Deu països europeus es preparen per enviar tropes a Ucraïna en un futur escenari de pau

LondresFins a deu països europeus, inclosos el Regne Unit, França i possiblement Finlàndia, han mostrat la seva disposició a enviar tropes a Ucraïna en el marc d’un pla de garanties de seguretat condicionat a la signatura d’un acord de pau amb Rússia. Segons ha avançat Bloomberg aquest dimecres, la proposta inclou el desplegament inicial d’una força multinacional d’“estabilització” que operaria lluny de les línies de front per donar suport logístic, entrenament i reforç a les tropes ucraïneses. Una segona fase preveu un paper més actiu dels Estats Units, amb cooperació en intel·ligència, vigilància de fronteres, subministrament d’armes i possiblement defensa aèria. L'agència no concreta quins altres països, a més dels esmentats, podrien comprometre's a enviar tropes.

Donald Trump, que ja ha descartat la presència de soldats nord-americans sobre el terreny, ha insinuat que Washington podria oferir cobertura aèria i contribuir a “guardar els cels ucraïnesos”. El president nord-americà va remarcar aquest dimarts, en una entrevista a Fox News, que els Estats Units disposen de “capacitats úniques” que poden posar-se al servei d’una pau duradora. Fonts diplomàtiques europees citades per The Guardian assenyalen que el suport nord-americà, encara que indirecte, seria clau per dissuadir noves agressions russes.

Les discussions sobre les garanties de seguretat arriben en un moment delicat. Aquest dimecres, els caps militars de l’OTAN es reuneixen virtualment per examinar com articular aquestes garanties de seguretat, considerades essencials per a qualsevol acord de fi de la guerra. Londres ja ha fet saber que podria desplegar forces per protegir aeroports, ports i corredors logístics, encara que rebutja enviar soldats a zones de combat directe. El cap de l'exèrcit britànic, Tony Radakin, s'ha desplaçat a Washington aquest dimecres per informar-ne als responsables del Pentàgon. Altres països com Alemanya o Espanya prefereixen mantenir la prudència, tot i que accepten reforçar la presència a Ucraïna si hi ha un cessament efectiu de les hostilitats.

En aquest sentit, també aquest dimecres, el ministre d'Exteriors del Kremlin, Serguei Lavrov, ha assegurat durant una conferència de premsa amb el seu homòleg de Jordània que Rússia només acceptarà garanties de seguretat per a Ucraïna si té la capacitat de vetar-les. Qualsevol intent de reforçar la seguretat ucraïnesa que no impliqui Moscou serà un "camí cap enlloc" i "no funcionarà", ha dit. Lavrov ha suggerit que un "molt bon exemple" d'un possible pla es podria trobar en el marc d'Istanbul del 2022. Segons un esborrany discutit en aquell moment, Ucraïna hauria rebut garanties d'un grup de països, incloent-hi els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU: la Xina, Rússia, els Estats Units, la Gran Bretanya i França. Però Kíiv no vol ni sentir a parlar del fet que sigui Moscou qui també vetlli per la seva seguretat.

Càstig sobre Odessa i Sumi

Mentrestant, Moscou ha advertit que la presència de tropes de l’OTAN a Ucraïna seria “inacceptable” i ha reiterat les seves exigències territorials. En la recent cimera d’Alaska amb Trump, segons algunes fonts diplomàtiques citades per la premsa dels Estats Units, Vladímir Putin va oferir retirar-se de les regions de Sumi i Khàrkiv a canvi del control total del Donbàs, que actualment ocupa només parcialment. Una proposta que Kíiv considera inassumible.

La fragilitat de les negociacions queda palesa amb els nous atacs aeris russos de les últimes hores. Segons el Servei Estatal d’Emergències d’Ucraïna, Rússia ha llançat un “atac massiu amb drons” sobre la regió d’Odessa, que ha provocat un gran incendi en una instal·lació energètica i ha ferit almenys una persona. El port de la ciutat també ha patit danys considerables. En les últimes vint-i-quatre hores almenys tres civils han mort i hi ha hagut 34 ferits.

A la regió de Sumi, al nord-est del país, una ofensiva amb gairebé un centenar de drons contra la ciutat d’Okhtirka ha deixat almenys dotze ferits, inclosos dos infants, i ha causat destrosses en habitatges i blocs de pisos. La primera ministra ucraïnesa, Iúlia Sviridenko, ha confirmat que entre els ferits hi ha una família amb tres criatures de cinc mesos, quatre i sis anys. El president, Volodímir Zelenski, ha denunciat que es tracta d’“actes de terror pur”, i ha reclamat noves sancions contra Moscou si Putin rebutja asseure’s en una cimera trilateral amb ell i Trump.

L’exèrcit ucraïnès ha informat del llançament de 93 drons i dos míssils durant aquesta nit passada, dels quals s'han interceptat 62 drons i un míssil. Tot i això, es van registrar impactes a una vintena de localitzacions, incloent-hi l'esmentada instal·lació energètica d'Odessa. El president Zelenski ha assenyalat també un atac amb bomba planadora a Kostantínivka, a la regió de Donetsk, que ha deixat diversos edificis esfondrats i persones atrapades sota la runa.

En paral·lel, la Unió Europea i el Regne Unit preparen un nou paquet de sancions contra Rússia que s’activaria si el Kremlin es nega a participar en converses de pau. Un alt funcionari europeu ha declarat que “cada demora o dilació de Putin serà un motiu per incrementar la pressió econòmica”.

Tot plegat confirma el clima de màxima tensió en què es desenvolupa la reunió de l’OTAN. El futur de la seguretat a Ucraïna es debat en un moment en què els míssils i els drons continuen devastant infraestructures bàsiques i civils, mentre les capitals occidentals busquen una fórmula que combini dissuasió militar, compromís polític i viabilitat diplomàtica.