Capitalitzar el malestar dels agricultors

Fa temps que la pagesia europea està en peu de guerra. Tractorades a Berlín, París, Brussel·les o Madrid; protestes a Polònia o Romania; malestar a Irlanda, Hongria o Eslovàquia, i sacsejada política als Països Baixos, fins al punt que el Moviment Camperol Ciutadà (BBB són les seves sigles en neerlandès) es va convertir en la força més votada a les eleccions provincials celebrades en aquest país el març del 2023. Segons els càlculs fets per l’organització Farm Europe, en poc més d’un any hi ha hagut protestes a gran escala en més de quinze estats membres de la Unió Europea. El malestar agrícola té diverses causes: l’encariment del dièsel, la prohibició de pesticides, la retallada en les emissions de nitrogen, o la competència de preus dels productes provinents d’Ucraïna. Malgrat els grans terratinents que s’emporten bona part del pastís de les subvencions de la Política Agrícola Comuna, el 90% dels 9 milions de granges que hi ha a la UE són explotacions familiars. La crisi és genuïna, i el seu impacte polític, real.

Fa un any, el BBB neerlandès va aconseguir mobilitzar un vot protesta que en el passat havia anat a altres formacions. Avui Alternativa per a Alemanya té un paper destacat a les protestes de pagesos a Berlín, on s’han arribat a veure banderes de moviments agraris antisemítics dels anys vint del segle passat, i el líder de Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, també ha aparegut entre els manifestants francesos. Però la temptació institucional de barrejar aquest malestar legítim amb l’extremisme, el segrest de la protesta per part de la dreta radical i la desinformació és una manera de menystenir la base d’unes preocupacions socials justificades: des de les exigències regulatòries, a la baixada d’ingressos. Els agricultors són els més visibles, però no els únics que comencen a pressionar contra els compromisos i les conseqüències d’una agenda verda que ja fa temps que es va aigualint a Brussel·les per la pèrdua de suport polític, especialment entre les forces conservadores.

La mobilització de la pagesia arreu de la Unió és el primer acte d’una campanya electoral europea que anirà acumulant malestars els pròxims mesos. L’extrema dreta ho sap i ja s’està posicionant.

L'escenari europeu està cada cop més fragmentat. Fa temps que l’eix esquerra-dreta s’ha anat diluint i són les pors –a no arribar a final de mes, a la immigració, a l’emergència climàtica, al retorn d’una pandèmia, o a les conseqüències de la guerra a Ucraïna– les que determinaran el comportament electoral a les pròximes eleccions a l’Eurocambra. Un informe recent liderat pel pensador búlgar Ivan Krastev parla d’aquestes cinc “tribus”, concentrades al voltant de cinc crisis concretes, que colpegen la UE alhora, però que es viuen amb intensitats diferents depenent de la geografia o l’experiència personal. Per això, Krastev adverteix que seria un error plantejar les pròximes eleccions només al voltant de la immigració. El malestar és molt més profund i més divers, i és un motor polític decisiu. Per això els comicis del 9 de juny seran “una batalla per la supremacia entre les diferents crisis d’Europa”, avisa Krastev. I aquesta batalla ja ha començat als carrers de moltes capitals europees.