Les confessions del cirurgià violador commouen França: pedofília, zoofília i incest

ParísCondemnat el 2020 a 15 anys de presó per haver violat dues nebodes i una veïna de 6 anys, Joël Le Scouarnec hi té poc a perdre. Tant si és condemnat com si no en el judici que se celebra a França per haver presumptament violat o abusat sexualment de 300 pacients durant gairebé tres dècades, el cirurgià jubilat es passarà bona part del que li queda de vida a la presó. Potser per això, Le Scouarnec ha aprofitat el seu interrogatori aquesta setmana al judici per admetre-ho tot, per explicar sense pudor totes les seves desviacions sexuals sense estalviar-se'n cap detall. Les seves revelacions han causat un enorme impacte entre les víctimes i el públic que segueix el judici.

"No posava cap fre a totes aquestes pràctiques", va admetre l'acusat quan va ser interrogat sobre la seva pedofília. A continuació, la presidenta del tribunal va projectar a la sala imatges trobades al seu ordinador amb menors com a protagonistes. Algunes víctimes, horroritzades, es van tapar la cara o van apartar la mirada. Tal com va passar amb el judici que va condemnar Dominique Pelicot per haver drogat la seva dona perquè un centenar d'homes la violessin, al procés contra Le Scouarnec es projecten també davant les víctimes i el públic –tots ells en sales adjacents per qüestions d'espai– fotografies i vídeos que incriminen l'acusat.

Joël Le Scouarnec està acusat d'haver violat els seus pacients, la majoria menors d'edat en els moments dels fets, aprofitant la seva feina de cirurgià. A alguns els violava al quiròfan o a la sala de reanimació, quan encara estaven sota els efectes de l'anestèsia. A uns altres, durant exploracions mèdiques a l'hospital. Aprofitava, segons ha admès ell al judici, quan els menors estaven sols a l'habitació. La policia el va detenir després de trobar a casa seva, amagats en un armari, diaris personals on narrava les agressions sexuals amb tots els detalls, inclosos el nom, l'edat i l'adreça dels nens.

Silenciar els detalls

Durant la instrucció del cas, davant la policia i el jutge el cirurgià havia negat les violacions. Al judici, que durarà fins al juny, ho admet tot. Alguns mitjans de comunicació francesos opten per no divulgar els detalls de les seves declaracions, de tan crues que són. "Preferim silenciar els detalls d'acord amb els nostres estatuts", explica el diari regional Ouest France, que està fent un ampli seguiment del judici, que se celebra a Vannes (Bretanya).

Durant la declaració, l'acusat ha estat interrogat sobre les seves pràctiques sexuals, que van des de la pederàstia a la zoofília passant per la violència. De les 51.000 fotografies que la policia va trobar al seu ordinador, hi havia 8.000 documents de zoofília i 5.000 d'actes sexuals violents. "Estava en transgressió constant. No em vaig prohibir res a mi mateix. Això és el que em va fer interessar per la zoofília. Primer a través d'imatges, després a través d'accions realitzades per mi mateix", va relatar.

Violar la neta

En un altre moment del judici, mentre declarava un dels seus fills, el cirurgià jubilat va demanar la paraula per confessar-li que havia violat la seva filla, neta de l'acusat, quan tenia 2 anys. El fill de Le Scouarnec i la seva dona, present també a la sala, van patir un xoc i van haver de ser atesos per psicòlegs. Als seus diaris personals, l'acusat havia escrit fantasies sobre la seva neta, però la confessió va agafar de sorpresa els pares de la menor, que ara té 12 anys.

El judici no és fàcil per a les víctimes, que han començat a testificar aquest dijous. Tampoc per als investigadors de la policia. Es va fer evident la setmana passada amb una agent de la Gendarmeria que formava part de l'equip d'investigadors encarregats de llegir els diaris personals del cirurgià. Durant la seva declaració per videoconferència es va ensorrar. Amb llàgrimes als ulls va recordar el moment en què van començar a explorar els fitxers de l'ordinador i a llegir els milers de pàgines de les llibretes. "Va ser un xoc", va relatar.

Un altre gendarme va explicar que a l'inici de la investigació, quan van llegir els diaris personals de l'acusat i es van adonar que moltes de les víctimes agredides, violades i abusades havien patit els crims mentre eren inconscients o quan eren molt petites, es van plantejar un "debat ètic": havien d'informar-ne els nens i nens -ara ja, adults- encara que saber-ho els pogués crear un trauma? O era millor no dir-los res? Al final van optar per parlar amb totes i els van explicar els fets.