Brussel·les dona suport a un mur de drons per protegir el flanc oriental de la UE
Les recents violacions de l'espai aeri de Polònia i Romania porten la Comissió a finançar projectes de Lituània i Estònia
BerlínBrussel·les dona suport a la iniciativa dels països bàltics de construir "un mur de drons" per blindar la frontera oriental de la Unió Europea (UE), després que les recents incursions russes a l’espai aeri de Polònia i Romania hagin fet saltar les alarmes a les capitals europees davant l’amenaça creixent de Moscou. "El flanc oriental d’Europa protegeix tot Europa. Des del mar Bàltic fins al mar Negre. Per això hem d’invertir per donar-li suport en la vigilància", va dir la setmana passada la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en el seu discurs sobre l’estat de la Unió. Von der Leyen va instar Estrasburg a "respondre a la crida dels amics bàltics i construir aquest mur de drons", després que 19 de russos violessin el 10 de setembre l’espai aeri polonès.
No era la primera vegada que es detectaven drons en països veïns durant la guerra a gran escala de Rússia contra Ucraïna. Han tingut lloc incidents similars a Romania, Estònia, Letònia i Lituània, però aquesta va ser la primera vegada que els ginys voladors russos penetraven tan profundament en l’espai aeri polonès. També va ser la primera vegada que Polònia i els seus aliats de l’OTAN utilitzaven la força per neutralitzar-ne alguns de manera preventiva.
L’últim incident registrat d’aquest tipus va tenir lloc dissabte, quan les forces aèries romaneses van interceptar un dron que havia entrat en el seu espai aeri durant un atac rus contra infraestructures ucraïneses a prop de la frontera, a la regió del Danubi.
El comissari europeu de Defensa i Espai, Andrius Kubilius, va instar al juliol Lituània i els seus països veïns a construir un "mur de drons" regional i a preparar-se per a la producció massiva de sistemes aeris no tripulats, després que un dron de fabricació russa entrés en territori lituà des de Bielorússia.
El maig del 2023, Agne Bilotaite, aleshores ministra de l’Interior de Lituània, va proposar construir un "mur de drons" al llarg de les fronteres de Rússia i Bielorússia com a part d’un esforç més ampli per millorar la vigilància i la defensa de les fronteres orientals de la Unió. Bilotaite va constatar aleshores que tota la regió s’enfronta a amenaces similars coordinades per Rússia i Bielorússia, des de la instrumentalització de la migració fins als ciberatacs, passant per campanyes de desinformació, sabotatge d’infraestructures crítiques i altres amenaces híbrides.
Un any després, els països bàltics, Polònia, Noruega i Finlàndia van acordar desenvolupar aquest mur de drons per detectar, rastrejar i neutralitzar drons. Aquesta iniciativa té com a objectiu prevenir el contraban i les provocacions d’estats hostils mitjançant l’ús de vehicles aeris no tripulats (UAV), sistemes antidrons i l’intercanvi de dades en temps real entre agències.
Una amenaça ben real
Tanmateix, fins als recents incidents amb drons russos, el projecte no havia trobat suport de Von der Leyen. El març passat, a Lituània i Estònia se’ls va denegar el finançament de la Unió Europea per a aquest projecte destinat a protegir millor les fronteres. Finalment, Brussel·les ha obert els ulls en posar-se en evidència l’existència d’un punt feble al flanc oriental de la Unió Europea i de l’OTAN. Els incidents, cada cop més freqüents, demostren que la possibilitat que un dron rus o bielorús entri en territori comunitari és ben real.
En resposta a les provocacions de Moscou, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va anunciar divendres el llançament de la iniciativa Sentinella Oriental per reforçar i garantir la seguretat i la protecció del flanc oriental de l’Aliança Atlàntica. La nova iniciativa de l’OTAN, en què participarà Espanya, segueix el model de Sentinella Bàltica, una operació llançada a principis d’any al mar Bàltic per prevenir qualsevol atac a la infraestructura submarina en aquella zona, reforçar-hi la presència militar de l’Aliança Atlàntica i millorar la capacitat dels aliats per respondre a actes desestabilitzadors.
Pel que fa al mur de drons, l’OTAN considera que hi ha una sèrie de lliçons que es poden aprendre d’Ucraïna, que ja té molta experiència amb els interceptors de drons. "Els països bàltics estan invertint en tecnologies i aprenent d’Ucraïna quin tipus de sensors i quin tipus d’armes, cinètiques i no cinètiques, podrien ser eficaces", va recordar divendres passat el general Alexus Grynkewich, comandant suprem de les forces aliades a Europa.
En resposta a la invasió russa a gran escala d’Ucraïna, l’OTAN ja va reforçar el 2022 les capacitats de dissuasió i defensa i va incrementar la seva presència militar en vuit països del flanc oriental: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària.
Polònia va llançar el 2024 el seu programa Escut Oriental, un projecte d’infraestructura de defensa a gran escala, cofinançat per la Unió Europea, per protegir la seva frontera amb Rússia i Bielorússia i incrementar les capacitats militars en cas de guerra.
I aquest 2025 s’ha dut a terme el programa DEFENDER Europe amb la participació de 25.000 soldats de 29 països aliats, desplegats en 18 estats de l’est i el centre d’Europa, on han rebut entrenament dels Estats Units amb l’objectiu de posar a prova la rapidesa i l’eficàcia del desplegament de les tropes a Europa per defensar el flanc oriental per part dels socis de l’OTAN.