Les illes Svalbard, l’altre punt estratègic en la lluita pel control de l’Àrtic

BarcelonaLes amenaces de Donald Trump d'envair Groenlàndia han posat en alerta altres països amb presència a l'Àrtic. No pas perquè tinguin por d'una invasió de l'exèrcit estatunidenc, sinó perquè tota l'embrolla del mes de gener al voltant de l'illa àrtica ha posat contra les cordes la unitat i la fortalesa de l'OTAN i ha afegit inestabilitat a una regió cada cop més cobdiciada per les grans potències. Un dels altres territoris estratègics de la regió és l'arxipèlag Svalbard, que pertany a Noruega, tot i que Oslo també veu perillar la seva sobirania, com Dinamarca amb Groenlàndia, malgrat que també és un membre de l'Aliança Atlàntica.

Les illes Svalbard formen part de Noruega des del 1920, des de la signatura del Tractat de Spitsbergen. Ara bé, el document també estableix que qualsevol nació que signi el tractat té dret a establir-se a l'arxipèlag per dur-hi a terme activitats econòmiques i científiques. Tant Rússia com la Xina hi tenen presència. I tant Moscou com Pequín estan intentant reduir el poder d'Oslo en favor seu.

"Svalbard és una de les poques parts de l'Àrtic que té un estatus una mica complicat pel que fa a la seva sobirania, que pot donar lloc a diverses interpretacions", afirma a l'ARA Marc Lanteigne, expert en l'Àrtic i professor a la Universitat de Tromso. Explica que Noruega està intentant reafirmar la seva sobirania i defensar-se de la influència estrangera. Ha privat els estrangers que hi viuen del dret de vot, ha bloquejat la venda de terres a compradors estrangers, està reforçant el control sobre els investigadors forans i ha reclamat com a propis centenars de quilòmetres de fons marí al voltant de l'arxipèlag.

"El que ha passat recentment és que Rússia ha començat a argumentar que Noruega està fent una interpretació errònia del tractat. I pressiona perquè s'estableixin negociacions bilaterals sobre l'estatus de Svalbard", diu l'expert. Moscou argumenta, per exemple, que Oslo no respecta el punt del tractat que li prohibeix participar en activitats "bel·licoses". La guàrdia costanera noruega sovint és a l'arxipèlag, cosa que Rússia considera una violació, mentre que Noruega argumenta que té el dret de controlar el trànsit de vaixells civils.

"Svalbard està en una posició molt interessant, en una zona que, amb l'erosió del gel, podria tenir molt més trànsit, tant civil com potencialment militar –destaca Lanteigne–. És molt propera a la frontera marítima entre Noruega i Rússia i es convertirà en una ruta marítima molt més transitada, per la qual cosa per a Rússia seria avantatjós tenir-hi més presència", resumeix.

Afegeix que últimament també la Xina ha començat a oposar-se a la sobirania total d'Oslo i ha argumentat que haurien d'estar més oberts a consultar amb els altres signants del tractat. "I Noruega comença a preocupar-se que Rússia i la Xina intentin erosionar el tractat i s'oposin a la seva sobirania".

Assentaments soviètics

A diferència de Groenlàndia, Svalbard no té grans jaciments de recursos minerals. Rússia hi opera una mina de carbó que no és rendible simplement per mantenir-hi la seva presència. Una de les pors de Noruega és que Moscou ho pugui utilitzar, eventualment, per prendre el control del territori, com ha fet en altres ocasions, com a l'est d'Ucraïna: una invasió de territori amb l'argument de protegir els seus ciutadans.

Els dos assentaments russos a Svalbard, Barentsburg i Pyramiden, són una mena de relíquia soviètica, amb una estàtua de Lenin i banderes de l'URSS. La Xina també ha volgut marcar perfil i ha flanquejat la seva estació científica amb dos grans lleons de pedra que han traslladat des de Shanghai. "Un missatge educat per a Noruega per recordar-li que no pensen seguir les seves normes al peu de la lletra, perquè Oslo ha subratllat que han de deixar la política a part i fer només ciència", diu Lantaigne.

Preocupació a Noruega

En el seu informe anual sobre els reptes de seguretat, publicat la setmana passada, el Servei de Seguretat de Noruega (PST) adverteix que la intel·ligència russa té com a objectiu les illes Svalbard i la regió de Finmark, la part nord del país, i alerta que aquest any probablement creixeran les operacions de guerra híbrida, com ciberatacs, sabotatges i reclutament d'espies, especialment entre els refugiats ucraïnesos.

Segons el PST, "els serveis d'intel·ligència i seguretat russos estan actius a tota Noruega", però assenyala que "els comtats més septentrionals i Svalbard són d'interès particular i, per tant, molt exposats a activitats d'intel·ligència i influència".

En una entrevista aquesta setmana a The Guardian, el cap de les forces armades noruegues, Eirik Kristoffersen, afirmava que no es pot descartar una invasió russa en territori noruec. "No descartem una apropiació de terra [Noruega] per part de Rússia com a part del seu pla per protegir les seves pròpies capacitats nuclears, que és l'única cosa que els queda que realment amenaça els Estats Units", afirmava.

Protegir l'arsenal nuclear

Argumentava que gran part de l'arsenal nuclear de Rússia està situat a la península de Kola, molt propera a Noruega, on també hi ha estacionada la Flota del Nord, la base principal de l'armada russa. Allà hi ha sis dels dotze submarins nuclears que té Rússia, a més de míssils terrestres i avions amb capacitat nuclear que serien crucials si Rússia entrés en conflicte amb l'OTAN. I l'única manera que la Flota del Nord pugui accedir a l'Atlàntic Nord és a través del mar de Barentsz, entre l'arxipèlag de Svalbard i la costa nord d'Europa. Per tant, mantenir aquest accés lliure és essencial per a Moscou.

"Aquest és un escenari que s'ha discutit durant molt de temps en el si de l'exèrcit noruec —afirma Lanteigne, que recorda que fins i tot se'n va fer una sèrie de televisió—: la possibilitat que Rússia pugui creuar i apoderar-se d'una part del país per crear una zona de seguretat entre les seves instal·lacions nuclears i l'OTAN. I el que es diu és que això no s'hauria de descartar, sobretot perquè ara mateix hi ha molta preocupació per la integritat de l'OTAN a causa de la política dels EUA", subratlla.

"La idea de Noruega amb el Tractat de Spitsbergen era que Svalbard fos una mena d'àrea protegida on tothom deixés de banda la política per investigar l'Àrtic. Però, ara, intentar mantenir això separat de la situació militar i geopolítica és molt més complicat", conclou Lanteigne.