Drets humans
Internacional  /  Europa 02/12/2022

El dilema d'Escòcia amb els clubs de 'strippers'

Edimburg veta els establiments de 'dancing' amb dones despullades mentre que Glasgow els permet

3 min
vista detall de l'interior d'un club

LondresGlasgow i Edimburg, la capital econòmica d'Escòcia i la capital política. Una permet i protegeix els clubs de strippers; l’altra no. Però des d'aquest dijous i al llarg d'aquest divendres, el Tribunal Superior de Justícia d'Escòcia –el més alt tribunal civil del país– revisa la decisió del consistori d'Edimburg a petició de tres locals i d’un sindicat que defensa els interessos de les treballadores. A la urbs, a la part vella, n'hi queden quatre, tots concentrats en el que històricament es coneix com el Triangle del Pubis.

Steve MacDonald és propietari d'un dels establiments, de nom Baby Dolls. Si la normativa municipal tira endavant, l'abril de l'any vinent l'haurà de tancar. Per contra, el local germà de Glasgow, també propietat de MacDonald, el Diamond Dolls, podrà continuar obert, perquè a finals del mes de setembre passat l'Ajuntament va tornar a llicenciar-lo, juntament amb els altres dos que encara continuen en actiu a la ciutat.

La revisió judicial que té lloc ara a Edimburg és fruit d'una demanda presentada per tres dels quatre locals en col·laboració amb el sindicat United Sex Workers, que representa les professionals que hi treballen. Aquesta branca de treballadores sexuals del United Voices of the World Union (UVW) va guanyar al setembre el dret a l'apel·lació de la decisió municipal. El Tribunal Superior de Justícia va concedir així a les strippers d'Edimburg permís per ser representades pel seu sindicat en l'acció judicial al costat dels tres locals esmentats. Pretenen revertir la prohibició per mantenir els seus llocs de treball. L'Ajuntament, que lidera el Partit Laborista d'Escòcia, havia intentat bloquejar la participació del sindicat.

Membres del United Sex Workers Union d'Edimburg manifestant la seva protesta contra la proposició de llei de l'Ajuntament de la capital d'Escòcia

Mina Karenina, una de les aproximadament cent dones que treballa com a stripper a Edimburg, assegurava a l'agost, a la BBC: "Vaig començar a ballar quan estava en una situació econòmica molt precària. Tenia 19 anys i era la manera amb què podia sobreviure. Si ens ho treuen, seria un gran error, especialment en nom del feminisme. Treballar en aquests clubs no és una forma d'empoderament de les dones, tampoc de degradació; és una forma de sobreviure. És guanyar diners, és pagar el lloguer, és posar menjar a taula per cuidar els nostres fills, que és el que fa tothom. El que empodera és tenir diners".

Dijous, abans d'entrar a la sala de la vista, reblava: "Estic increïblement alleujada de poder explicar per què creiem que la prohibició és il·legal. Però també em sorprèn el nivell de confrontació de l'Ajuntament, que ha fet tot el que estava a les seves mans per excloure del cas les veus de les strippers, que som les que més ens veuríem afectades pels processos judicials".

Futurs diferents?

Els possibles diferents destins dels dos clubs esmentats abans, el Baby Dolls, d'Edimburg, i el Diamond Dolls, de Glasgow, són el resultat d'un nou règim de llicències. Fins fa uns anys, els bars o discoteques de strippers d'Escòcia tenien llicència com qualsevol altre bar o club. Però el 2019 es va presentar una legislació per reclassificar-los com a llocs d'entreteniment sexual, etiqueta que fa una dècada s'havia establert a Anglaterra i Gal·les. La nova llei ha permès finalment als ajuntaments votar un límit de llicències per a aquests indrets i, fins i tot, la possibilitat d'erradicar-los.

En el fons, la llei i el que s'ha aprovat a Edimburg ha sigut conseqüència d'un canvi en les actituds socials cap a aquests establiments, que té més a veure amb el respecte a les dones i el rebuig a la seva objectualització sexual que no pas amb cap qüestió relacionada amb una moral sexual de tipus religiós.

Al Regne Unit es considera que el nombre de clubs ha caigut d'uns 350 fa una dècada als 150 actuals. Però les repressions han provocat una reacció furiosa per part d'algunes strippers i els seus sindicats. Com recordava Mina Karenina, les treballadores dels clubs d'Edimburg han volgut defensar els seus drets laborals. I tenen precedents de batalles guanyades en aquest sentit. El 2016 Marvin Rees, l'alcalde laborista de Bristol, es va comprometre a tancar els dancing clubs durant la seva campanya electoral. Al juliol, després d'una campanya del United Sex Workers Union (USWU), el consistori va votar a favor de mantenir-los oberts.

La decisió del Tribunal Superior de Justícia d'Escòcia podria arribar fins al Suprem del Regne Unit, si cap de les parts no accepta el veredicte. De moment, el que és segur és que fins a l'abril, tant Glasgow com Edimburg mantindran oberts aquests locals, una forma de treball per a algunes de les ballarines o una explotació sexual de les dones des de la visió oposada.

stats