¿Ha arribat l'extrema dreta de Le Pen al seu sostre electoral?

ParísLa líder de Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen, no va fer cap valoració diumenge a la nit dels resultats electorals. Només va parlar –molt breument– el president del partit, Jordan Bardella, per felicitar-se de l'augment del nombre d'alcaldies. "És la progressió més important" en la història del partit. "Mai l'RN i els seus aliats no havien tingut tants càrrecs electes al territori francès", va afirmar Bardella, futur candidat del partit a les presidencials si la justícia confirma la inhabilitació de Le Pen.

Malgrat les seves paraules, ni el to poc entusiasta de Bardella, ni el silenci de Le Pen, ni la posada en escena eren els d'una nit de victòria electoral. Si bé l'avenç de l'extrema dreta és un fet, sobretot al sud-est del país (la Catalunya Nord i Occitània són els nous feus de l'RN) i a algunes zones del nord, el gruix els ajuntaments que ha aconseguit són de zones rurals, de pobles o ciutats petites. Reagrupament Nacional només ha aconseguit la victòria en una ciutat de més de 100.000 habitants, Perpinyà, on ja governava. I es fa seva Niça, on ha guanyat Éric Ciotti, líder de l'UDR (Unió de la Dreta), formació aliada de Le Pen.

En canvi, l'RN ha perdut a ciutats on preveia guanyar o tenia possibilitats de fer-ho, com Marsella, Toló i Nimes. A París, el seu candidat no va aconseguir ni passar a la segona volta. Els resultats mostren el fracàs de l'extrema dreta en el vot urbà. Le Pen, tot i els seus esforços, no aconsegueix penetrar a les grans ciutats. No és un fet anecdòtic perquè demostra que l'extrema dreta manté un sostre electoral que és incapaç, per ara, de trencar. I planteja dubtes sobre la seva capacitat per guanyar unes eleccions presidencials.

Fre per a la carrera presidencial

La segona volta de les municipals "ha confirmat les zones de força geogràfiques del partit d’extrema dreta, però també —i sobretot— ha il·lustrat els límits sociològics del seu creixement", sosté el diari Le Monde. La debilitat dels de Le Pen i Bardella a les ciutats pot suposar un fre per a la seva arribada a l'Elisi, tot i que a la carrera presidencial hi juguen altres variables.

Le Pen ha fet poca autocrítica, però des de les files de l'extrema dreta alguns dels seus membres admeten el revés. El diputat de l'RN Lauren Jacobelli ha admès "decepcions" a algunes ciutats, i ha atribuït els mals resultats a la negativa de bona part dels candidats de dreta a aliar-se amb l'extrema dreta a la segona volta. "És la dreta més beneita del món. Ha preferit fer guanyar un comunista a Nimes i una antiga socialista a Toló abans que donar suport als candidats de l'RN", ha afirmat Jacobelli.

A l'esquerra, la gran perdedora és La França Insubmisa (LFI), el partit de l'esquerra radical liderat per Jean-Luc Mélenchon, que va apostar com a estratègia electoral presentar-se amb candidats propis, sense sumar-se a les candidatures unitàries de la resta de partits d'esquerra (socialistes, ecologistes i comunistes). L'empenta que van tenir els insubmisos a la primera volta no s'ha traduït en èxit electoral a la segona volta. LFI només ha aconseguit guanyar a sis municipis de més de 3.500 habitants.

Fracàs de l'aliança d'esquerra

Si les municipals eren un test de cara a les presidencials del 2027, l'aliança dels partits d'esquerra amb els insubmisos sembla tenir poc futur. A la majoria de municipis on a la segona volta LFI sí que s'havia aliat amb l'esquerra, el fracàs electoral ha estat evident. És el cas de municipis com Tolosa, Llemotges, Clermont-Ferrand o Brest, on l'esquerra unida, amb LFI, ha perdut tot i tenir la victòria a l'abast.

"La França Insubmisa fa perdre", ha sentenciat el secretari general del Partit Socialista, Pierre Jouvet. També contundent ha estat el líder socialista, Olivier Faure, que ha acusat Mélenchon de ser "un llast" per a l'esquerra. La tensió entre insubmisos i socialistes és evident des de fa mesos i fa pensar que és poc probable una aliança per a les presidencials.

La dreta, vencedora

Si s'observa la fotografia dels resultats de les municipals, la gran vencedora és la dreta, que ha aconseguit 1.240 alcaldies del total de municipis de més de 3.500 habitants, mentre que l'esquerra n'ha obtingut 802, el centre 589, l'extrema dreta 61 i l'esquerra radical 6.

Són xifres, però, poc significatives si es té en compte que a França els partits històrics com Els Republicans (la dreta tradicional) o els socialistes tenen molta més vertebració territorial que partits més nous com La França Insubmisa o Renaixement (el partit del president Macron). I que hi ha un bon nombre d'alcaldes, especialment en municipis petits, sense etiqueta política.

Entre els fracassos més estrepitosos d'aquests comicis hi ha el de l'ex primer ministre de centredreta François Bayrou, que ocupava l'alcaldia de Pau, a la regió de Nova Aquitània, des de feia 12 anys. Els veïns han decidit no renovar-li la confiança. En canvi, el també ex primer ministre de centredreta Édouard Philippe, aspirant a candidat presidencial, ha conservat el seu càrrec d'alcalde a Le Havre, un municipi de Normandia.