Guerra oberta entre els EUA i la UE per les grans tecnològiques

Brussel·lesL'administració de Donald Trump té una obsessió contra la regulació en el sector digital de la Unió Europea. Des que va retornar a la Casa Blanca, insisteix que ho veu un atac directe a les grans tecnològiques nord-americanes, que es fan d'or al mercat comunitari, i exigeix als dirigents europeus que rebaixin la normativa sobre competència i transparència que afecta aquestes grans companyies. Malgrat que en altres camps el bloc europeu ha cedit, com pot ser en el militar o el comercial, en aquest manté el pols a Washington i s'ha negat a abaixar el cap, cosa que ha enfurismat el magnat novaiorquès i ha provocat que la tensió entre les dues potències torni a escalar.

El president dels Estats Units fins i tot va amenaçar amb reiniciar la guerra aranzelària contra tots els aliats que, com la Unió Europea, regulessin el sector digital i apliquessin multes contra les grans tecnològiques que vulneressin la llei. En la mateixa línia, les autoritats encarregades com Comerç de la Casa Blanca, que van participar en l'últim Consell de la UE de Finances, van condicionar la reducció dels aranzels a una desregulació a companyies com Google, Meta, Apple o Microsoft.

Tot i això, la Unió Europea sempre s'ha negat a cedir en aquest sentit i, per exemple, la vicepresidenta i titular de Competitivitat de la Comissió Europea, Teresa Ribera, ha advertit en més d'una ocasió que no pensen acceptar el "xantatge" de la potència estatunidenca. Sense anar més lluny, la setmana passada, Brussel·les va obrir una investigació a WhatsApp sobre els seus serveis d'intel·ligència artificial i va multar amb 120 milions d'euros la xarxa social X, propietat del magnat Elon Musk –antic col·laborador de l'administració Trump–, per manca de transparència i desinformació.

La sanció va obrir la caixa dels trons. L'amo de Tesla ha dedicat desenes de tuits a insultar la UE i ha arribat a acusar la Comissió Europea de ser nazi, si bé és el mateix Musk que dona suport al partit d'extrema dreta d'Alternativa per Alemanya i va fer la salutació nazi en l'acte d'investidura de Trump. Tot i que amb un to molt diferent, la resta de propietaris de les grans tecnològiques estatunidenques, especialment Mark Zuckerberg, també critiquen sovint la Comissió Europea i sempre posen pressió a la Casa Blanca perquè forci el club europeu a desregular el sector digital.

Més enllà de Musk, que és habitual que carregui sense escrúpols contra l'existència de la Unió Europea, també va reaccionar a la multa contra X el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, que la va considerar "com una agressió al poble estatunidenc" i ho va qualificar d'un acte de "censura". I, aquesta matinada, Trump ha qualificat la sanció de Brussel·les contra X de "desagradable" i ha aprofitat per tornar a carregar contra el bloc comunitari. Fins i tot ha insultat els seus dirigents i els ha titllat de "dèbils" i "massa políticament correctes". "Europa està en decadència", ha subratllat el president dels Estats Units en una entrevista a Politico.

La UE no s'arronsa

La Comissió Europea assegura que no vol entrar en una picabaralla amb el president dels Estats Units i escalar la tensió amb el que des del final de la Segona Guerra Mundial és el seu principal aliat. "No respondre és una manera de respondre", s'ha limitat a dir en la roda de premsa diària la portaveu de l'executiu comunitari, Paula Pinho. Així, Brussel·les nega que l'obertura de la investigació contra Google que Brussel·les ha anunciat aquest dimarts al matí a primera hora sigui una resposta a les paraules de Trump, Rubio o Musk, i asseguren que les autoritats comunitàries es limiten a aplicar la normativa europea, independentment del moment o la sensibilitat del cas.

Tanmateix, el gest de la Comissió Europea és tota una declaració d'intencions i no es pot deslligar del context de tensió entre els aliats transatlàntics. L'anunci ha arribat poques hores després del nou atac del president estatunidenc a la UE i contrasta amb altres moviments contra les grans tecnològiques estatunidenques que ha dut a terme la Comissió Europea durant els últims temps. Per exemple, el setembre passat, en plenes negociacions entre Brussel·les i Washington pels serrells de l'acord comercial, l'executiu comunitari va retardar la presentació d'una multa contra Google de gairebé 3.000 milions d'euros per evitar que les discussions saltessin pels aires i, finalment, la va presentar un divendres a la tarda –un moment en què hi ha menys atenció mediàtica– i sense roda de premsa posterior, cosa que és molt poc habitual en l'aplicació de sancions econòmiques d'aquesta magnitud.

D'aquesta manera, tot i que ha abaixat el cap en matèria militar i relacions comercials, la Unió Europea es manté ferma en l'aplicació de legislació comunitària en el sector digital contra les empreses estatunidenques, fins i tot l'endemà dels insults de Trump. Cada vegada són més els dirigents europeus que estan alçant la veu –encara que sigui amb la boca petita– contra els atacs de l'administració Trump contra la Unió Europea. Primer va ser el primer ministre polonès i expresident del Consell Europeu, Donald Tusk, que va recordar als EUA qui era el seu principal aliat "si és que no havia canviat res", i tot un reguitzell de ministres i diplomàtics d'altres estats membres, com França o Itàlia. També han sortit a parar-li els peus els dirigents de tots els principals grups parlamentaris de l'Eurocambra menys els d'extrema dreta, que són, precisament, els que el pla de seguretat de Trump pretén impulsar per evitar "la desaparició de la civilització" europea.

Aquest dimarts, el canceller alemany, Friedrich Merz, també ha defensat la UE i concretament el paper de la Comissió Europea per garantir que es compleix la normativa en matèria digital. "És el marc legal d'Europa i està vigent per a totes les empreses, sense restriccions i de la mateixa manera per a tothom", ha constatat el dirigent del principal país del bloc europeu. En la mateixa línia, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha apujat per primera vegada el to contra la potència nord-americana i, en una compareixença al Parlament Europeu, ha acusat l'administració Trump de voler "provocar" els dirigents europeus, i l'ha avisat que la Unió Europea ja està treballant per "alliberar-se de les dependències" que tenen amb els Estats Units.