Meloni aprova una 'llei mordassa' per limitar les protestes pacífiques

RomaEl Senat italià ha aprovat aquest dimecres una polèmica llei de seguretat ciutadana que introdueix nous delictes, sancions i agreujants de pena per castigar severament accions de desobediència civil o resistència pacífica, fet que ha provocat la protesta de l’oposició, dels jutges i fins i tot del Consell d’Europa.

El text, impulsat pel govern de la ultradretana Giorgia Meloni, ha rebut la llum verda de la cambra alta amb 109 vots a favor, 69 en contra i una abstenció, en una tensa sessió que ha començat amb l’ocupació simbòlica de l’hemicicle per part d’un grup de senadors de l’oposició, asseguts a terra davant dels escons del govern amb les mans enlaire i cridant “Vergonya, vergonya!”.

“Un pas decisiu per reforçar la protecció de la ciutadania, dels grups més vulnerables i dels nostres homes i dones uniformats”, ha celebrat orgullosa Meloni després de l’aprovació del text, que l’oposició ha qualificat d'“una autèntica vergonya que revela la idea que té la dreta de la seguretat i de la dissidència al país”.

El decret ha arribat al Senat després d’haver superat una moció de confiança a la Cambra dels Diputats, una pràctica freqüentment utilitzada per l’executiu de Meloni per accelerar la tramitació de lleis i impedir el debat sobre les esmenes presentades per l’oposició. Una estratègia “preocupant" que ha estat denunciada pel president de la principal associació de magistrats italiana.

La normativa, que pot recordar la llei mordassa espanyola, introdueix nous delictes i reprimeix moltes formes de protesta, i tipifica com a punibles accions el bloqueig de carreteres o de vies fèrries. Segons els detractors, aquesta mesura busca posar fi a les protestes contra la construcció de la línia de tren d’alta velocitat entre Torí i Lió, així com a les manifestacions contràries al projecte del pont de Messina, que connectarà la península italiana amb Sicília. També endureix les penes per embrutar o malmetre monuments, amb la intenció de criminalitzar les accions dels grups ecologistes de protesta climàtica.

Amb l’aprovació definitiva del text, Itàlia crea un nou delicte de lesions a agents de policia en servei per oferir més protecció a policies i militars, als quals es destinaran fons específics per cobrir despeses legals si són investigats o imputats per la seva actuació.

La nova llei també estableix penes de presó per accions de resistència passiva per part de presos o de migrants retinguts en centres, inclou condemnes més severes contra l’ocupació il·legal d’habitatges —que podrà ser castigada amb fins a set anys de presó— i introdueix nous tipus de delicte de terrorisme.

Una de les parts més polèmiques és la possibilitat que dones embarassades o amb fills menors d’un any puguin ser empresonades amb el menor, en lloc de suspendre la pena fins que l’infant assoleixi l’edat mínima, com passa actualment. Aquesta mesura, impulsada per la Lliga de Matteo Salvini —soci de govern—, es presenta com una norma contra les carteristes estrangeres que operen al metro de les principals ciutats.

"Amenaça per a la democràcia"

“Les dones que tenen fills per robar no són dignes de tenir-ne”, ha dit el senador Gianni Berrino, de Germans d’Itàlia, durant el debat parlamentari, que ha provocat la indignació de l’oposició. “No crec que calgui afegir res més al que hem escoltat. Aquest és el significat de la idea aberrant que el partit de Giorgia Meloni, dona, mare, cristiana, té de la seguretat”, ha denunciat el senador del Partit Democràtic, Francesco Boccia.

Segons l’oposició, la nova legislació no només restringeix el dret a manifestar-se pacíficament, sinó que demostra el tarannà autoritari del govern. “El que el govern anomena seguretat és en realitat repressió: catorze nous delictes i nou agreujants; més que una reforma, és una amenaça per a la democràcia”, ha advertit el socialdemòcrata Alessandro Zan. “Confonen democràcia amb obediència, però no ens quedarem callats”, ha afegit.

El comissari pels drets humans del Consell d’Europa, Michael O'Flaherty, ha advertit en una carta dirigida al president del Senat, Ignazio La Russa, que el text podria ampliar excessivament la capacitat de l’estat per intervenir en reunions públiques com protestes o manifestacions. Una crítica que també ha compartit el president de la República, Sergio Mattarella, que va obligar a modificar parts del text original per garantir-ne la constitucionalitat abans que arribés al Senat.