Gisèle Pelicot relata el seu calvari: "El policia em va dir que cinquanta-tres homes havien vingut a casa per violar-me"
La francesa que va ser agredida sexualment després de ser drogada pel marit publicarà un llibre biogràfic
ParísGisèle Pelicot, la francesa a qui el seu marit va drogar amb medicaments perquè almenys un centenar d'homes la violessin mentre estava inconscient, trenca el silenci més d'un any després del judici que va condemnar a la pena màxima, vint anys de presó, Dominique Pelicot. La dona no ha concedit entrevistes ni ha participat en cap acte públic des del judici que la va convertir en una referent del feminisme, però està a punt de publicar el seu llibre de memòries, Un himne a la vida (Ara Llibres), en què relata la seva història d'amor amb Pelicot, el xoc al descobrir els fets, i tot el que va venir després.
El llibre es publicarà a França i a altres països del món, en 22 diferents llengües, el 17 de febrer, i fins ara les editorials han optat per mantenir en secret el text, però el diari Le Monde ha publicat en primícia aquest dimarts a la tarda alguns extractes del llibre, redactat per Gisèle Pelicot amb l'ajuda de la periodista i novel·lista Judith Perrignon.
El relat de la víctima d'un dels judicis més mediatitzats de la història recent de França no estalvia detalls sobre la seva història. En un dels extractes del llibre avançats pel diari francès, Pelicot narra el delicat moment en què un policia li anuncia que el seu marit porta anys drogant-la i convidant homes a casa perquè la violin. L'agent li mostra primer algunes fotografies on se la veu a ella, inerta, amb diferents homes a sobre agredint-la sexualment. La seva primera reacció és la de negar l'evidència.
—És vostè, la d'aquesta fotografia.
—No, no soc jo.
Em vaig posar les ulleres, i ell em va mostrar una altra fotografia. La mateixa dona d’esquena, amb un home tatuat al seu costat.
— És vostè.
— No.
No reconeixia aquells individus. Ni aquella dona. Tenia la galta molt flàccida. La boca, laxa. Semblava una nina de drap.
La dificultat d'assimilar els fets
Durant les seves declaracions al procés judicial, Gisèle Pelicot ja va explicar aquest moment, però ho va fer breument. Al llibre ofereix un relat més extens, més precís, amb més detalls. Després que el policia li mostrés les fotografies, li fa veure que és la seva habitació i que la dona de la fotografia és ella. "No soc jo. És un fotomuntatge. L'obra d'algú que li vol fer mal al Dominique", respon Pelicot, encara sense assimilar les imatges que ha vist.
Aleshores l'agent li anuncia la notícia. "El policia va deixar anar una xifra. Cinquanta-tres homes haurien vingut a casa nostra per violar-me. Vaig demanar aigua. La boca se’m va paralitzar", escriu. Després entra a l'habitació una psicòloga, però la víctima continua sense processar el que ha vist. "No la necessito [la psicòloga]. Estic segura de la meva felicitat, de la nostra felicitat. Gairebé cinquanta anys de matrimoni i encara tinc la imatge nítida de la primera vegada que el vaig veure. El seu somriure. La seva mirada tímida. Els seus cabells llargs i arrissats fins a les espatlles. El seu jersei mariner", relata. "El meu cervell es va aturar al despatx de l'agent Perret", afegeix Gisèle Pelicot.
Que la vergonya canviï de bàndol
La dona, que ja porta anys divorciada de Dominique Pelicot, explica també per què va prendre la decisió de demanar que el judici no se celebrés a porta tancada: volia exposar públicament els seus violadors i cridar l'atenció sobre el fenomen de la submissió química. Si el judici no era públic, "¿no els estava fent un regal? ¿No els estava protegint tancant la porta?", es pregunta al llibre la dona que va demanar durant el judici que "la vergonya canviés de bàndol".
Gisèle Pelicot, de 73 anys, admet que vint anys enrere potser no s'hauria atrevit a rebutjar un procés a porta tancada. "Potser la vergonya se’n va més fàcilment quan tens setanta anys i quan ja ningú no et fa cas. No ho sé. No tenia por de les meves arrugues ni del meu cos. Estimava Jean-Loup [la seva parella des del 2023], i ell m’estimava. La meva felicitat també va pesar en la decisió", escriu.
Amb motiu de la publicació del llibre, Gisèle Pelicot ha concedit entrevistes a alguns mitjans com el New York Times, que ha avançat també aquest dimarts una part del contingut de l'entrevista. En el vídeo que la periodista Lulu Garcia-Navarro ha publicat a X, es veu primer unes imatges de Pelicot a dins d'un taxi parisenc i després asseguda a una taula amb la periodista nord-americana explicant el moment en què el policia li mostra per primera vegada fotografies d'ella estirada al seu llit, inconscient, amb diferents homes violant-la.
