El TPI i l'OSCE veuen indicis de crims de guerra russos a Ucraïna

BarcelonaUcraïna fa dies i dies que demana més armes a l’OTAN per combatre les tropes russes. Aquest dimecres, el president del país, Volodímir Zelenski, ha anat més enllà i ha llançat una crida dramàtica en un vídeo gravat en anglès i amb una presentació audiovisual dels recursos militars específics que les seves tropes necessiten. “Peces d’artilleria (calibre 155 mm) i munició; obusos d’artilleria (calibre 152 mm). Tants com sigui possible; múltiples sistemes de llançament de coets: Grad, Uragan o American M142 HIMARS; tancs (T-72 o anàlegs nord-americans o alemanys); sistemes de defensa aèria (S-300, BUK o sistemes de defensa aèria occidental moderns similars) i avions de combat”. Demanava sobretot, doncs, armes ofensives, com les que va demanar també el seu ministre de Defensa, Dmitró Kuleba, la setmana passada en la reunió de ministres de l’OTAN. Però l'Aliança es resisteix a enviar-hi només armament defensiu. “Armeu Ucraïna ara per defensar la llibertat”, ha tornat a reclamar Zelenski, que avisa que les tropes russes no s’aturaran al seu país, sinó que “Polònia, Moldàvia, Romania i els estats bàltics vindran després”.

Precisament aquest dimecres visitaven Kíiv el president de Polònia, Andrzej Duda, el d’Estònia, Alar Karis, el de Letònia, Egils Levits, i el de Lituània, Gitanas Nauseda. La capital està totalment lliure de tropes russes i també les ciutats dels afores, testimoni del terror que va ser l’ocupació russa les primeres setmanes de conflicte. Aquest dimecres, les autoritats ucraïneses han informat que s’han localitzat fins ara 403 cossos de civils assassinats a Butxa, 163 dels quals ja han sigut identificats. A tota la zona de Kíiv s’hi han recollit ja 765 cadàvers, 30 dels quals d’infants. La zona ha rebut també la visita del fiscal general del Tribunal Penal Internacional (TPI), Karim Khan, que ha dit que “hi ha evidències raonables per creure que s’hi han comès crims sota la jurisdicció” del TPI, que jutja els crims de lesa humanitat.

El mateix president dels EUA, Joe Biden, s’ha atrevit a definir aquest dimecres els actes de les tropes russes a Ucraïna com a “genocidi”, una acusació que de seguida ha rebut resposta del Kremlin, que l'ha qualificat d'“inacceptable”. El president francès, Emmanuel Macron, no ha volgut secundar les paraules de Biden i ha advertit d'una "escalada verbal".

Tot i això, un primer informe publicat aquest dimecres per una missió d’experts creada per l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) ha trobat proves de crims de guerra i crims contra la humanitat de Rússia a Ucraïna. “La missió ha trobat patrons clars de violacions del dret internacional humanitari per part de les forces russes”, diu l’informe, que afirma que l’atac del 9 de març a la maternitat i l’hospital infantil de Mariúpol va ser dut a terme per Rússia i que els responsables van cometre un crim de guerra. També diu que l’atac al Teatre Dramàtic de Mariúpol del 16 de març, en què els funcionaris locals ucraïnesos diuen que hi van morir unes 300 persones, va ser un crim de guerra.

La batalla per Mariúpol continua

Mentrestant, sobre el terreny imatges de satèl·lit mostraven l’acumulació de tropes russes a l’est d’Ucraïna. A l’autopista que condueix a Khàrkiv, la segona ciutat més gran del país i sotmesa des de fa setmanes a un bombardeig intens, s’hi veu un llarg comboi de blindats.

Però la batalla clau era encara la de Mariúpol, on les tropes ucraïneses resisteixen tot i estar cada vegada més acorralades. El ministeri de Defensa rus assegurava ahir que 1.026 soldats de la 36a Brigada de Marina d’Ucraïna s’havien rendit al port de la ciutat. Però el govern local ho negava i assegurava que Rússia encara no controla tot el port. El conseller presidencial ucraïnès Oleksi Arestovitx ha assegurat també aquest matí que, després d’una “maniobra arriscada”, els últims defensors que queden a la ciutat portuària han pogut unir forces. En concret, unitats de la 36a Brigada Marina Independent s'han pogut unir al regiment d’Azov.