Internacional  /  Europa 27/06/2022

El G-7 acorda fer costat a Ucraïna "tant de temps com calgui"

Els líders dels països més rics del món preparen més sancions contra Rússia però no les concreten

3 min
Reunió dels representants del G7 a Alemanya

Barcelona"Continuarem subministrant suport financer, humanitari, militar i diplomàtic i ens mantindrem al costat d'Ucraïna tant de temps com calgui". Amb aquesta declaració han refermat el "compromís ferm" de donar suport al govern de Kíiv els líders dels set països democràtics més industrialitzats (Alemanya, els Estats Units, França, el Canadà, Itàlia, el Japó i el Regne Unit) i de la Unió Europea, reunits des d'aquest diumenge a Alemanya per acordar una resposta unitària a l'agressió russa.

Els mandataris del G-7 han publicat un comunicat aquest dilluns després que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, participés telemàticament en la seva cimera anual, on ha tornat a reclamar assistència militar, especialment sistemes avançats de defensa antiaeris. "Continuarem coordinant esforços per respondre a les demandes urgents d'Ucraïna d'equipament militar i de defensa", assegura la declaració conjunta, que no detalla mesures concretes, sinó que suposa més aviat una àmplia declaració d'intencions que cada país haurà de definir i formalitzar. Tot i així, l'assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, ha anunciat des del castell d'Elmau que el nou paquet d'assistència militar compromès pels Estats Units inclou sistemes de defensa aèria de llarg abast i munició per a l'artilleria i sistemes de radars.

El G-7 també ha reclamat a Rússia que posi fi al bloqueig de cereals als ports d'Ucraïna, que està agreujant la crisi alimentària global. Alhora, ha alertat sobre els perills que el Kremlin transfereixi míssils nuclears a la veïna Bielorússia i ha reclamat el retorn dels ucraïnesos "traslladats per la força" a Rússia.

Més sancions a Rússia

El comunicat del G-7 anuncia que durant els pròxims dies o setmanes, els set estats "examinaran" futures sancions econòmiques per "mantenir i intensificar la pressió econòmica i política internacional al règim del president rus, Vladímir Putin, i els seus facilitadors a Bielorússia". "Seguirem explorant noves maneres d'aïllar Rússia dels mercats globals", manifesta el comunicat, que fa referència a una possible restricció a les importacions d'or rus, la segona font d'ingressos de Moscou per darrere de les exportacions energètiques . També han decidit ampliar les sancions per restringir l'accés de Rússia "a tecnologies i indústries clau i altres recursos".

Pel que fa a l'energia, el comunicat només afirma que es prendran "els passos adequats" per continuar reduint la dependència de l'energia russa, tot i que no concreta més. Una de les qüestions que hi ha sobre la taula és la limitació dels preus del petroli, de moment sense acord.

Paral·lelament, aquest dilluns els ministres d'Energia de la Unió Europea han adoptat la normativa que obliga a omplir els dipòsits comunitaris de gas almenys fins al 80% per a la pròxima tardor i compartir les existències entre països per reduir l'impacte d'una hipotètica aturada total del subministrament de Rússia.

Atac a un centre comercial

Mentrestant, la pressió militar de Rússia contra la població ucraïnesa no s'atura. Aquest dilluns les forces de Moscou han atacat un centre comercial a Krementxuk, a l'est del país, on hi havia més de 1.000 civils, segons ha assegurat Zelenski. "És impossible arribar a imaginar el nombre de víctimes", ha afirmat, alhora que ha considerat que "és inútil esperar decència i humanitat per part de Rússia".

Krementxuk és una ciutat que tenia uns 217.000 habitants abans que comencés la guerra, situada a la vora del riu Dniéper, a la regió de Poltava. L'atac ha provocat almenys 13 morts i una cinquantena de ferits, segons ha informat el governador regional, Dmitró Lunin, que s'ha mostrat poc optimista de trobar gaires supervivents entre les runes, ja que el bombardeig ha provocat "un gran incendi". Lunin ha concretat que no hi ha cap objectiu militar a prop del centre comercial, i ha assegurat que "és un acte de terrorisme contra civils".

stats