Washington acusa Espanya de "posar en risc vides estatunidenques" per no col·laborar amb la guerra contra l'Iran

WashingtonEl pols dels Estats Units a l'executiu de Pedro Sánchez continua. El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha assegurat que Espanya està posant "en risc" les vides dels estatunidencs per no permetre que l'exèrcit utilitzi les bases de Rota i Morón en la guerra contra l'Iran. "Qualsevol cosa que endarrereixi la nostra capacitat per dur a terme aquesta guerra de la manera més ràpida i efectiva posa en risc vides estatunidenques. Espanya posa en risc vides estatunidenques", ha dit Bessent en declaracions a la cadena CNBC. Les paraules del secretari del Tresor arriben l'endemà que el president Donald Trump plantegés un "embargament" a Madrid. De fet, Bessent ha apujat el to contra la Moncloa després, quan se li ha preguntat sobre la possibilitat d'executar aquesta mesura.

Un embargament és una mesura molt més radical i nociva que uns aranzels, però, així i tot, és l'única que va mencionar dimarts Trump. Quan va carregar contra Espanya des del Despatx Oval, el president va dir que tallarà "totes les relacions comercials" amb el país i va citar la sentència del Suprem sobre els aranzels per plantejar l'alternativa d'un "embargament". "Tinc el dret d'aturar [les relacions], però segons la llei no tinc el dret de cobrar [aranzels], cosa que és francament ridícula. Però el Tribunal Suprem ens va donar el dret. I tenim el dret, per exemple amb Espanya, d'aturar les relacions. O de fer un embargament", deia el republicà. Com és costum, Trump primer ataca i després calcula. S'ha vist bé amb la guerra amb l'Iran, i ara, després de carregar contra l'executiu de Sánchez, tempteja el terreny.

La part comercial i aranzelària ja ha quedat resolta amb la resposta de la UE, que ha reiterat que Espanya forma part del bloc i, per tant, no es poden aplicar impostos unilaterals contra un sol membre. Ara bé, què passa amb l'embargament? Es considera una eina de guerra comercial mitjançant el qual un país prohibeix parcialment o totalment el comerç amb un altre país o bé de determinats productes.

Fa dues setmanes, el Suprem va concloure que els gravàmens que Trump havia imposat als altres països eren il·legals perquè havia abusat de l'autoritat de la llei de poders d'emergència internacional (IEEPA). La conclusió establia que aquesta llei del 1977, que històricament s'ha emprat per sancionar enemics o congelar-ne els actius, no es podia utilitzar per dictar aranzels, ja que no els explicitava textualment. Al seu torn, també observava que els verbs que la IEEPA recull sí que autoritzen el president a "investigar, bloquejar durant la investigació, regular, dirigir i obligar, anul·lar, invalidar, prevenir o prohibir… la importació o exportació".

Sobre aquests verbs, el tribunal puntualitzava que permeten "accions que un president podria prendre per sancionar actors estrangers o controlar actors interns implicats en comerç exterior, de manera coherent a com els presidents anteriors han utilitzat l’IEEPA". Anteriorment, aquest poder s'ha fet servir per aplicar sancions i embargaments contra l'Iran, Corea del Nord i Rússia. Aplicar-ho a Espanya suposaria una mesura extraordinària i sense precedents. Però per fer-ho, primer caldria declarar una emergència econòmica i Trump hauria de justificar que l'executiu de Sánchez representa una amenaça per als EUA. Potser per això, aquest dimecres Bessent ha declarat que "Espanya posa en risc vides estatunidenques".

Ara bé, realment Trump podria fer això? Omar Rachedi, economista i membre associat d'EsadeGeo, creu que no. "El problema no és tant el verb jurídic com el llindar polític i probatori: per activar la IEEPA cal declarar una emergència per una amenaça inusual i extraordinària amb origen exterior, i vendre Espanya com aquest tipus d’amenaça, essent aliat de l’OTAN, és jurídicament molt discutible", exposa Rachedi a l'ARA.

Tot i que avisa que "una administració imaginativa pot intentar construir el relat sobre seguretat nacional vinculada a les bases militars o sobre política industrial i participació pública, buscant aguantar prou temps perquè la impugnació trigui mesos i el dany econòmic es materialitzi abans que arribi una mesura cautelar". En la mateixa línia es pronuncia Jennifer Hillman, professora de dret mercantil de la Universitat Georgetown, que explica a Reuters que fer això aniria "molt més enllà" de qualsevol emergència anterior.