Com es finança el Vaticà?
Els únics ingressos de la Santa Seu són les donacions, les entrades per als museus vaticans i els rendiments del seu patrimoni i actius
BarcelonaEntre les reformes que va impulsar el papa Francesc destaca el canvi en la gestió econòmica de la Santa Seu, el cos que governa l'Església catòlica. Després d'anys d'opacitat, irregularitats i acusacions de corrupció, el pontífex argentí va crear mecanismes per posar ordre a les finances, fer públics els comptes i controlar les despeses de la institució.
El Vaticà no té impostos ni política monetària, per la qual cosa els únics ingressos que té la Santa Seu els obté a través de les donacions, la venda d'entrades per als museus vaticans i els rendiments del seu patrimoni immobiliari (més de 5.000 propietats) i de les inversions en diversos mercats o actius.
Les donacions provenen de les Esglésies més riques (Estats Units, Itàlia, Alemanya, Espanya i Corea del Sud) i dels fidels de tot el món, a través del que s'anomena l'Òbol de Sant Pere. Es tracta d'una pràctica els orígens de la qual daten de finals del segle VIII i que el 1871 el papa Pius IX va regularitzar.
El papa Francesc va promoure la creació de pressupostos anuals i els últims anys la Santa Seu va presentar balanços financers i va fer públiques les seves xifres de dèficit i deute. Segons l'últim balanç, corresponent al 2023, el dèficit operatiu va ser de 83 milions d'euros, cinc milions més que l'any anterior.
El 2023 van entrar a les arques de l'Òbol de Sant Pere 48,4 milions d'euros (cinc milions més que l'any anterior) i als donatius es van sumar 3,6 milions de rendes d'actius. Tot i això, les despeses van ascendir a 109,4 milions d'euros.
Des del 2021 el papa argentí va rebaixar en diverses ocasions el salari dels cardenals i el setembre de l'any passat va enviar una carta dirigida al col·legi cardenalici en què subratllava la necessitat d'assolir un "dèficit zero". Va demanar als purpurats un esforç més gran per part de tots perquè el dèficit zero no fos un objectiu teòric, sinó una meta realment assolible. "En qüestió de reducció de costos, hem de donar un exemple concret perquè el nostre servei es faci amb esperit d'essencialitat, evitant el que és superflu i seleccionant bé les nostres prioritats", deia. I demanava a les organitzacions amb superàvit "que contribueixin a cobrir el dèficit general".
A més, l'11 de febrer, tres dies abans de ser ingressat per la pneumònia bilateral, Francesc va ordenar la creació d'una nova comissió per incentivar les donacions a l'Església catòlica. En concret, l'objectiu serà "fomentar les donacions mitjançant campanyes especials entre els fidels, les conferències episcopals i altres possibles benefactors [...], així com trobar finançament de donants disposats per a projectes específics".
Reformes impulsades per Francesc
Ja des del començament del seu papat, Francesc va reformar les estructures econòmiques del Vaticà. El 2014, un any després del seu nomenament, va crear la secretaria d'economia, formada per cardenals i experts laics, per posar ordre a les finances. Aquest organisme va passar a gestionar tot el patrimoni immobiliari i els fons, cosa que abans requeia en la secretaria d'estat.
Francesc també va reforçar el control sobre l'Institut d'Obres per a la Religió, conegut com el Banc Vaticà, i va ordenar que es fessin auditories internes i que es tanquessin uns 5.000 comptes sospitosos. A més, va ordenar que fos aquesta entitat la que administrés béns financers i líquids de la Santa Seu, amb l'objectiu d'assegurar la naturalesa ètica d'aquestes activitats.
En la lluita contra l'evasió fiscal, va reforçar el rol de l'Autoritat de Supervisió i Informació Financera del Vaticà i va crear la figura d'un revisor general per supervisar la gestió de les institucions i optimitzar l'ús dels seus recursos. Francesc va fer evident la seva voluntat de netejar l'Església quan va forçar la dimissió del cardenal Angelo Becciu, que havia sigut número dos de la secretaria d'estat del Vaticà, i que va quedar esquitxat en un escàndol d'operacions financeres poc transparents amb fons de les donacions dels fidels. Becciu es va convertir en el primer cardenal jutjat per un tribunal penal vaticà i va ser condemnat el 2023 a cinc anys i sis mesos de presó per irregularitats comptables.