El Kremlin utilitza Groenlàndia per justificar la invasió d’Ucraïna

Moscou“Crimea no és menys important per a la seguretat de Rússia del que ho és Groenlàndia per a la dels Estats Units”. Amb aquesta declaració, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha deixat clar quin rèdit espera treure el Kremlin de les ambicions de Donald Trump sobre l’illa. Lluny de censurar l’expansionisme nord-americà, Vladímir Putin és conscient que la implosió de l’ordre occidental provocada per la Casa Blanca dona ales a l’agressió russa d’Ucraïna, legitima la seva cosmovisió i, de retruc, desvia el focus dels bombardejos diaris contra Kíiv.

En la roda de premsa anual de Lavrov per valorar els resultats de la diplomàcia russa, el ministre ha subratllat que Groenlàndia “no és una part natural de Dinamarca”, sinó “una conquesta colonial” i ha destacat que ni Rússia ni la Xina tenen plans per envair aquest territori i que Washington n’està al corrent. D’aquesta manera, el Kremlin continua aplanant el camí de Trump per annexionar-se l’illa, després que el secretari de premsa de Putin, Dmitri Peskov, afirmés també recentment que el president dels Estats Units “farà història” si ho aconsegueix. 

“Probablement, fins i tot podríem abstreure’ns de valorar si això és bo o dolent, o si compleix o no amb el Dret Internacional”, afegia Peskov. Aquest és l’ariet que ofereix Trump a Putin en la destrucció i la posterior construcció d’un món en què els països occidentals ja no puguin dictar els estàndards morals. Lavrov ho ha sintetitzat així: “Les regles de l'ordre mundial d'Occident ja no existeixen; és la llei del més fort.” Per a Rússia, “el més important és la igualtat, el respecte mutu i la recerca d'un equilibri d'interessos”. En definitiva, si Trump envaís un país sobirà adduint l’interès nacional, per què Putin no podria fer el mateix a Ucraïna?

Mentrestant, a Moscou celebren que el bloc de l’OTAN s’esquinci i que l’amenaça no hagi vingut de Rússia, sinó dels Estats Units. Al diari del govern rus, Rossískaia Gazeta, s’hi podia llegir: “No és sorprenent que els països del vell món estiguin ansiosos per quedar-se Groenlàndia per a ells, encara que s’arrisquin al col·lapse de l’Aliança Atlàntica”. I, no obstant això, Lavrov ha insistit en acusar els líders europeus de “preparar seriosament” una guerra contra Rússia.

El pla de pau ucraïnès, estancat

El Kremlin també lamenta que Europa entorpeixi el procés de pau a Ucraïna. Lavrov alerta que els dirigents comunitaris aprofitaran el Fòrum Econòmic de Davos d’aquesta setmana per intentar fer canviar la posició de Trump sobre la resolució del conflicte i imposar “histèricament” un alto el foc “destructiu”. El ministre d’Exteriors rus considera que el president dels Estats Units és l’únic “disposat a abordar les causes fonamentals” de la guerra i a “tenir en compte els interessos” russos.

Ara bé, després de l’impuls de la tardor, les converses sobre Ucraïna estan estancades. Lavrov s’ha queixat que encara no han rebut cap document sobre l’última reunió entre els representants de Kíiv, Washington i Brussel·les a finals de desembre. En realitat, però, Moscou no té pressa. A Davos està previst que un dels negociadors russos, Kirill Dmítriev, es trobi amb representants nord-americans, probablement els enviats Steve Witkoff i Jared Kushner, per bé que res fa pensar que la cita es tradueixi en avenços. Les posicions de tots dos bàndols continuen enrocades en els principals punts de desacord: la sobirania dels territoris ocupats per Rússia i les garanties de seguretat que exigeix Volodímir Zelenski.

A Putin ja li convé que la Casa Blanca hagi relegat la crisi ucraïnesa per darrere d’altres crisis com la de Veneçuela o la de Groenlàndia. Mentrestant, els atacs del seu exèrcit contra Kíiv han tornat a deixar bona part de la ciutat sense subministraments energètics. En un dels moments més crus de l’hivern, aquesta matinada, una nova allau de míssils i drons ha tallat la llum, la calefacció i l’aigua de 5.635 llars de la capital.

Aquesta incessant campanya de bombardejos no ha impedit que Trump oferís a Putin formar part del Consell de la Pau que ha de supervisar la reconstrucció de la franja de Gaza. Tot i que el Kremlin inicialment no va acollir la proposta amb gran entusiasme, aquest dimarts Lavrov ha aplaudit “la comprensió dels Estats Units sobre la necessitat de reunir un grup de països per a la cooperació”. En el fons, si bé a Moscou no l’entusiasma l’afany de lideratge de Trump i la defensa a ultrança dels interessos nord-americans per sobre de tot i de tothom, aquesta iniciativa serveix als esforços de Putin per minar les institucions occidentals i per erigir un nou ordre multipolar.