Internacional 05/02/2021

Els EUA deixen de donar suport a la guerra del Iemen

Joe Biden, en el seu primer gran discurs sobre política exterior, reivindica el lideratge diplomàtic del país

3 min
El president dels Estats Units, Joe Biden, ahir durant el seu primer gran discurs sobre política exterior.
Disponible en:

WashingtonCanvi de rumb. De l’aïllacionisme de Donald Trump a la recuperació de la influència mundial dels Estats Units. Aquest és, com a mínim, el propòsit de la Casa Blanca de Joe Biden, que ahir a la nit va oferir el seu primer discurs en matèria de política internacional des que va assumir el càrrec. Al contrari que el seu antecessor, que va explotar el lema “America first ” com a estendard contra l’intervencionisme de Washington, el demòcrata va anunciar ahir els primers passos de la seva administració per intentar restaurar el “poder global” nord-americà mitjançant la reconstrucció de les “aliances democràtiques” que, en paraules de Biden, “s’han atrofiat durant quatre anys d’abandonament i abús”.

El president es va expressar en aquests termes en una visita al departament d’Estat, on va reivindicar per al seu país el lideratge d’un multilateralisme en què primi la diplomàcia. “Els Estats Units estan de tornada”, va subratllar el demòcrata. “La diplomàcia està de tornada”, va matisar, davant un grup de funcionaris a qui va demanar “integritat” en el seu treball. Un exercici que ha de servir, segons l’opinió del president, per “defensar la llibertat, lluitar per l’oportunitat i sostenir els drets universals”. En conseqüència, una de les primeres decisions importants va ser l’anunci ahir a la nit de la fi del suport de Washington a les accions militars al Iemen de la coalició liderada per l’Aràbia Saudita. Promesa de campanya, Biden ja n’havia donat pistes fa uns dies quan el departament d’Estat va anunciar que posaria en pausa i revisaria la venda d’armament a Riad signada per Trump. Biden va detallar que el seu compromís és “acabar amb el suport nord-americà a les operacions ofensives en el conflicte del Iemen, incloses les vendes d’armes que siguin rellevants”. El 2019 Trump va utilitzar el seu veto per impedir una resolució bipartidista al Congrés que s’oposava a aquesta operació.

Biden va voler afegir que dona suport a la iniciativa de les Nacions Unides per “imposar un alto el foc, obrir canals humanitaris i restaurar les converses de pau”. Amb aquesta intenció, el secretari d’Estat, Anthony Blinken, va nomenar ahir Timothy Lenderking, un diplomàtic de carrera amb experiència en els països del Golf i al Iemen, com a enviat especial per al conflicte, que ara mateix està enquistat i ha provocat una de les crisi humanitàries més greus de les últimes dècades. La seva missió, recordava Biden, serà “pressionar perquè hi hagi una resolució diplomàtica”. Potser per compensar, Biden va insistir que Washington ajudarà Riad davant “de les amenaces de les forces que tenen el suport de l’Iran”. No va dir res sobre si revisaran la designació dels rebels hutis com a organització terrorista, una decisió presa fa tot just unes setmanes per l’ex secretari d’Estat Mike Pompeo i criticada per organitzacions humanitàries i per la mateixa ONU.

Paral·lelament, el mandatari demòcrata va anunciar que tenia previst signar una ordre executiva que ampliarà a 125.000 el nombre de refugiats que els Estats Units acceptaran durant el seu primer any de mandat. El demòcrata va defensar la necessitat de “reconstruir” el programa d’admissió de refugiats, que, al seu parer, va quedar “greument danyat”: Trump va limitar el nombre màxim a 15.000 persones, el més baix de la història del programa. Tot i així, i segons xifres del departament d’Estat, a finals de desembre el país havia rebut menys d’un miler dels 15.000 refugiats.

Presència a Alemanya

En un altre senyal que Joe Biden pretén premiar les relacions amb els aliats tradicionals de Washington, el president va ordenar aturar la retirada de les tropes nord-americanes de les bases alemanyes. En una ordre que es va interpretar com un càstig a Alemanya, país al qual Trump va acusar de no invertir prou en Defensa, l’expresident va anunciar l’any passat que ordenava retirar d’Alemanya al voltant de 10.000 dels 34.500 soldats que hi ha a la base del país europeu. La decisió de Biden forma part d’una revisió del desplegament de tropes dels EUA al món, de la qual s’encarregaran el Pentàgon i el departament d’Estat.

Durant la seva intervenció, el president nord-americà també va demanar l’“alliberament immediat i sense condicions” de l’opositor rus Aleksei Navalni, a qui va dir que s’ha empresonat per “exposar la corrupció”. També va exigir a l’exèrcit de Birmània que “renunciï al poder que ha pres per la força” mitjançant un cop d’estat. I també va parlar de la Xina: “És el nostre competidor més seriós”.

stats