Macron anuncia que 26 països participaran en la missió de pau a Ucraïna quan hi hagi un alto el foc

ParísLes negociacions per a la pau a Ucraïna semblen en punt mort, però Europa avança per preparar el futur escenari de pau. El president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous que vint-i-sis països –la majoria europeus– han acceptat participar en la missió de pau a Ucraïna que es desplegarà quan hi hagi un alto el foc. "Vint-i-sis països s’han compromès a desplegar com a força de garantia tropes a Ucraïna, o a ser-hi presents per terra, mar o aire", ha assegurat el cap de l'estat francès després de la cimera que s'ha celebrat aquest dijous a París.

Macron no ha volgut avançar ni el nombre de soldats que es desplegaran ni cap altre detall de la missió per no donar informació a Rússia, segons s'ha justificat el president francès. Tot i la falta de concreció sobre les anomenades garanties de seguretat que Europa i altres països que donen suport a Ucraïna desplegaran quan es firmi un acord de pau, és probable que no tots els estats als quals ha fet referència Emmanuel Macron enviïn soldats a Ucraïna.

Alguns podrien limitar la seva participació a un desplegament en territori europeu, en països propers a Ucraïna, o podrien contribuir-hi amb vigilància marítima i aèria. De fet, Itàlia ja ha matisat que no enviarà soldats sobre el terreny malgrat l'anunci de Macron, secundat també per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Tampoc queda clar el paper d'Espanya en aquesta missió ni si hi enviarà soldats. Fonts del govern central s'han mostrat ambigües sobre la qüestió: "Espanya ha estat present en totes aquestes reunions i, com a part d’aquesta Coalició de Voluntaris, participarà en l’arquitectura de seguretat que garanteixi l’estabilitat d’Ucraïna quan es donin les condicions de pau". El govern espanyol sempre ha dit que és "prematur" parlar de les garanties de pau fins que no s'acordi un alto el foc i continua sense concretar públicament la seva contribució militar, una qüestió políticament sensible.

En plena ofensiva militar russa a Ucraïna i davant el bloqueig de les negociacions de pau, una trentena de líders de països europeus que donen suport a la Coalició de Voluntaris s'han reunit aquest dijous a París –la majoria per videoconferència– amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Posteriorment, s'ha unit a la trobada, també a distància, el president dels Estats Units, Donald Trump. "26 països han acordat proporcionar garanties de seguretat a Ucraïna. Crec que avui, per primera vegada després de molt de temps, és el primer avenç concret i seriós", ha resumit Zelenski.

Dissuasió davant Putin

La Coalició de Voluntaris, impulsada per Emmanuel Macron i el primer ministre britànic, Keir Starmer, agrupa països disposats a desplegar tropes sobre el terreny a Ucraïna quan hi hagi un alto el foc, com a garantia de seguretat. La missió de pau donaria suport a l'exèrcit ucraïnès per dissuadir Rússia de tornar a atacar.

El missatge que han enviat els països de la Coalició, adreçat sobretot a Trump, és que estan en condicions de desplegar la missió de pau. "Els europeus estan preparats per aportar garanties de seguretat quan se signi la pau" entre Kíiv i Moscou, ha afirmat Macron.

El president francès també ha anunciat que els EUA estan disposats a donar suport a la missió de pau internacional, tot i que fins d'aquí uns dies no es concretarà de quina manera. "Els Estats Units han estat molt clars sobre la seva voluntat de formar part de les garanties de seguretat", ha assegurat Macron. Fins ara els EUA es resistien a participar en la Coalició de Voluntaris, però els europeus consideren que el suport de Trump és una condició sine qua non per desplegar les garanties de seguretat. París i Londres creuen que, si Washington dona suport a la missió, és menys probable que Rússia torni a atacar.

Contratemps de Sánchez

La reunió ha estat presidida per Macron i Starmer i només hi han assistit presencialment alguns líders, entre els quals el president de Polònia, Donald Tusk; la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el del Consell Europeu, António Costa. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, tenia previst assistir-hi en persona, però finalment ho ha fet per videoconferència perquè el seu avió ha patit un problema tècnic i ha hagut de tornar a Madrid quan ja anava cap a París.

La trobada també ha servit per tornar a donar suport al president ucraïnès i reclamar al president Putin que s'assegui a negociar la pau. Els esforços diplomàtics s'han accelerat en les últimes setmanes –Trump fins i tot es va reunir amb Putin a l'agost–, però sense gaire èxit. Per ara el president rus no sembla disposat a cedir i els europeus han pressionat l'inquilí de la Casa Blanca perquè, al seu torn, pressioni el president rus. Zelenski considera que no hi ha prou pressió internacional sobre Rússia. "Cada atac rus ha de ser sancionat", ha reclamat el president ucraïnès.

Macron ha promès aquest dijous que hi haurà noves sancions a Moscou –en coordinació amb els EUA, segons el president francès– si Putin no s'asseu a negociar. "Si Rússia continua rebutjant les negociacions de pau concretes [...], aleshores prendrem sancions addicionals conjuntament amb els Estats Units i donarem respostes clares a aquest rebuig d’avançar", ha afirmat.

La reunió dels europeus amb Zelenski i amb Trump ha tingut lloc després que Putin hagi exhibit la bona sintonia que té amb la Xina i amb Corea del Nord alhora que ha atacat massivament les ciutats d'Ucraïna. No és la primera cimera en què els països europeus i altres aliats d'Ucraïna mostren el seu suport a Zelenski, però després de les imatges de Putin amb els líders asiàtics, París i Berlín han considerat més necessari que mai tornar a escenificar el seu suport.