L'ONU acusa Rússia de forçar els ucraïnesos a fugir per ocupar més territori

Rússia és responsable d'haver traslladat forçosament la població ucraïnesa dels territoris on ha assentat l'ocupació i on s'està expandint, un delicte que constitueix un crim contra la humanitat. És la conclusió d'una comissió internacional investigadora de l'ONU, que ha presentat el resultat de les seves últimes investigacions sobre el terreny al Consell de Drets Humans, i que presentarà l'informe complet davant de l'Assemblea General a l'octubre.

"Tres anys i mig de conflicte armat a Ucraïna continuen tenint un impacte devastador sobre la població civil. Les violacions i els crims corresponents documentats han infligit un patiment i unes dificultats indescriptibles a les poblacions afectades", ha denunciat el president de la comissió, Erik Mose. I ha afegit: "El terror infós a la població ha obligat milers de persones a fugir". Sosté que, d'acord amb les investigacions, els atacs amb drons i les deportacions "revelen esforços coordinats i organitzats per les autoritats russes per capturar més territori, així com per consolidar el control sobre les zones que ja ocupen a Ucraïna". Obligar la població local a fugir forma part d'aquesta estratègia, segons el responsable.

La comissió ha constatat que les forces armades russes han atacat una àmplia gamma d'objectius civils amb drons de curt abast en localitats que s'estenen més de 300 quilòmetres al llarg de la riba dreta del riu Dnipró. Al maig la mateixa comissió ja havia conclòs que els atacs generalitzats contra la població civil a la província de Kherson constituïen crims contra la humanitat d'assassinat. Les noves proves ara mostren que atacs similars amb drons també tenen com a objectiu civils i infraestructures civils a les províncies de Dnipropetrovsk i Mikolaiv.

Voluntat de "matar, fer mal i destruir"

La gravetat de les acusacions se sustenta en la intencionalitat dels autors dels atacs, que, segons aquesta comissió, és la de "matar, fer mal i destruir". Com ho justifiquen? Segons les investigacions, els drons russos observen i fan el seguiment d'objectius a temps real. Això els permet perseguir les víctimes, de vegades a llargues distàncies, i llançar-los explosius per matar-les o ferir-les. Els drons en qüestió també han atacat ambulàncies i altres serveis d'emergència, fet que els ha impedit arribar a les víctimes.

L'impacte d'aquests atacs a les zones afectades és terrible, segons la comissió, i obliga la població a fugir. La por de ser-ne víctima ha deixat localitats senceres inhabitades, sense serveis bàsics ni comerços essencials. Una dona que ha compartit el seu testimoni després d'abandonar casa seva a Antónivka, una localitat especialment atacada, va declarar: "Els autobusos van deixar d'arribar, les botigues van tancar, els drons volaven per tot arreu; abans hi havia uns quants drons cada dia, però llavors ja n'hi havia tres, quatre, cinc cada hora. No era possible sortir al carrer".

Les conclusions també inclouen imatges difoses als canals russos de Telegram pels mateixos membres de les unitats de drons russos implicades, en què apareixen matances de civils que, segons l'ONU, equivalen a crims de guerra d'ultratges a la dignitat. També n'han registrat d'altres amb textos que amenacen la població civil amb nous atacs i els animen a marxar de la zona.