Internacional Europa 14/03/2023

“La d’un món sense guerres és una utopia una mica perillosa"

“La llei i la guerra” ha estat el tema d'una nova edició del programa Diàlegs de Pedralbes

Ricard G. Samaranch
3 min
Un soldat ucraïnès en primera línia de front a Bakhmut, davant d’una peça d’artilleria.

BarcelonaTot i que un popular aforisme assevera que “en l’amor i en la guerra tot s’hi val”, la veritat és que ja fa temps que el dret internacional ha desenvolupat un corpus normatiu que limita què es pot fer en el camp de batalla, i que ve recollit a les Convencions de Ginebra de principis del segle XX. Ara bé, com explica Andrea Guazzarotti, catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Ferrara, a la Carta de les Nacions Unides el concepte de la guerra és un tabú, no hi és ni tan sols mencionat amb l'objectiu de criminalitzar-la per evitar que qualsevol país pugui argumentar que la seva és una “guerra justa”. 

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“La d’un món sense guerres és una utopia una mica perillosa, perquè potser és millor assumir que la guerra ha existit sempre, afrontar aquesta realitat de cara i intentar limitar-la per evitar la destrucció mútua assegurada”, ha dit aquest dimarts Guazzarotti en el marc del programa Diàlegs de Pedralbes, elaborat amb la col·laboració del diari ARA i sota la direcció del filòsof Daniel Samper. L’acte, que va ser moderat per Antoni Bassas, tenia com a objecte “La llei i la guerra”.

Segons el catedràtic italià, en el mateix terreny de les bones intencions que poden acabar tenint efectes contraproduents no esperats figura l’arquitectura legal que s'ha generat entorn de la Cort Penal Internacional (CPI), i que permet la persecució dels líders polítics responsables de crims de guerra. “Soc escèptic amb el fet que això pugui funcionar amb els grans països, com Rússia. És més, en aquests casos pot arribar a impedir que la diplomàcia actuï per frenar la guerra”, sosté Guazzarotti. 

Tot i que Rússia no és signatari de l’acord que va constituir el CPI de la Haia, els seus fiscals estan habilitats per investigar els presumptes crims de guerra derivats de la invasió d’Ucraïna. Ara bé, els estatuts de la Cort prohibeixen fer judicis en rebel·lia o in absentia. Per tant, l’única opció que Vladímir Putin pugui acabar seient al banc dels acusats és que es produeixi un canvi de règim a Rússia i les noves autoritats decideixin entregar-lo. Guazzarotti creu que, malgrat que alguns a Occident somien amb aquest escenari, no està clar que sigui realment desitjable, ja que un ensorrament del règim podria provocar que la Federació Russa es fragmentés, i així ho fes també el seu enorme arsenal nuclear. 

A Itàlia, l’enviament d’armes a Ucraïna és un tema que suscita un gran debat, entre altres raons per les conseqüències que podria comportar. D’acord amb Guazzarotti, des d'un punt de vista legal, els estats europeus han de ser considerats “cobel·ligerants”, la qual cosa vol dir que Rússia està legitimitat a intervenir o atacar els enviaments d’armes. Ara bé, segons la jurisdicció que va crear una resolució del Tribunal Internacional de Justícia en relació al suport dels EUA a la “contra” a Nicaragua, Moscou no podria atacar objectius militars dels països europeus. 

Tot i això, la UE ha utilitzat subterfugis legals per argumentar que simplement assisteix a Ucraïna en el seu dret individual a la legítima defensa. I és que, segons Guazzarotti, la guerra d’Ucraïna és una de les més judicialitzades de la història. Només havien passat uns dies de l'inici de la invasió russa que un grup de 29 països van denunciar Moscou al CPI. I és que també la guerra té les seves lleis.

stats