Ni les supersticions ni les llegendes frenen els míssils de Putin a Ucraïna

KíivEn els més de dos anys de la invasió del Kremlin a gran escala, la vida quotidiana a Ucraïna ha esdevingut una perillosa partida de ruleta russa per als seus habitants, que intenten adaptar-se a una amenaça mortal constant. La psique, esgotada, busca patrons i fórmules per obviar el risc latent i creure en la improbable sort de no ser afectada aquell dia. Aquests mecanismes de defensa mental sovint es converteixen en llegendes urbanes i supersticions.

No és estrany, llavors, sentir afirmacions com ara que "si hi ha bombardejos nocturns no n'hi haurà de dia" o que "a prop hi ha l'església del Patriarcat de Moscou i, per tant, segur que les bombes no hi cauran". A Dnipró, aquest tipus de relats estan vinculats amb la influència dels oligarques locals i la comunitat jueva.

"Estic convençut que Dnipró no serà objecte de bombardejos intensos, principalment a causa de la influència d'Israel, que no ho permetrà. A més, la ciutat acull un destacat centre jueu", declarava un taxista uns mesos després del començament de la guerra.

Poc després apuntava cap a un impressionant conjunt de set torres, on un dels edificis, adornat amb columnes, exhibia l'estrella de David. D'acord amb informacions de mitjans locals, el centre jueu Menorah, finançat en part pel conegut oligarca Íhor Kolomoiski, és el més gran del món. Amb el temps, han sorgit diverses teories; una d'elles sosté que els oligarques locals van fer contribucions econòmiques per convèncer el Kremlin de no atacar Dnipró.

Estratègia militar

Però totes aquestes especulacions semblen poc plausibles des d'una perspectiva estratègica militar. Dnipró és un enclavament clau en la defensa d'Ucraïna i un node logístic essencial, situat a quatre hores dels fronts a Donetsk. A més, la ciutat compta amb l'Hospital Metxnikov, conegut per la seva experiència en el tractament de ferides bèl·liques des del 2014.

La destrucció definitiva de les teories conspiratives va ser l'atac amb míssils a un edifici de nou pisos el 14 de gener del 2023, que va posar fi a la vida de 46 persones. Els testimonis encara recorden les restes disperses de decoracions de Nadal, un sopar familiar interromput i els crits que provenien dels enderrocs de l'edifici.

Des d'aleshores, les forces russes han demostrat repetidament que ni l'estrella de David ni les creus de les esglésies ortodoxes del Patriarcat de Moscou al centre no poden aturar un atac amb míssils. Amb l'avenç de les tropes russes a Donetsk, es preveu un augment dels atacs contra Dnipró, llevat que siguin aturats.

Aquesta setmana, la regió de Dnipró ha despertat entre explosions i fum; vuit persones més s'han sumat aquest divendres a la tràgica estadística de morts en aquesta guerra. Addicionalment, les estacions de tren i la terminal d'autobusos van ser blancs d'atacs, per la seva importància estratègica. Els trens d'Ukrzaliznitsia i el seu personal han estat emblemes de resistència, ja que han mantingut el funcionament del servei fins i tot sota condicions extremes. Des del devastador atac a Kramatorsk, l'ansietat és palpable a les estacions, on els viatgers esperen amb cares preocupades i acudits nerviosos sobre possibles atacs.

“No els perdonaré mai, ho recordaré tota la meva vida”, va dir furiosa una dona a mitjans locals, referint-se als russos. El ressentiment després de cada atac no només es dirigeix als veïns del nord, com mostren els comentaris a les xarxes socials, sinó també als aliats d'Ucraïna. “El món observa com si fos una pel·lícula de l'Imax, però no actua”, va criticar un usuari a internet. Tot i que els funcionaris del govern ucraïnès mantenen un to caut, la demanda de més suport aeri, especialment després dels atacs previs a Txerníhiv i l'ajuda d'Israel contra drons iranians, s'ha convertit en un tema extremadament sensible aquesta setmana.

La setmana passada, la majoria dels 170 drons i els prop de 150 míssils llançats per l'Iran van ser interceptats pels Estats Units i els seus aliats abans que poguessin entrar a l'espai aeri israelià. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, va expressar la seva frustració per la ràpida mobilització de suport a Israel davant de l'atac iranià, i va ressaltar les limitacions del suport occidental a Kíiv.

Experts ucraïnesos han assenyalat que la política internacional no admet sentimentalismes i que Occident busca evitar una escalada nuclear. Amb un to poc optimista, adverteixen que aquesta política podria acabar afavorint la històrica victòria de Rússia a la guerra.

La historiadora i periodista estatunidenca d'origen polonès Anne Applebaum, en un article per a The Atlantic, ha reiterat que la possessió d'armes nuclears per part de Rússia i l'amenaça de fer-ne ús són el que impedeix una intervenció més directa de l'OTAN a Ucraïna. En contrast, la situació d'Israel és diametralment oposada: posseeix armes nuclears, encara que no ho admet oficialment, i el temor occidental a un possible atac nuclear en represàlia frena qualsevol acció que ho pugui provocar. Potser les crides de Kíiv comencen a tenir efecte: l'OTAN ha promès l'enviament de més defenses aèries aviat; i als EUA sembla que aquest cap de setmana es desbloquejarà el paquet d'ajuda més esperat per Ucraïna.

Mentre els aliats estan en el procés de presa de la decisió, Rússia continua acumulant forces. Dos dies abans de l'atac a Dnipró, míssils Iskander a Txerníhiv van matar 18 persones, en van ferir 78 i van destruir 28 edificis. Un fragment del míssil mostrava la data de fabricació: 30 de maig del 2023, cosa que esvaeix les esperances que Rússia es quedi sense recursos per continuar la seva ofensiva.