Guerra d'Ucraïna

Zelenski s'obre a negociar una "treva parcial" sota el "fort lideratge" de Trump

El líder ucraïnès està disposat a firmar el pacte sobre terres rares amb Washington i Trump diu que "aprecia" el seu canvi d'actitud

Kramatorsk (Ucraïna)L'endemà que Washington hagi suspès l'ajuda militar a Ucraïna, Zelenski ha afirmat que està preparat per treballar sota el "fort lideratge" de Trump per avançar "cap a una pau duradora". Així ho ha dit en un comunicat a les xarxes socials, en què per primera vegada es mostra disposat a acceptar una treva parcial, en línia amb la proposta del president francès Emmanuel Macron. Segons detalla el mandatari, la treva començaria per l'alliberament dels presoners i un alto el foc aeri i marítim. Això implicaria la prohibició de míssils i de drons de llarg abast, i la prohibició de bombardejar infraestructures energètiques i civils, "si Rússia fa el mateix". Zelenski està disposat a "avançar molt ràpidament en totes les properes etapes" i a "treballar amb els EUA per acordar un acord final sòlid", sosté.

Inscriu-te a la newsletter InternacionalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En el seu discurs davant el Congrés dels Estats Units, Donald Trump ha dit que "aprecia" el canvi de postura de Zelenski. "Agraeixo que hagi enviat aquesta carta. L'acabo de rebre fa una estona", ha dit, tot i que semblava al·ludir al comunicat emès per Zelenski a les xarxes socials. "Simultàniament, hem mantingut negociacions serioses amb Rússia i hem rebut senyals forts que estan preparats per a la pau. No seria bonic?", ha afegit. Tanmateix, no ha fet cap anunci que reverteixi la congelació de l'ajuda militar a Ucraïna que va anunciar dilluns a la nit.

Cargando
No hay anuncios
Trump valora positivament la carta rebuda per Zelenski

This browser does not support the video element.

En el seu comunicat, Zelenski admet que la seva reunió amb el president Donald Trump "no va anar com havia d'anar", però ha reiterat el compromís d'Ucraïna amb la pau i ha elogiat Trump per haver-li proporcionat ajuda militar en el primer mandat del republicà. "Cap de nosaltres vol una guerra sense fi. Ucraïna està preparada per venir a la taula de negociacions com més aviat millor per apropar una pau duradora", assegura el líder ucraïnès. De fet, Zelenski fins i tot ha qualificat de "lamentable" la trobada amb Trump, i ha mostrat voluntat d'arreglar les coses amb el republicà: "És hora de fer les coses bé. Ens agradaria que la cooperació i la comunicació futures fossin constructives", ha dit.

Cargando
No hay anuncios

Zelenski, que s'ha emportat un fort revés des de la trobada de divendres a la Casa Blanca i l'anunci de dilluns de la fi de l'enviament d'armament nord-americà a Kíiv, també ha dit que Ucraïna està disposada a signar el pacte per l'explotació de minerals de Washington "en qualsevol moment i en qualsevol format convenient". "Considerem aquest acord com un pas cap a una major seguretat i garanties de seguretat sòlides, i espero sincerament que funcioni amb eficàcia", ha dit.

Ucraïna podria resistir sense l'ajuda dels EUA

Allò que més temien els ucraïnesos, allò que des de fa temps intuïen, finalment ha passat: la suspensió de l'ajuda militar de Washington. Ara la gran incògnita és com continuar endavant i sobreviure en aquesta guerra sense un aliat que fins fa poc es considerava fiable. Aquest dimarts a Kramatorsk, a 23 quilòmetres del front, les sirenes no han callat ni un moment. Tot i que no se senten explosions, la sensació d'inquietud s'intensifica. No ha estat un bon matí: l'enemic ha avançat tant als fronts de Kursk com al Donetsk.

Cargando
No hay anuncios

Els experts asseguren que la situació no és del tot desesperada. Prediuen que, fins i tot sense el suport nord-americà, Ucraïna podria resistir entre sis mesos i un any. Tot i això, la dependència dels EUA continua sent crítica en certs aspectes, sobretot en sistemes de defensa antiaèria, en particular els Patriot. Només cinc països al món fabriquen aquests sistemes, i substituir-los no serà fàcil. Un altre punt vulnerable és el subministrament de municions per als sistemes de llançament de coets múltiples, com els Himars. Aquests míssils guiats es produeixen en fàbriques nord-americanes, i la seva fabricació és altament sofisticada a causa de la quantitat de components tecnològics que requereixen. Passa el mateix amb els míssils i els sistemes antiaeris, essencials per a la protecció d'infraestructures clau. A més, els caces F-16 depenen de projectils nord-americans, i l'artilleria continua sent un dels recursos més necessaris al front. Tot i que Kíiv compta amb algunes fonts alternatives per al subministrament de municions, Europa no podrà cobrir completament el buit deixat pels EUA.

