Cop de la justícia de la UE contra la "llei antiguetos" de Dinamarca

CopenhaguenLa mà dura contra la immigració que el govern de Dinamarca ha anat impulsant en els últims anys s’ha endut un significant revés per part de la justícia europea, ara que altres països europeus, amb el Regne Unit al capdavant, pretenen emular el model migratori danès.

Des de Luxemburg, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha resolt que la “llei de guetos” aprovada l'any 2018 pot comportar un tracte de discriminació ètnica, una sentència que suposa un cop dur per a les polítiques d’integració del país nòrdic. La llei es va aprovar com una reforma d’habitatge per eliminar el que l’executiu considerava “les societats paral·leles”, barris on més del 50% dels residents tenen un origen en països no occidentals i s’enfronten a dificultats socioeconòmiques com la pobresa o la delinqüència. L’objectiu de la llei, que ha servit com a pal de paller de l’enduriment de les polítiques d’asil i immigració que ha dut a terme el govern socialdemòcrata des del 2019, era reduir la segregació a les ciutats i promoure la integració dels immigrants dispersant-los.

El resultat ha estat que la “llei dels guetos” ha obligat que els residents dels barris afectats siguin traslladats per la força a altres zones, mentre que més de 1.000 habitatges han estat enderrocats en les principals ciutats del país i centenars de famílies han estat afectades.

La sentència del TJUE assenyala que es prohibeix la discriminació per raó d’origen ètnic que comporta la llei. Tot i això, la resposta del tribunal europeu no és definitiva per establir si la “llei de guetos” és il·legal, ja que ara hauran de ser els tribunals danesos qui prenguin la decisió seguint les directrius establertes pels jutges europeus.

Els veïns esperen una compensació

Mejken Felle vivia en un dels barris afectats per la “llei de guetos” a Copenhaguen, i aquest dijous s’ha reunit amb altres veïns per seguir l’anunci de la sentència. “Estic satisfeta –diu–, tot i que han sigut anys molt durs d’incertesa d'ençà que els veïns vam decidir portar la llei als tribunals”. En aquest temps, el seu pis del barri de Mjølneparken ha estat enderrocat, i el 60% dels veïns han estat forçats a traslladar-se. "Els edificis van ser enderrocats malgrat que els veïns esperàvem la decisió del tribunal, però no van tenir en compte que la decisió podria ser il·legal", afirma.

En el passat, Mjølneparken va ser un barri associat a la delinqüència de les bandes. Malgrat això, els seus residents denuncien que s’han sentit estigmatitzats per la “llei de guetos”. “Mai he sentit que formava part d’un gueto, al contrari”, diu Felle. Pel que fa a la lluita legal dels veïns per salvar el barri, assegura: “No ha sigut només per salvar la meva llar, sinó per tota la societat danesa". "Crec que és molt preocupant que el govern discrimini grups de ciutadans per arrabassar-nos els drets civils”, lamenta.

Lisbeth Savgmann és una jubilada que també va ser obligada a traslladar-se fora de Mjølneparken. “Em sentia molt segura al barri, malgrat que hi havia problemes socials”, reconeix, i afegeix: "Les autoritats van decidir gestionar-ho d’una manera vergonyosa, els veïns esperem ara una compensació".

Des que va entrar en vigor la polèmica "llei de guetos", la mesura ha estat criticada per l’Institut Danès dels Drets Humans, argumentant que es basa en el criteri il·lícit de l’origen ètnic. També l'han criticat relators de les Nacions Unides, pel risc de generar “desnonaments forçats”. Tot i això, fins ara el govern danès ha ignorat les crítiques i ha defensat el seu objectiu que les zones que denomina com a “societats paral·leles” desapareguin de Dinamarca abans de l’any 2030.

17 barris enderrocats

Fa quinze anys, el govern tenia un llistat de 26 barris classificats com a guetos, mentre que avui en queden solament cinc a la llista, i s’han enderrocat 17 barris. En aquestes zones la llei estableix que les penes per delictes de delinqüència són més dures, i s’apliquen els càstigs col·lectius, com el desallotjament d’una família sencera si un dels seus membres ha comès un delicte.

El professor de la Universitat d’Aalborg Claus Bech-Danielsen considera que “la medecina funciona, però també té efectes secundaris, ja que crea una tremenda frustració entre els veïns que han de traslladar-se”.

El veredicte del TJUE arriba en el moment en què Dinamarca ostenta la presidència rotatòria del consell de la UE, amb la intenció clara de la primera ministra Mette Frederiksen d’impulsar polítiques migratòries més estrictes a tota la UE, com ara la construcció de centres per a sol·licitants d’asil fora d’Europa, i les lleis d’habitatge per acabar amb les “societats paral·leles”. Frederiksen ha assenyalat que, en matèria d’immigració, les idees que abans es consideraven marginals o extremes cada vegada troben més suport en els governs de la UE i, progressivament, Dinamarca és més vista com un potencial model de gestió migratòria pels seus socis europeus.