Els aeroports d'Europa no saben com defensar-se de l'amenaça dels drons

LondresEn els darrers dos mesos, almenys una desena d’aeroports europeus –de Brussel·les a Copenhaguen, de Múnic a Palma– han hagut de suspendre o retardar operacions per l'albirament de drons no identificats. Només entre finals de setembre i principis de novembre, més de 35.000 passatgers s’han vist afectats i centenars de vols han estat cancel·lats o desviats. Els danys econòmics acumulats s’estimen en més de quatre milions d’euros. La imminència del Nadal, quan es calcula que hi ha programats quasi dos milions de vols a tot el continent europeu, amb 200 milions de passatgers, fa témer més disrupcions.

Els dos últims episodis han tingut lloc a Bèlgica i Suècia. Al voltant de les 07.30 hores del passat divendres, la torre de control de Lieja va albirar un dron, segons el servei de control de trànsit aeri del país. Dotze hores abans, dijous a la tarda, a Göteborg, el segon aeroport de Suècia, també va interrompre les operacions pel mateix motiu, i una dotzena de vols es van haver de redirigir a altres destins. L'incident de Lieja, que només es va allargar uns 30 minuts, es va produir 72 hores després que un altre dron bloquegés per unes hores els aeroports de Brussel·les, però també el de Lieja, cosa que va provocar retards i desviaments. Uns 500 passatgers es van veure obligats a passar la nit a la capital belga. Aquestes alteracions passaven després d'una altra similar, quan dissabte passat es van veure tres drons no autoritzats prop d'una base militar, la Kleine Brogel, al nord-est del país, que acull armes nuclears de l’OTAN. De fet, els albiraments d'aquests objectes voladors no tripulats s'han convertit en una constant a Bèlgica en els darrers dies.

Tot plegat fa que la inquietud s'hagi apoderat d'Europa davant del que és una amenaça real difícil de combatre i molt disruptiva. Perquè el cas belga no és aïllat. A Dinamarca, sis aeroports –entre ells el de Copenhaguen– van suspendre o limitar vols al setembre. Més de 20.000 passatgers van quedar a terra. La primera ministra, Mette Frederiksen, va qualificar els fets de "l’atac més greu contra la infraestructura crítica del país". A Alemanya, els aeroports de Múnic –en aquest cas el 3 i el 4 d'octubre–, Berlín i Bremen van registrar interrupcions similars. Només a Múnic es van cancel·lar 17 vols i desviar 15 més, afectant 3.000 viatgers, segons l'agència Reuters.

A Lituània, el 28 d’octubre, l’aeroport de Vílnius i diversos passos fronterers amb Bielorússia van ser tancats després de detectar "objectes aeris estranys", inclosos globus d’heli. I a Espanya, el 20 d’octubre, l’aeroport de Palma va haver d’interrompre les operacions durant 35 minuts per la presència d’un dron.

Aquesta onada d’incidents ha fet saltar totes les alarmes a l’OTAN, que veu en els episodis una possible estratègia de la provocació per part de Rússia. De fet, des de l’estiu, diversos països europeus –Polònia, Estònia i Romania– han denunciat incursions de drons o avions russos als seus espais aeris. A Polònia, al setembre, més de vint drons van travessar la frontera durant un atac sobre Ucraïna. Varsòvia va demanar consultes urgents invocant l’article 4 del Tractat de l’Aliança Atlàntica.

Aparells barats, riscos elevats

L'incident amb drons més greu fins ara en un aeroport europeu va tenir lloc el desembre del 2018, quan Gatwick, al sud de Londres, va quedar fora de servei durant pràcticament 24 hores, i més de 110.000 persones es van veure afectades, bé per cancel·lacions o per retards. Encara que inicialment es van arrestar dos sospitosos, finalment van ser posats en llibertat sense càrrecs.

Tant aquell episodi com l'onada actual han posat en relleu la fragilitat operativa dels aeroports davant els drons. Segons l’European Cockpit Association (ECA), que representa 40.000 pilots a Europa, "la freqüència de drons no autoritzats prop d’aeroports continua augmentant significativament [i] és molt difícil distingir entre operacions no intencionades i intencionals" quan es tracta de rutes aèries prop de les pistes. En paral·lel, l'Agència Europea de Seguretat en l'Aviació (EASA) va publicar el 2021 el manual Drone Incident Management at Aerodromes, on reconeix que els drons "són una amenaça de seguretat" i proporciona guies per reduir la interrupció operativa.

Els drons capaços de generar aquests incidents no són, generalment, militars. Es tracta, majoritàriament, de models comercials o semiprofessionals (quadricòpters i hexacòpters) amb autonomia d’entre 30 i 45 minuts i un abast superior als 5 quilòmetres. Models com el DJI Mavic 3 o l'Autel Evo II poden assolir altituds de fins a 6.000 metres i portar càmeres 4K. Són fàcilment accessibles en botigues o plataformes en línia per preus que oscil·len entre els 400 i els 2.500 euros.

Tot i ser legals per a usos recreatius o professionals, la seva operació prop d’aeroports està estrictament prohibida. El reglament europeu de l’esmentada EASA estableix tres categories d’ús: oberta, específica i certificada. Qualsevol vol dins de zones restringides o sense visió directa exigeix una autorització especial i formació acreditada. Els infractors s’exposen a multes de fins a 60.000 euros i penes de presó si es demostra intencionalitat o risc per a la seguretat pública.

El debat sobre l’origen de les disrupcions amb drons als aeroports és encara obert. Les autoritats belgues i daneses sospiten que agents vinculats a Moscou podrien estar "testant" els sistemes de detecció europeus i provocant aquests incidents. Moscou, però, nega qualsevol implicació. Mentrestant, països com Alemanya, França i el Regne Unit han reforçat la vigilància amb radars especialitzats i sistemes antidrons (C-UAS) als principals aeroports i bases militars dels tres països.

Mentre els governs europeus intenten reforçar la seguretat, la realitat és que qualsevol dron de gamma mitjana, fàcilment adquirible a internet, pot generar un caos milionari i exposar les febleses d’un sistema altament interconnectat. El preu d’un sol aparell és insignificant comparat amb els milions d’euros que pot costar cada hora de tancament d'un aeroport. El cas dels drons no és només un problema de seguretat tecnològica; és també un símptoma del nou tipus de "guerra híbrida" que es lliura a Europa: silenciosa, deslocalitzada i asimètrica.