L'atac de Trump a Zelenski fa revifar el sentiment d'unitat nacional a Ucraïna

KíivSemblava que tot Ucraïna contenia la respiració mentre Volodímir Zelenski i Donald Trump es reunien davant la premsa, divendres, a la Casa Blanca. Milions de mirades estaven fixades en les pantalles de televisió i YouTube, seguint cada gest, cada paraula. El document sobre els recursos minerals —fruit de setmanes de negociacions i motiu de la trobada al Despatx Oval— no era un acord definitiu, sinó un marc preliminar que havia de donar pas a una negociació més detallada. A Kíiv, la firma del memoràndum s'interpretava com una oportunitat per reforçar la relació amb els Estats Units abans de l'imminent cara a cara amb Vladímir Putin.

Però el que havia de ser un acte diplomàtic acuradament calculat es va convertir en un xoc frontal. La disputa entre Trump i J.D. Vance i Zelenski va provocar una reacció immediata. L'expressió de l'ambaixadora ucraïnesa a Washington, Oksana Markarova, ho deia tot. El diagnòstic va ser unànime: “És un desastre”. Un veredicte que va ressonar per igual als despatxos de Brussel·les i als salons de Kíiv. L'oblit sobtat de Trump sobre la "dictadura" de Zelenski havia donat peu a un optimisme prudent. Un miratge que es va esvair en qüestió de minuts sota el focus de les càmeres.

Ningú —ni analistes, ni periodistes, ni ciutadans— podia anticipar l'abast del que va passar. Després de l'impacte inicial, van arribar els intents de reinterpretació. A Ucraïna, la fatiga de la guerra havia avivat el descontentament amb el govern: la centralització de la informació i les creixents dificultats per a la mobilització militar eren temes cada cop més presents en el debat públic. Mitjans internacionals ja havien recollit algunes d'aquestes crítiques, i la maquinària propagandística russa les havia amplificat i usat a favor seu. Una anàlisi dels canals de Telegram feta pel mitjà ucraïnès especialitzat en periodisme de dades Texty va revelar fins a quin punt aquests assumptes estaven sent explotats per la narrativa del Kremlin. L'administració Trump tampoc va dubtar a incorporar-los al discurs.

Reforç de la figura del president

Però el que va començar com un atac polític contra Zelenski va acabar reforçant la posició interna. Després de les primeres acusacions de "deriva autoritària", fins i tot figures de l'oposició, com l'expresident Petró Poroixenko, van rebutjar la possibilitat de celebrar eleccions en un país en guerra. L'episodi a la Casa Blanca, lluny de debilitar Zelenski, l'ha consolidat. De cop i volta, els seus crítics han quedat en segon pla, desplaçats per un sentiment d'unitat nacional. "No vaig votar Zelenski, però…", s'ha convertit en la frase més repetida a les xarxes i als carrers per part de l'oposició. I després del “però”, una mateixa idea: la dignitat del país. L'actitud altiva i despectiva de Trump no s'ha vist només com un afront al president, sinó com una humiliació a tot Ucraïna, als seus tres anys de resistència i als enormes sacrificis de la guerra.

"No volia dir res, però sé que alguns dels meus amics estatunidencs van votar per aquest pallasso taronja i el seu amiguet, l'amant dels sofàs. Espero que estiguin satisfets veient com tracten el nostre president i el nostre país només perquè no vam voler morir en silenci. Tot perquè els nous «mestres del gran acord» puguin restablir negocis amb els assassins, els violadors, els saquejadors i els genocides que ens van envair el 2014", escrivia Darina Koryagina, doctoranda en història a la Universitat Centreeuropea. Mentre Trump ridiculitzava Zelenski, drons Shahed volaven pel cel en direcció a la seva ciutat natal, Khàrkiv.

“Trump i Vance van intentar arraconar Zelenski. Va ser un xantatge barroer a plena llum del dia, davant de les càmeres. L'única cosa que podia fer per evitar la humiliació era exactament el que va fer”, afirmava Nina Kuryata, exeditora de BBC Ucraïna. En el mateix comentari, advertia que qualsevol acord sense garanties de seguretat suposava, a la pràctica, la certesa d'una guerra perllongada.

Missatges optimistes

Després de la primera onada d'indignació i pessimisme, han començat a aparèixer veus més optimistes. A les xarxes socials i en fòrums de debat, les crides a “mantenir la formació” i “no desmoralitzar-se” s'han fet recurrents. “Ens donaven tres dies de resistència, i seguim drets. Aguantarem el que calgui. Només ens queden quatre anys més fins que s'acabi el mandat de Trump”, diu un militar a la línia del front.

“No és una catàstrofe”, assegura a l'ARA Volodímir Dubovik, investigador sènior al Center for European Policy Analysis. “Si la reunió hagués transcorregut d'una altra manera, potser s'hauria signat un acord, però era un pacte que només beneficiava Trump”, sosté. Segons la seva opinió, el president nord-americà va intentar transmetre el missatge que Ucraïna és un problema menor i que tot es podia resoldre directament amb Rússia. “Va ser un intent de pressió des dels dos fronts. D'una banda, les bombes russes; de l'altra, la Casa Blanca. Però Zelenski, que representa els interessos del poble ucraïnès, no va cedir”, explica Dubovik.

També es manté optimista Sergey Sidorenko, director d'Europeiska Pravda, diari ucraïnès, que destaca que des de Washington també arriben senyals positius. A la columna rebutja la idea que l'escena estigués completament orquestrada i sosté que es va tractar més aviat d'un enfrontament verbal que va sortir de mare. Tot i la retòrica de Trump, la Casa Blanca no ha tancat del tot la porta a Ucraïna.

L'única esperança, Europa

Algunes veus a Kíiv insisteixen que la clau segueix estant en l'opinió pública nord-americana, que en les democràcies pesa més que els discursos polítics. Dubovik, però, es mostra escèptic. Segons ell, Trump té l'aparell estatal del poder i una capacitat de pressió dins del país. L'única esperança per a Ucraïna continua sent Europa. “Europa ja no podrà convèncer Trump amb els discursos. Per això, l'única manera de fer-los canviar d'opinió és garantir que el suport financer i militar d'Europa a Kíiv no s'aturi”, assenyala.

La gran pregunta a Ucraïna segueix sent: “I ara què?” La resposta més freqüent, però, és un lacònic “no ho sabem”. Podrà Zelenski guanyar aquesta partida, en la qual nega que estigui jugant, augmentant les apostes?

Mentre a Moscou enceten una ampolla de xampany, a Kíiv els comandaments militars pensen en un "pla B". La majoria d'ucraïnesos ja han après a no confiar cegament en els seus aliats, però sí en els soldats. Les forces armades són, més que mai, el veritable escut de Kíiv i Europa. La conversa a les trinxeres no gira entorn d'acords diplomàtics ni de gestos simbòlics, sinó de solucions concretes: la possibilitat de desenvolupar alternatives al sistema Starlink o l'increment en la producció de drons. En la guerra, que segueix el seu curs, Ucraïna sap que només pot comptar amb ella mateixa.