Europa entra en un nou paisatge de guerra
EstrasburgL'homo smartphone, aquesta espècie en què ens hem convertit a còpia de passar hores enganxats a les pantalles dels telèfons mòbils, està tan acostumat als inputs ràpids que, de vegades, li costa percebre la profunditat del paisatge que ens envolta.
I el paisatge amb què aquest dimecres ens despertàvem els europeus –espècie, per cert, en reconstrucció– era greu: de matinada, l'exèrcit de Polònia havia abatut drons russos que sobrevolaven el seu espai aeri al considerar-los una amenaça. Traducció: intercanvi d'accions de guerra entre l'OTAN –i la Unió Europea– i una Rússia regnada per un líder obertament nostàlgic de l'imperialisme soviètic.
L'escenari és inèdit. L'escenari –tot i que insistentment anunciat perquè Moscou fa temps que tempta la sort– hauria semblat ciència-ficció fa quatre anys. L’escenari accentua preocupacions. L’escenari obre una nova fase d’hostilitat entre Occident i Rússia. Cal no obviar l’escenari.
“Europa està en lluita.[...] Europa ha de lluitar”, deia el matí Ursula von der Leyen des del parlament d’Estrasburg. Escoltant-la, m’imaginava els seus assessors fent canvis d’última hora per ajustar el discurs i que sonés a l’altura de l’últim desafiament contundent de Putin. Von der Leyen sonava contundent quan deia: “Europa està en combat i defensarem fins a l’últim centímetre quadrat del nostre territori”. La cambra aplaudia. Von der Leyen també sonava contundent quan preguntava: “Europa té estómac per lluitar?” La cambra aplaudia.
Els aplaudiments a la preciosa ciutat d’Estrasburg, on la guerra sembla una broma llunyana, em feien pensar en una altra ciutat europea preciosa, Odessa, on la guerra és una veritat horrorosa. Fa dues setmanes, a la preciosa Odessa, el portaveu de la marina ucraïnesa em deia una altra frase contundent: “Si Ucraïna perd aquesta guerra, l’endemà una Ucraïna liderada per Rússia atacarà Europa”.
Les frases contundents sovint semblen alarmistes. ¿És alarmista parlar de risc de més guerra a Europa? La resposta varia contundentment segons si es contesta des de Varsòvia o des de Barcelona. ¿Europa té estómac per lluitar? Més que estómac, el que hauria de preguntar Von der Leyen és si Europa té capacitat per lluitar. La resposta desemmascara la gran feblesa europea d’avui: la famosa autonomia estratègica és encara una il·lusió adolescent, i la seguretat del continent continua en mans d’uns Estats Units irremeiablement imprevisibles.
“Per aconseguir l’autonomia estratègica cal primer una emancipació mental”, deia aquesta setmana una veu rellevant del Parlament Europeu. Aquesta és la gran lluita d’Europa. L’escenari europeu d’avui és contundentment diferent de l'escenari europeu pre-2022. En aquell escenari Kíiv era un destí turístic més per a l’homo smartphone. En l’escenari d’avui les trinxeres ucraïneses estan plenes d’homes que lluiten i moren amb el mòbil a la butxaca.
És difícil obviar el canvi d’escenari, de paisatge, d’Europa, de món.