Cargando
No hay anuncios

El primer ministre ucraïnès, Denís Xmihal, ha volgut deixar clar a primera hora que l'exèrcit d'Ucraïna pot aguantar el 2025 sense ajuda dels Estats Units, ja que té els mitjans, "els diners i la liquiditat" per seguir combatent les forces russes, amb les condicions actuals. Segons ha declarat, els ingressos pressupostaris del gener i el febrer s'alineen amb les expectatives projectades, cosa que ha permès finançar les necessitats de l'exèrcit. Però Xmihal també ha buscat la reconciliació amb els Estats Units i ha dit que estan disposats a signar l'acord d'explotació dels minerals.

Capacitat d'adaptació

Però aquesta no és la primera vegada que Ucraïna afronta una escassetat d'armament. Els soldats han après a adaptar-se i a ser creatius al camp de batalla. Fa temps que els drons són clau, fins i tot per reemplaçar els projectils d'artilleria. “Si detectem dos enemics en un camp obert, no té sentit gastar munició. No sempre és fàcil calcular la trajectòria si no hi ha punts de referència clars. En aquests casos fem servir un dron FPV i el problema desapareix”, explica un soldat a la línia de combat. Al front la suspensió de l'ajuda nord-americana, que es comentava des de fa temps, es tradueix en buscar alternatives. Davant la pregunta de com afecta la situació, les respostes solen ser les mateixes: “Ens toca tirar endavant” i “Aquesta guerra va per a llarg”.

Cargando
No hay anuncios

Lessia Bidotxko, professora a la Universitat de Kíiv-Mohila, assenyala que el bloqueig de l'ajuda a Ucraïna per part dels republicans nord-americans no ha agafat ningú per sorpresa. “Des del 2023 ho justificaven amb la campanya electoral i jocs polítics, però les conseqüències ja es veien clares: Ucraïna va haver de cedir territori i frenar". "Trump pressiona Ucraïna amb xantatges i ultimàtums, però per què no fa servir aquest mateix fervor pacificador contra l'agressor?", es pregunta, i alerta que el suposat “pla de pau” de Washington no difereix gaire del plantejat per Moscou. "L'única diferència és la velocitat d'execució. Putin busca la rendició de Kíiv des del 2014, i Trump exigeix que sigui immediata”, conclou.

"Això no és només una guerra"

Cada cop més persones comparen la situació actual amb la de l'inici del 2022. “Aleshores vam resistir, ara també ho farem”, diu la Marina, una jove de 20 anys de Kíiv: “Això ja no és només una guerra, la nostra independència està en joc”. La portaveu militar Anastàssia Blixtxik confessa al seu compte d'Instagram que mai havia sentit tanta por com ara. “No tenia por perquè sabia que al capdavant hi havia els soldats més experimentats. [...] Aquestes persones estaven disposades a lluitar fins a la mort per no deixar avançar l'enemic. No teníem ajuda d'Occident, la logística era caòtica, els combatents no eren rellevats i menjaven el que trobaven a les cases abandonades. Ucraïna va resistir perquè hi havia els més motivats, i ells ens donaven energia a tots”. Però aquests combatents ja no hi són. “Em dol el destí del meu país. Tinc por de perdre'l”, conclou.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta por és compartida per tots els ucraïnesos aquest matí. De cop i volta l'amenaça de perdre el país se sent més real que mai. I davant l'ofensiva informativa sobre el reclutament, torna a sorgir la mateixa pregunta que fins ara no ha trobat una resposta efectiva: ¿com es pot garantir una mobilització eficaç?

A Kramatorsk la Sabina treballa a la Cafeteria #1, un lloc on, a pocs quilòmetres del front, fins i tot els paladars més exigents poden gaudir d'un capuccino amb llet de plàtan. Els soldats hi van per desconnectar de la guerra, i la Sabina sempre troba paraules per animar-los. Però, en confiança, confessa que ja no segueix les notícies. “M'és igual tot. Soc refugiada del poble de Dmítrove, prop de Pokrovsk. Casa meva va ser destruïda, la meva família ho ha perdut tot”, diu amb llàgrimes als ulls. El primer dia que va passar a Kramatorsk, una bomba guiada va caure al seu pati, va matar un veí i en va ferir dotze més. “Els nostres soldats moren, la nostra gent mor. Morim per l'orgull dels polítics, que no són capaços de trobar una sortida”. S'allunya de la barra i desapareix durant uns segons.