Internacional  /  Europa 24/05/2022

Alerta d'incendi a la nova línia Elizabeth del metro de Londres

El projecte entra en servei avui després de quatre anys de retards i 4.000 milions de lliures de sobrecost

5 min
Assaig de les operacions de funcionament de la Crossrail, al seu pas per un dels tunels de Canary Wharf

LondresPrimer ensurt a la nova línia Elizabeth del metro de Londres, al cap de només un parell d'hores d'haver entrat en servei per primera vegada aquest matí de dimarts, després de gairebé quatre anys de retard i 4.000 milions de lliures de sobrepreu. Les andanes de l'estació de Paddington han hagut de ser evacuades cap a les 9 del matí, hora local, per una "alerta d'incendi". Les imatges a les xarxes socials mostraven multituds sortint-ne i les portes tancades. Amb tot, l'incident no ha presentat cap gravetat i, a falta d'una explicació més detallada dels serveis de control, bàsicament ha quedat reduït a una petita anècdota en el que és un dia per a la història.

Gairebé 160 anys després que el primer metro de Londres –i del món– unís Paddington (a l'oest de la ciutat) amb Farringdon (est), la capital britànica ja gaudeix, i de moment sense més alteracions, de la línia Elizabeth, la joia de la corona, mai més ben dit -rep el nom en honor d'Elisabet II després que el 2016 Boris Johnson, aleshores alcalde de la ciutat, la va rebatejar, ja que la denominació original era la de Crossrail.

Imatge aèria de l'estació de Whitechapel.
Interior del túnel, quan encara estava en obres, de la línia Elizabeth al seu pas per Whitechapel.
Estació de Canary Wharf de la línia Elizabeth.

Un nom, de fet, que resumia molt millor la voluntat del projecte: travessar d'est a oest el gran Londres, amb un nou tren, i no pas un metro, que unís la ciutat de Reading, 64 quilòmetres a l'oest de Trafalgar Square, amb Shenfield, a l'est, en aquest cas a 36 quilòmetres també de Trafalgar Square. S'hi afegeixen, a més, dues branques per cada banda. La de l'oest, que arriba a l'aeroport de Heathrow, i la de l'est, que arriba a Abbey Wood. En total, 117,8 quilòmetres de xarxa i deu noves estacions de tren/metro al centre de Londres, que han obligat a foradar 44 nous quilòmetres de túnels, sis menys que l'Eurotúnel sota el canal de la Mànega.

Una imatge de la nova estació de Whitechapel, de la línia Elizabeth

Totes les noves estacions menys una –Bond Street, que obrirà a finals d'any– ja estan operatives aquest dimarts, i en nou de les deu serà possible transbordar a les línies oficials del Tube. Perquè, malgrat tot, l'Elizabeth Line no és stricto sensu part de la xarxa del metro de Londres, tot i que tarifàriament i físicament hi està integrada i connectada. Hi ha dues raons bàsiques: la primera és que la línia utilitza una gran part de la xarxa ferroviària nacional, la Great Eastern i la Great Western; la segona és que els combois són molt més llargs que els del metro -dos-cents metres-, cosa que fa que puguin transportar unes 1.500 persones, davant de les 1.000, per exemple, dels combois de la Central Line. Però sigui metro o tren, la línia Elizabeth es preveu que afegeixi un salt qualitatiu a la mobilitat de la ciutat, del gran Londres i de tota la regió. I ningú no dubta que serà ben aviat, de facto, la dotzena línia del metro de Londres sumant els seus 117,8 quilòmetres als 402 actuals.

Una planificació de 35 anys

Pensat per primera vegada el 1980, la planificació del projecte ha trigat 35 anys, amb renúncies incloses, a la dècada dels noranta. No va ser fins al 2000 que es va aprovar finalment l'execució, malgrat que els treballs no van començar fins al maig del 2009 per enllestir-los el desembre del 2018. El retard i la pandèmia –i la consegüent caiguda del nombre de passatgers– dibuixen un nou escenari. "El Crossrail va ser construït per a un món completament diferent", diu Tony Travers, professor de polítiques públiques a la London School of Economics. "L'argument per tirar-lo endavant és que [la seva construcció] impulsaria cada cop més ocupació i activitat econòmica al centre i a la rodalia de Londres. I, durant un temps, aquesta lògica està en qüestió".

Perquè segons dades de Transport of London, l'ens públic que controla el transport a la ciutat, a Londres els viatges van caure el 3,5% interanual el 2019 fins al nivell més baix des del 2014. Les xifres es van recuperar l'any passat lleugerament després del crac del covid, però encara estan només entre el 65% i el 70% del nivell anterior a la pandèmia. Les previsions inicials són que a mitjà termini, d'aquí trenta o trenta-sis mesos, 200 milions de persones facin servir la nova línia.

Trens cada cinc minuts

Arran de la pandèmia, els ingressos de Transport for London s'han enfonsat i el govern ha hagut de sortir-ne al rescat. La lògica econòmica del Crossrail no hi comptava, tampoc, amb el covid, i els seus números es poden tornar vermells de seguida. El finançament s'ha sustentat en crèdits contra les vendes de futurs bitllets. Però menys passatgers dels inicialment previstos, que és la dinàmica postpandèmia, podria obligar el govern a intervenir per mantenir les operacions i retornar els préstecs. Malgrat això i totes les incerteses que hi ha, el primer ministre, Boris Johnson, va comentar la setmana passada que després del Crossrail 1 –est-oest– ara calia tirar endavant el Crossrail 2 –nord-sud–. Si els terminis es repetissin s'inauguraria al voltant del 2060.

Una imatge de la nova estació de Tottenham Court Road de la línia Elizabeth.

De moment, aquest dimarts, a les 06.30 del matí, hora local, el primer comboi ha sortit des d'Abbey Wood, al sud-est. Però no fins a Reading, sinó que s'ha aturat a Paddington, la mateixa estació final de la Metropolitane Line el 1863. Inicialment, els trens de l'Elizabeth circularan sis dies a la setmana, cada cinc minuts, entre les esmentades 06.30 h i les 23.00 hores. Els diumenges, per ara, no hi haurà servei. La línia, encara no integrada totalment, operarà d'entrada en tres parts: d'Abbey Wood a Paddington, de Heathrow i Reading també a Paddington, i de Shenfield fins a Liverpool Street. No serà fins d'aquí un any que els viatgers podran anar directament d'un extrem a l'altre sense necessitat d'abandonar-la i fer transbordaments.

Andy Byford, de Transport for London; Elisabet II i el príncep Eduard la setmana passada a l'estació de Paddington.

Des que van començar les obres fins ara, quatre primers ministres han passat per Downing Street: Gordon Brown, David Cameron, Theresa May i Boris Johnson, tots quatre sota la mateixa reina, Elisabet II. No resulta estrany, doncs, que la setmana passada la monarca fes una visita sorpresa a l'estació de Paddington i fos ella mateixa la que volgués descobrir la placa que marcava la inauguració oficial d'un projecte faraònic i d'arquitectura futurista al seu pas pel centre de la capital britànica per a temps més aviat de vaques molt magres.

stats