Europa ja no serà el cor de l'Església catòlica?

Després de mesos amb problemes de salut, el papa Francesc va morir el Dilluns de Pasqua als 88 anys. Francesc havia dirigit l'Església catòlica des que Benet XVI va abdicar, el 2013. Nascut a l'Argentina, era el primer papa de l'hemisferi sud i l'únic papa no europeu en gairebé 1.300 anys. La seva elecció va reflectir un canvi geogràfic més ampli dins l’Església. Tot i que el Vaticà ha estat el centre espiritual i administratiu del catolicisme des de la Reforma del segle XVI, el centre de gravetat real de l’Església està canviant. The Economist ha seguit aquest desplaçament a través de dos indicadors: els fidels i el papat.

El Seminari Teològic Gordon-Conwell, un institut evangèlic nord-americà, ha desenvolupat una metodologia per identificar l'epicentre del catolicisme en funció del nombre de catòlics que viuen al nord, al sud, a l'est i a l'oest d'un punt. Segons aquest institut, el punt de referència, és a dir, el cor de l'Església catòlica, s'ha anat desplaçant des del 33 dC, seguint l'evolució de la població catòlica.

El centre de l'Església catòlica es trobava inicialment als turons i deserts al voltant de Betlem, considerat el lloc de naixement de Jesús, i Jerusalem, on va ser crucificat. Després de la seva mort, l’apòstol Pere, considerat pels catòlics com el primer papa, va viatjar a Roma, capital de l’imperi. Segons la tradició catòlica, l'apòstol va ser executat per l’emperador Neró al turó del Vaticà, una antiga necròpolis pagana situada al voltant de Roma. (Es diu que sant Pere va demanar ser crucificat de cap per avall, perquè no es considerava digne de morir de la mateixa manera que Jesús.) Amb el temps, aquesta zona es va convertir en la seu de l’Església, no tant per la seva connexió amb la vida de Jesús com pel seu poder polític i simbòlic.

El catolicisme va continuar expandint-se també fora d’Europa. Entre els anys 200 i 400 dC, la població catòlica al nord d’Àfrica va passar de 100.000 persones a 1,6 milions gràcies a la urbanització i a l’activitat missionera. Aquest creixement es va aturar a causa, en part, de l’ascens de l’islam al segle VII.

Als segles XX i XXI, el creixement accelerat de l’Església a l’Àfrica subsahariana, l’Amèrica Llatina i parts de l’Àsia va provocar un nou desplaçament cap al sud. Durant els últims 50 anys, l’Àfrica i l’Àsia són les úniques regions del món on el ritme de creixement de nous catòlics ha superat el del creixement de la població, segons la base de dades World Christian Database. A Europa, en canvi, el percentatge de catòlics s'ha reduït lleugerament. El 1975, el 37% de la població del continent era catòlica, mentre que el 2025 ho és un 32%.

Actualment els investigadors de l'institut evangèlic Seminari Teològic Gordon-Conwell situen el centre demogràfic de l’Església prop de la frontera sud del Senegal. Segons les projeccions demogràfiques de les Nacions Unides, aquest centre podria desplaçar-se cap a la Costa d’Ivori abans del 2050.

On és el centre del papat?

El segon indicador escollit per The Economist és el centre geogràfic del papat, és a dir, els llocs de naixement de tots els papes al llarg del temps. Segons això, el poder de l’Església ha continuat arrelat a Itàlia, malgrat el creixement del nombre de fidels en altres parts del món. Des de l'apòstol Pere, hi ha hagut 265 papes. Dels 260 dels quals se sap on van néixer, un 80% eren originaris de l’actual Itàlia.

El centre del papat continua molt a prop de Roma, però aquesta tendència s’està afeblint. Joan Pau II, que liderava l’Església a l’inici del segle XXI, va néixer a Polònia. El seu successor, Benet XVI, era alemany, i el papa Francesc era argentí. Quan va ser elegit papa va dir que semblava que el conclave l’hagués anat a buscar “gairebé a la fi del món”.

L'eventual successor de Francesc podria fer desplaçar encara més aquest centre, tot i que l'ala italiana del Vaticà demana que el nou pontífex sigui d'Itàlia. El col·legi cardenalici que triarà el pròxim papa està format per 135 cardenals de 94 països, i s'estima que només el 39% són europeus. Aquest grup inclou un nombre rècord de membres procedents de l’Àsia i l'Àfrica.

Aquest canvi institucional també és visible en la distribució de basíliques, les esglésies catòliques a les quals el papa atorga un estatus especial per la seva importància històrica, espiritual o arquitectònica.

Al llarg dels darrers 200 anys s’han concedit prop de 1.700 d’aquestes designacions. Malgrat que més del 70% són a Europa, això està canviant. Durant la dècada del 2010, més del 40% de les noves basíliques es van designar fora d’Europa. En els darrers cinc anys aquesta xifra ha augmentat fins al 62%.

Roma continua sent el centre de poder de l'Església, però demogràficament i institucionalment la fe està virant cap al sud i cap a l'est, on el nombre de creients no para de créixer.

Copyright The Economist