L'extrema dreta guanya en vots però no en escons: com s'expliquen els resultats a França?

Entre el bloc de l'esquerra, el Partit Socialista és el que en surt més beneficiat

ARA
3 min
La líder de Reagrupament Nacional Marine Le Pen després de la segona volta.

BarcelonaLa segona volta de les eleccions legislatives a França ha deixat un titular molt clar: la victòria del bloc d'esquerres i la decepció de l'extrema dreta. Però una anàlisi més detallada dels resultats aporta més lectures.

L'extrema dreta es reforça a tot el territori

Malgrat que el titular destacat de les eleccions és la derrota del Reagrupament Nacional (RN), no es pot obviar que el partit de Marine Le Pen ha guanyat terreny respecte a fa dos anys en pràcticament tot el territori. En aquesta segona volta, l'RN ha obtingut 8,8 milions de vots, però si se sumen les paperetes que han anat a parar a candidats d'Els Republicans que donen suport a la formació d'extrema dreta, la xifra supera els 10 milions.

En algunes regions, el creixement en percentatge de vot és molt destacat, de fins a 20 punts percentuals. Els principals bastions de la formació d'extrema dreta són la Catalunya del Nord i tota la costa mediterrània, així com l'extrem nord del país.

Els resultats de les eleccions franceses

El mapa de la segona volta

El mapa de la primera volta

En guanyadors per circumscripció

Nou Front Popular (NFP)

Reagrupament Nacional (RN)

Junts per la República (ENS)

Els Republicans (LR)

Dreta diversa

Esquerra diversa

Centre

Regionalistes

Altres

REGIÓ

METROPOLITANA

DE PARÍS

El mapa de la segona volta

En guanyadors per circumscripció

Nou Front Popular (NFP)

Reagrupament Nacional (RN)

Junts per la República (ENS)

Els Republicans (LR)

Dreta diversa

Esquerra diversa

Centre

Regionalistes

Altres

PARÍS

El mapa de la primera volta

El mapa de la segona volta

En guanyadors per circumscripció

Nou Front Popular (NFP)

Reagrupament Nacional (RN)

Junts per la República (ENS)

Els Republicans (LR)

Dreta diversa

Esquerra diversa

Centre

Regionalistes

Altres

PARÍS

El mapa de la primera volta

Reagrupament

Nacional (RN) i aliats

143

Junts per la

República (ENS)

168

Nou Front

Popular (NFP)

182

Els Republicans

(LR)

46

289

majoria

absoluta

289

majoria

absoluta

Assemblea

Nacional

577 escons

Assemblea

Nacional

577 escons

Dreta diversa 14

Esquerra diversa 13

Centre 6

Regionalistes 4

Altres 1

289

Assemblea Nacional

577 escons

Nou Front Popular (NFP) 182

Junts per la República (ENS) 168

Reagrupament Nacional (RN) i aliats 143

Els Republicans (LR) i dreta diversa 46

Dreta diversa 14

Esquerra diversa 13

Centre 6

Regionalistes 4

Altres 1

289

Assemblea Nacional

577 escons

Nou Front Popular (NFP) 182

Junts per la República (ENS) 168

Reagrupament Nacional (RN) i aliats 143

Els Republicans (LR) i dreta diversa 46

Dreta diversa 14

Esquerra diversa 13

Centre 6

Regionalistes 4

Altres 1

El percentatge de vot, distorsionat

Aquestes eleccions han provocat el reforçament dels tres grans blocs polítics i la pràctica desaparició de les formacions més petites no agrupades en cap d'ells, excepte Els Republicans, la dreta conservadora tradicional, que manté 46 escons. Part de l'explicació és l'efecte del denominat front republicà per frenar la ultradreta. Més de 220 candidats que havien passat a la segona volta es van retirar, dels quals 211 ho van fer per intentar no fragmentar el vot anti Le Pen, segons el recompte de Le Monde. El nombre de triangulars (és a dir, circumscripcions on passaven a la segona volta tres candidats) va baixar de 306 a 89, una xifra que de totes maneres és històricament alta. El percentatge de vot global no és el que compta, sinó qui és el més votat en cada circumscripció: el Reagrupament Nacional (i els candidats conservadors que li donen suport) és qui ha aconseguit més percentatge de paperetes (37,7%), però això s'explica perquè tenia molts més candidats competint.

A París, l'esquerra arrasa

Els colors pintats al mapa de distribució d'escons mostren divisions territorials prou clares: a París, els seus suburbis i l'oest de França dominen els colors del Nou Front Popular (NFP) i Junts per la República (Ensemble), el partit de Macron. A la capital francesa, l'esquerra ha guanyat força respecte a les últimes legislatives. De les 18 circumscripcions, l'esquerra se n'ha quedat 12 –onze de l'NFP–, el millor resultat des del 2012. Han guanyat tres escons que eren del camp presidencial, que salva els mobles, tot i que es queda amb només sis diputats, molt lluny dels 13 representants que va aconseguir en l'anomenada "onada" d'En Marxa del 2017. L'RN continua sense aconseguir cap representació a la capital. El cordó sanitari d'esquerres i centredreta ha tingut efecte a la capital i els votants d'esquerres han reaccionat. A la primera volta, la coalició d'esquerres havia aconseguit nou escons de les 18 circumscripcions, totes a l'est de la ciutat, territoris històricament ancorats a l'esquerra. Però a la segona volta, l'esquerra ha guanyat força també a l'oest.

Creixement del Partit Socialista

La comparativa entre les eleccions del 2022 i les d'aquest diumenge mostra canvis en la correlació de forces dins del bloc de les esquerres a favor de les opcions més moderades. Destaca especialment el creixement del Partit Socialista, que fa dos anys va obtenir 27 diputats i que ara n'ha aconseguit 59. També creix el suport als Verds, que passen de 16 a 28 representants. En canvi, la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon es manté estable, amb només un escó menys (74), i el Partit Comunista passa de 12 a 9.

Canvis de color en l'última setmana

El mapa de França després de la primera volta de les legislatives va quedar tenyit del color de l'extrema dreta: el partit de Jordan Bardella i Marine Le Pen, a més dels seus aliats conservadors, van quedar primers en 258 circumscripcions de les 501 que encara es disputaven aquest diumenge. Finalment, van ser derrotats en 154, la majoria (109) en circumscripcions on algun dels altres partits van retirar els seus candidats per no dividir el vot. En comparació amb l'Assemblea Nacional que va sortir de les eleccions del 2022, 155 circumscripcions han canviat de color: 80 han basculat cap a la dreta i 65 cap a l'esquerra.

stats