Brussel·les s'obre a la creació de camps per deportar migrants fora de la UE
La proposta de la Comissió Europea dona via lliure perquè els estats membres puguin crear centres de deportació d'immigrants en països tercers
Brussel·lesNova mesura per endurir la política migratòria de la Unió Europea inspirada en les receptes que propugna l'extrema dreta. Brussel·les ha proposat aquest dimarts una reforma legislativa que obre la porta a la possibilitat que els estats membres puguin deportar immigrants irregulars —menys els menors d'edat— a centres que es trobin en països tercers i amb els quals tinguin un acord de repatriació amb els governs estatals o amb el conjunt de la UE. Segons el comunicat de la Comissió Europea, l'objectiu de la reforma és "fer més àgils, simples i eficaces" les deportacions d'immigrants que viuen a la UE sense permís.
Aquesta proposta, que ara haurà de negociar i validar el Consell de la UE i el Parlament Europeu, arriba mesos després que una majoria de líders europeus es mostrés favorable a la creació de camps d'immigrants fora del bloc comunitari i que la mateixa Ursula von der Leyen avancés a finals de l'any passat que plantejaria "solucions innovadores", l'eufemisme que va fer servir per referir-se a aquests centres. Així doncs, tal com havia promès, Brussel·les ha advocat finalment per permetre que la resta d'estats membres puguin reproduir arreu de la UE el pla de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que ha finançat centres per deportar-hi immigrants irregulars a Albània. De moment, Roma ha hagut d'aturar la iniciativa a instàncies de la justícia europea.
Més enllà dels camps en països tercers, Brussel·les també planteja que tots els retorns de la UE es gestionin de "manera uniforme i a través d'un procediment simplificat" i que els immigrants irregulars hagin de col·laborar obligatòriament amb les autoritats. Si no ho fan, se'ls pot castigar amb "la retirada de permisos de viatge", com ara el passaport, i "la reducció o denegació dels subsidis" que puguin rebre. En canvi, en cas que col·laborin, "rebran incentius" i "suport" per a un potencial retorn. A més, l'executiu comunitari vol ampliar de divuit mesos a dos anys el temps que poden estar detinguts els immigrants que presumptament viuen a la UE sense permís.
Un pla que fa aigües
La Comissió Europea assegura que totes les mesures que els estats membres duguin a terme sota el paraigua legal de la nova directiva de retorns de la UE complirà amb el dret internacional i els drets humans. Tanmateix, hi ha dubtes sobre la legalitat d'enviar immigrants en centres fora del bloc comunitari, sobretot si no es té la garantia que es tracta d'un país segur i que no vulnera els drets de les persones que hi han estat desplaçades de manera forçosa.
De fet, és el principal escull amb què ha topat el pla de Meloni. La justícia europea només considera països d'origen segurs els balcànics i Cap Verd, i la immensa majoria dels migrants que arriben a Itàlia i al conjunt de la UE no són d'aquestes nacionalitats. Per tant, el tribunal de Luxemburg considera que no es pot iniciar un procés de retorn si el seu país d'origen no és qualificat de "segur" per la mateixa normativa europea.
Per això, es preveu que la Comissió Europea es replantegi l'etiqueta del que considera un "país segur" i ampliar la llista d'estats de fora de la UE que s'hi poden incloure. Brussel·les pretén esquivar els impediments legals i facilitar que almenys aquests migrants es puguin deportar en camps fora de la UE, encara que no s'aconsegueixi fer-los tornar al seu país d'origen.
En aquest sentit, més enllà dels impediments legals, la UE topa amb grans dificultats a l'hora de retornar els immigrants irregulars al seu país d'origen. Fa anys que el bloc comunitari només aconsegueix deportar un 20% dels immigrants als quals se'ls ha denegat la sol·licitud perquè sovint no s'aconsegueix localitzar-los o perquè els països d'origen no volen acceptar-los. Per aquest motiu, Brussel·les pretén firmar acords amb països d'origen i també potenciar que els estats membres arribin a pactes bilaterals amb aquests estats.
De fet, durant els últims anys Brussel·les ha segellat diversos acords amb països tercers com Tunísia i Mauritània perquè, a canvi d'inversions multimilionàries, frenin les rutes migratòries que es dirigeixen cap a la UE. Un dels principals problemes d'aquests pactes és que aquests països tercers passen a tenir un gran poder d'extorsió sobre Brussel·les i els estats membres, i en diversos casos acaben instrumentalitzant la immigració amb finalitats polítiques. És el cas del Marroc amb Espanya: va aconseguir fer canviar el posicionament de la Moncloa sobre el Sàhara Occidental.