Internacional  /  Europa 10/05/2022

Un Discurs de la Reina sense la reina per primera vegada des del 1963

L'absència d'Isabel II en l'obertura de l'any parlamentari britànic anuncia la fi d'una era

4 min
El príncep Carles, príncep de Gal·les, llegeix el discurs de la reina a la Cambra dels Lords, durant l'obertura estatal del Parlament a la Cambra dels Lords al Palau de Westminster el 10 de maig de 2022 a Londres, Anglaterra.

LondresPompa, circumstàncies i una certa sensació de moment irrepetible. Només un tron, el que habitualment fa servir el consort, lleugerament més baix que el de la monarca. Un Discurs de la Reina sense la presència d'Isabel II per primera vegada des del 1963. El príncep Carles, actuant en funcions de la seva mare i amb posat de rei in pectore, li ha prestat la veu per llegir el nou programa legislatiu del govern de Boris Johnson. Tot sense precedents. També la corona, al damunt d’una tauleta i d’un coixí de vellut, a prop de Carles però sense tocar-la. El futur rei, a la sala d’espera. 

L'acte d'obertura de l'any parlamentari que ha tingut lloc aquest migdia al Palau de Westminster ha sigut un assaig general dels temps que vindran i del relleu a què ha de fer front la monarquia britànica, tard o d'hora. Potser l'enorme bastida que encercla les cases del Parlament i que, literalment, sosté el palau i n'evita l'ensorrament, és una metàfora de tot plegat, de la renovació inevitable i en marxa de la Corona. Una institució que, malgrat tot, i d'acord amb les enquestes més recents, continua rebent el suport majoritari de la població (61%). Un suport que, quan s'analitzen les dades per edats, per preferències polítiques i fins i tot per si es va votar Brexit o no, queda més matisat.

La gran rellevància política d'algunes de les lleis presentades –com les de caràcter econòmic, per fer front a una inflació disparada, la més alta en tres dècades, o sobre el protocol d'Irlanda del Nord i altres epígons del Brexit – ha quedat eclipsada per l'esmentada absència de la reina, circumstància que prepara els britànics per a la fi d'una era.

La tradicional i sobrecarregada cerimònia de l'anomenat Queen's Speech va quedar capgirada dilluns a la tarda, com no havia passat mai, quan el Palau de Buckingham va anunciar que Isabel II no hi assistiria per "episòdics problemes de mobilitat". En les altres dues ocasions en què la reina no va poder llegir el discurs, el 1959 i el 1963 –totes dues perquè esperava un nadó–, va ser el lord chancellor d'aleshores qui va ocupar el seu lloc, el mateix que havia passat a l'època de la reina Victòria. Però, aquesta vegada, per exprés desig d'Isabel II, la sobirana va refer les ordres habituals perquè Carles pogués representar-la avui.

 Si habitualment l'enunciat del discurs, que escriu el govern, no té més rellevància política que ser una declaració d'intencions enmig d'una gran ostentació i d'un trompeteig sorollós –per bé que amb posterioritat hi ha un debat a la Cambra dels Comuns–, les promeses de l'executiu de Johnson per a aquest 2022 han tingut, de moment, una significació menor. I no pas perquè no siguin urgents els problemes a què fa front el país ni com Downing Street pensa resoldre'ls, sinó perquè la veritable protagonista de l'acte no hi era.

La gran pregunta implícita

Així, la pregunta implícita que tothom s'ha fet no és com Johnson resoldrà els problemes de les classes més populars per pagar la factura de la llum o del gas, sinó quin és l'estat de salut d'una dona que acaba de fer 96 anys i que al febrer en va celebrar setanta de regnat . Una dona, Isabel II, que en els últims mesos ha reduït cada vegada més l'activitat pública –sobretot des de la mort del seu marit, el duc d'Edimburg, l'any passat – i que la setmana passada va comunicar, a través de Palau, que tampoc assistiria a les tradicionals festes de primavera dels jardins reials, que es tornaran a celebrar després de la pandèmia.

El cotxe que porta la corona de la reina Isabel britànica sortint del Palau de Buckingham per a l'obertura estatal del Parlament al Palau de Westminster.

La fragilitat cada vegada més evident de la monarca arriba quan el Regne Unit es prepara per celebrar, del 2 al 5 de juny, les festes del Jubileu de Platí pels setanta anys de regnat. I el debat ara no és si monarquia o república –aquí no hi ha dubtes, perquè l'establishment polític i mediàtic està d'acord en el manteniment de la institució–, sinó sobre com ha d'assistir la monarca als actes, en unes circumstàncies sorprenentment semblants a les que va viure la reina Victòria per al Jubileu de Diamants del 1897. Igual que l'actual titular de la Corona, quan the widow of Windsor, com en deien de Victòria, va celebrar el seixantè aniversari al tron també tenia una salut molt feble, potser encara més que Isabel II. En el seu cas, van ser els malucs artrítics els que la van deixar pràcticament immòbil als 76 anys.

Així que, a causa dels problemes de mobilitat d'Isabel II, i per facilitar-li la màxima comoditat, sa majestat no utilitzarà la carrossa d'or de vuit cavalls amb què s'hauria d'obrir la processó del jubileu el mes vinent, sinó que es desplaçarà amb cotxe fins a la catedral de Sant Paul, on tindrà lloc el servei d'acció de gràcies previst i hi entrarà per un lloc molt més accessible que l'escalinata principal –que té una vintena de graons–: la Great West Door.

Que la reina no hagi participat en l'acte d'avui s'ha de llegir, doncs, com una mesura de precaució imposada pels seus metges davant els dies que venen, prou emotius i plens de significació per a una bona part del país. I que hagi sigut Carles qui l'hagi substituït, amb ordres d'última hora, també és una mostra que la monarca encara manega els fils del seu destí i, més important, els de la monarquia.

stats