Arrenca el judici a Le Pen que pot descartar-la definitivament per a les presidencials
Si la justícia confirma la pena d'inhabilitació, la líder d'extrema dreta no es podrà presentar a les eleccions del 2027
ParísLa líder de l'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, torna a seure a partir d'aquest dimarts al banc dels acusats en un judici que marcarà el seu futur polític. Le Pen va ser condemnada el març del 2025 a quatre anys de presó –només dos en ferm–, a cinc d'inhabilitació i a una multa de 100.000 euros per malversació de fons del Parlament Europeu en el cas del frau en els contractes dels assistents parlamentaris. A diferència de la pena de presó, el tribunal de primera instància va dictaminar l'aplicació immediata de la inhabilitació, encara que la sentència no fos ferma. De facto, la líder de Reagrupament Nacional (RN) quedava apartada de la carrera presidencial de les eleccions del 2027. Le Pen va recórrer contra la sentència i aquest dimarts comença el judici d'apel·lació, que s'allargarà un mes.
"Espero que el tribunal m’escolti i que el pugui convèncer de la meva innocència", clamava aquest dilluns l'acusada. La sentència, que no es coneixerà fins d'aquí uns mesos, pot suposar l'enterrament definitiu de les esperances de Marine Le Pen de presentar-se a les presidencials que se celebraran la primavera de l'any que ve. Només podria ser candidata si és absolta o si la futura sentència la condemna però escurça a dos anys el temps d'inhabilitació.
Mentrestant, manté la seva acta de diputada a l'Assemblea Nacional, però un cop es convoquin eleccions legislatives tampoc s'hi podrà presentar si la sentència d'apel·lació confirma la inhabilitació. El que sembla més complicat és que Le Pen acabi a la presó. Probablement, els dos anys que hauria de complir tancada –si el tribunal ratifiqués la pena– els podria substituir per un control judicial amb braçalet electrònic.
Frau en les contractacions
La sentència en primera instància va condemnar el partit d'extrema dreta i 24 dels seus membres per haver contractat com a assistents del Parlament Europeu entre el 2009 i el 2014 –amb salaris pagats per l'Eurocambra– personal que en realitat treballava per al partit. Le Pen, per exemple, va contractar com a assistents parlamentaris els seus escortes, així com la secretària i el cap de gabinet del seu pare, Jean-Marie Le Pen, fundador de Front Nacional (ara reconvertit a Reagrupament Nacional).
La normativa del Parlament Europeu deixa clar que els assistents han de treballar per a tasques relacionades amb l'Eurocambra, per la qual cosa aquests contractes es consideren fraudulents perquè suposen malversació de fons públics. Els diners malversats sumen més de 3 milions d'euros. Només 12 dels condemnats han apel·lat la sentència i tornen a ser jutjats a partir d'avui.
Decisió "política"
Le Pen va qualificar la primera sentència de "decisió política" i sempre ha sostingut que el judici era una maniobra per apartar-la de la carrera presidencial. Durant el judici, l'estratègia de defensa va centrar-se en defensar que els contractes eren legals. Ara, en el nou judici, podria canviar: Le Pen manté un dels seus advocats però ha fitxat una lletrada nova, Sandra Chirac-Kollarik, que liderarà la seva defensa.
