista a la cadena Fox que "s'arribarà a un acord" perquè els Estats Units es quedin l'illa. Landry ha explicat que planeja visitar l'illa al març i que Trump "parla de debò" sobre l'annexió del territori autònom de Dinamarca: "Li ha dit a Dinamarca el que busca, i ara és qüestió que el secretari Rubio i el vicepresident J.D. Vance hi arribin a un acord".

L'enviat especial ha fet aquestes declaracions mentre un grup bipartidista del Congrés –format per demòcrates i republicans– és a Dinamarca i s'ha reunit amb els líders danesos i groenlandesos en un gest de solidaritat contra les amenaces d'intervenció militar de Trump.

El president estatunidenc sembla obsessionat amb l'illa àrtica, de 75.000 habitants, com un element essencial per a la seguretat nacional dels Estats Units. Aquesta visió no és exclusiva de Trump, però. El 1867, sota la presidència d'Andrew Johnson als Estats Units, un informe també recollia l'interès nord-americà de comprar l'illa per la seva ubicació estratègica i els seus recursos. Gairebé un segle després, el 1946, el també president Harry Truman va oferir a Dinamarca 100 milions de dòlars per Groenlàndia. I el 1951 es va inaugurar la base aèria de Thule (o Pituffik), la base militar més septentrional de la força aèria dels Estats Units.

El ministre d'Exteriors danès va recordar l'existència d'aquest acord signat el 1951, després de reunir-se dijous a Washington amb el vicepresident J.D. Vance i el secretari d'Estat, Marco Rubio. El mandatari va puntualitzar que si ara hi havia menys soldats estatunidencs era per una decisió de Washington. "En algun moment, hi tenien 17 instal·lacions i bases militars diferents. Ara només n'hi tenen una. Havien arribat a tenir uns 10.000 efectius a Groenlàndia, i ara en tenen al voltant de dos-cents. Aquesta no és una decisió nostra; és una decisió dels Estats Units", va destacar.