S'acumulen els cadàvers als carrers de Mariúpol

BarcelonaUna embarassada amb la cara tacada de sang que surt d'un hospital en runes; uns pares desesperats que porten corrents a l'hospital un nadó de divuit mesos, que va morir poc després; i, ara, veïns carregant cadàvers per deixar-los en fosses comunes. Algunes de les imatges més esgarrifoses d'aquesta guerra surten de Mariúpol, una ciutat de la costa del mar d'Azov que ja fa dues setmanes que està encerclada per les tropes russes i sotmesa a un setge brutal. Centenars de milers de persones hi continuen atrapades, moltes de les quals en refugis antiaeris sense aigua, menjar ni medicines, amb talls de llum i de calefacció, amb temperatures al voltant del 0 ºC i sense connexió amb el món exterior, mentre les bombes continuen caient.

I aquests són els que han tingut sort de no perdre-hi la vida, perquè almenys 2.500 civils han mort a Mariúpol des de l'inici de la invasió, segons les autoritats ucraïneses. Des de fa pocs dies apareixen a les xarxes fotografies de veïns traslladant cadàvers per amuntegar-los en fossats cavats a terra. "Estan enterrant la gent en fosses comunes. La gent cava tombes i hi enterra els veïns de seguida que poden. Hi ha molta gent morta als carrers", explicava a Meduza Artem Popov, un periodista ucraïnès que havia aconseguit fugir de Mariúpol.

Un treballador de Metges Sense Fronteres (MSF), l'Olexander, que encara és dins de la ciutat, ho corrobora: "Hi ha moltes persones mortes i ferides i que han quedat tirades a terra. Els veïns simplement caven un forat i hi deixen els cadàvers", explicava dissabte en un àudio difós per MSF, que no permet fer-li entrevistes perquè necessita limitar els pocs contactes que aconsegueix mantenir amb el seu personal sobre el terreny a qüestions operatives i de seguretat.

El número 2 de l'Ajuntament de Mariúpol, Serhi Orlov, argumentava també en una entrevista a la BBC que "no es poden enterrar les víctimes en tombes privades perquè queden fora de la ciutat, dins el perímetre controlat per les tropes russes". I els morts civils no paren d'augmentar, entre ells les víctimes del bombardeig a l'hospital maternoinfantil de Mariúpol, que el 9 de març va commocionar el món. Moscou ha admès haver perpetrat el bombardeig, però assegura que les imatges de dones embarassades sortint del recinte eren un muntatge perquè a dins no hi havia mares ni infermeres, sinó només "nazis del batalló Azov", una milícia d'ultradreta que combat en favor d'Ucraïna contra Rússia. Els mitjans estatals russos se'n feien ressò, però diversos mitjans independents, dins i fora de Rússia, han desmentit aquesta versió i han confirmat que, tal com es veia a les imatges, a l'hospital hi havia embarassades i nens.

"Alliberar-la dels nazis"

Aquest dilluns circulava a les xarxes un vídeo dels soldats txetxens, la unitat d'elit encapçalada per l'implacable general Ramzan Kadírov, en què advertien que es dirigien cap a Mariúpol "per alliberar-la dels nazis". Però, malgrat la propaganda russa i el bloqueig informatiu imposat a la ciutat, una quantitat aclaparadora d'imatges i de testimonis confirmen que el foc rus s'ha acarnissat amb els civils des de l'inici del setge. En un vídeo publicat aquest mateix dilluns s'hi veia la ciutat des de l'aire: edificis de pisos destruïts o en flames, fum negre per tot arreu i molta runa.

"Gent de totes les edats, inclòs el nostre personal, es refugia en soterranis sense calefacció, i arrisca la vida per fer sortides curtes a buscar menjar i aigua. Els cadàvers, de civils i de combatents, queden atrapats sota la runa o tirats a l'aire lliure. No es poden tractar lesions greus ni malalties cròniques. El patiment humà és senzillament immens", alertava en un comunicat el Comitè Internacional de la Creu Roja, que feia una crida diumenge a "les dues parts" per "assolir un acord" per "garantir la seguretat i l'accés a menjar, aigua i alberg" a la població de Mariúpol.

El relat de l'Olexander, el treballador de MSF a la ciutat, també era dantesc: "Hem vist persones que han mort per falta de medicaments". I subratllava que en molts indrets de la ciutat "no hi ha aigua potable ni cap medicament des de fa més d'una setmana, potser fins i tot des de fa deu dies". Segons ell, molta gent ha començat a excavar per buscar aigües subterrànies i beure'n després de bullir-la, perquè no hi ha altres fonts d'aigua potable. "Han de fer servir fusta per fer foc i cuinar els escassos aliments que tenen", afegia, i alertava que a les instal·lacions sanitàries, com a tota la ciutat, no hi ha higiene perquè no només hi falta l'aigua potable, sinó també qualsevol tipus de subministrament d'aigua. "Hi ha un gran buit informatiu: la gent no sap què passa a tot Ucraïna, ni tan sols què passa en un districte veí de la mateixa Mariúpol. La gent ha perdut la connexió amb els familiars i no sap si són vius o morts, i això ja dura més d'una setmana", afegia.

El 5 de març, les autoritats ucraïneses i russes van acordar un alto el foc temporal per obrir un corredor humanitari a la zona, però fins ara no s'havia complert el pacte cap dia. El corredor havia de permetre evacuar fins a 200.000 persones de Mariúpol (amb 446.000 habitants) fins a Zaporíjia, una localitat a l'interior encara en mans ucraïneses. Però els atacs de les tropes russes sobre la ruta d'evacuació, la mateixa que s'havia de fer servir –en sentit contrari– per portar-hi aliments, medicines i aigua, no s'havien aturat cap dia i feien impossible transitar-la.

No obstant això, aquest dilluns semblava que per fi s'havia pogut obrir el corredor. Segons l'Ajuntament, almenys cinquanta vehicles privats havien aconseguit sortir de la ciutat i havien arribat a Berdiansk, una ciutat costanera ocupada per les tropes russes, abans de continuar cap a Zaporíjia.