Trump envia representants a Kíiv i a Moscou per rematar el pla de pau a Ucraïna

Washington/BarcelonaDonald Trump refreda les expectatives d'un cara a cara imminent amb Volodímir Zelenski i desplega els seus enviats especials per avançar el pla de pau per a Ucraïna. En una publicació a Truth Social, el president estatunidenc ha anunciat que Steve Witkoff viatjarà a Moscou per parlar amb Vladímir Putin sobre el nou esborrany i que, al mateix temps, el secretari de l'Exèrcit, Dan Driscoll, es reunirà amb els ucraïnesos. Trump, que en un inici havia fixat aquest dijous com a data límit perquè Zelenski acceptés l'acord i feia la trobada imminent, ara l'ha refredat: "Espero trobar-me amb el president Zelenski i amb el president Putin aviat, però només quan l'acord per acabar la guerra estigui en l'última fase".

"El pla de pau original de 28 punts, redactat pels Estats Units, s’ha afinat amb aportacions addicionals de totes dues parts, i només queden uns quants punts de desacord", ha escrit Trump, que ha afegit que ell i el vicepresident, així com el secretari d'Estat, Marco Rubio; el secretari de Defensa, Pete Hegseth, i la cap de gabinet, Susie Wiles, seran informats sobre les converses un cop concloguin. El líder republicà ha celebrat amb entusiasme els avenços fets aquests últims dies.

L'ultimàtum que havia tingut Zelenski entre l'espasa i la paret sembla que es dilueix sota el nou anunci del president. La setmana passada Trump va presentar a Kíiv un pla per acabar amb la guerra –negociat en secret amb Moscou– que acceptava la major part de les exigències del Kremlin. Llavors el republicà deia a Zelenski que tenia fins aquest dijous per pronunciar-se, però des d'aleshores les demandes s'han relaxat i els tempos també. Els dirigents europeus han treballat juntament amb el president d'Ucraïna per elaborar una contraproposta menys desfavorable, que Moscou ja va rebutjar a l'avançada.

En l'aire queda el viatge a Washington que Zelenski havia previst per convèncer personalment Trump sobre alguns detalls clau.

"Espero que la visita tingui lloc com més aviat millor, perquè... ajudarà el president Trump a continuar la seva missió històrica de posar fi a aquesta guerra", havia dit hores abans Zelenski davant una coalició de líders europeus, segons fonts del mitjà nord-americà Axios. El dirigent deia estar preparat per avançar amb l'acord proposat pels Estats Units i disposat a discutir-ne els serrells més delicats amb el president nord-americà en unes converses que, segons ha dit, haurien d'incloure aliats europeus. El cap de seguretat d'Ucraïna, Rustem Umérov, assegurava que la visita de Zelenski s'ha de produir aquest mateix novembre "en la data més pròxima i adequada". Trump, però, ha sortit hores després a refredar aquest termini i, per tant, a posposar la urgència.

Europa es fa valdre

Els equips de Trump i Zelenski van arribar a un "acord comú sobre els termes clau de l'acord discutit" en les converses d'ahir dilluns a Ginebra. Kíiv va confirmar dilluns a la nit que havia aconseguit reduir el primer esborrany, que tenia inicialment 28 punts, i eliminar alguns dels requisits que considerava més inassumibles. Aquest nou pla és més satisfactori per a Ucraïna, però tal com reconeixia el president ucraïnès, serà "molt difícil" consensuar el document final que es negociaria amb Rússia. Entre els punts clau hi ha la possible cessió de territori a Moscou, el veto d'un eventual ingrés d'Ucraïna a l'OTAN i la capacitat de Kíiv per rearmar-se en el futur.

El bloc europeu mira de blindar-se per negociar amb Washington amb més força. El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha liderat juntament amb el president francès, Emmanuel Macron, una trobada virtual de l'anomenada coalició de voluntaris aquest dimarts per analitzar l'evolució de les negociacions. A més de Volodímir Zelenski i dels membres del grup, també hi han participat el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, i el president de l'OTAN, Mark Rutte. La coalició, constituïda al març i formada per una trentena de països (la majoria europeus), té l'objectiu d'oferir garanties de seguretat a Ucraïna un cop s'arribi a un alto el foc amb Moscou.

Els dirigents han celebrat els avenços en les negociacions i, en general, s'han mostrat conciliadors amb la idea d'acostar posicions amb la proposta de Washington. Però han insistit en la necessitat de donar unes garanties de seguretat a Ucraïna que evitin que Rússia pugui tornar a l'atac en qualsevol moment. "Estem avançant en la bona direcció i els indicis actuals apunten que, en gran part, la major part del text, segons diu Zelenski, es pot acceptar", ha dit Starmer al començament de la trobada. I ha tornat a evocar la "força multinacional" que s'hauria de desplegar a Ucraïna com una "part vital" de l'acord al qual cal arribar.

En la mateixa línia, Macron advertia que la condició indispensable per donar suport al pla de Washington és que s'estableixin "garanties de seguretat molt sòlides". "Volem la pau, però no volem una pau que sigui una capitulació per a Ucraïna. És a dir, que posi Ucraïna en una situació impossible, que doni a Rússia tota la llibertat de continuar i d'anar més lluny –també cap a altres estats europeus–, i que posi la nostra seguretat en perill", ha dit el dirigent francès en una declaració prèvia a la trobada.

Atac a Kíiv

Mentre la maquinària diplomàtica treballa sense parar per aconseguir un acord de pau a Ucraïna, la maquinària de guerra no afluixa i Rússia mira d'imposar les seves condicions a la taula de negociació a través de pressionar al front i atacar la població ucraïnesa. Aquesta matinada el Kremlin ha descarregat una allau de drons contra Kíiv que ha deixat set morts i una vintena de ferits, i ha interromput els sistemes d'electricitat i calefacció.

Les autoritats ucraïneses han abatut 438 dels 460 drons i 14 dels 22 míssils llançats per Moscou en el que és el segon gran atac rus contra la capital aquest mes. "L'objectiu principal ha estat el sector energètic i tot el que manté la vida normal", sostenia Zelenski en una publicació de Telegram.

L'atac també ha malmès diversos edificis residencials, infraestructures energètiques i les infraestructures portuàries de la regió d'Odessa. Però alguns dels drons abans han sobrevolat països veïns com Moldàvia i Romania, que és membre de l'OTAN, segons ha denunciat Zelenski. Com a resposta, Romania ha enviat avions de combat per rastrejar els aparells, ha dit el ministeri de Defensa de Bucarest.