Lecornu es conforma amb les engrunes i prorroga els pressupostos

BarcelonaDes que va ser nomenat primer ministre, els pressupostos han fet anar de corcoll Sébastien Lecornu, fins al punt que les dificultats per trobar ponts amb els socis el van portar a dimitir breument a l'octubre. Després d'aquesta breu renúncia, i empès pel president Emmanuel Macron, va tornar a agafar les regnes del govern assegurant que faria "tot el que estigués a les seves mans per dotar França d'un pressupost abans de final d'any i respondre als problemes de la vida quotidiana dels compatriotes".

Una setmana abans d'acabar l'any, i en l'última sessió parlamentària abans de vacances, el primer ministre francès ha constatat la derrota i s'ha hagut de conformar amb les engrunes: la pròrroga dels pressupostos del 2025. L'Assemblea Nacional ha aprovat aquest dimarts una llei especial –presentada dilluns per l'executiu– que permet al govern seguir recaptant impostos i assignar fons a les autoritats locals, i que autoritza l'Estat a endeutar-se als mercats i a pagar la contribució de França al pressupost de la Unió Europea. En definitiva, permet mantenir el funcionament de mínims abans no es reprengui l'activitat parlamentària al gener i Lecornu pugui negociar amb l'oposició els comptes del 2026.

El text, que consta de tres articles, ha estat aprovat per unanimitat: 496 vots a favor i cap en contra. El següent pas serà aprovar-lo al Senat, que ho hauria de fer aquest vespre.

"La solució menys dolenta"

El govern veu aquesta opció com "la solució menys dolenta", ja que tindrà un cost mínim de 12.000 milions d'euros. Però la pròrroga deixa en suspens les noves inversions i projectes previstos fins que s'adoptin uns nous pressupostos, com subvencions per a la renovació d'habitatges i per als vinicultors, la contractació de professors i de treballadors del sector judicial, o les licitacions, moltes de les quals havien de finançar projectes relacionats amb els compromisos de l'Agenda 2030.

Lecornu, el sisè primer ministre que té França en tres anys, s'enfronta al repte d'aconseguir un nou pressupost de cara al 2026 amb una base parlamentària molt feble, que reposa en suports puntuals de la dreta tradicional i dels socialistes a canvi de concessions. L'oposició ja el va obligar a fer marxa enrere amb la reforma de les pensions a l'octubre –la mesura estrella del mandat de Macron– i França Insubmisa ja ha avisat que plantejarà una moció de censura com la que va fer caure el seu predecessor, Michel Barnier, si a Lecornu se li acut aprovar els pressupostos per la via unilateral, a través del polèmic article 49.3. Uns pressupostos que seran encara més difícils de negociar tenint en compte que França s'ha compromès a augmentar la despesa en defensa i a reduir el dèficit al 5% del PIB.