Ucraïna resa parenostres al cel i a Trump

Enviat especial a Kíiv“Déu sap el que passa en aquesta guerra. Déu recordarà el que ha passat en aquesta guerra”, cridava des de l’escenari un sacerdot evangelista vingut dels Estats Units. L’escenari era la segona edició del National Prayer Breakfast, una cimera per la pau organitzada a Kíiv, ciutat en guerra. El públic, representants polítics, religiosos i militars d’arreu del món, l’aplaudien des de taules plenes de menjar. “Déu sap que Rússia segresta nens ucraïnesos…”, cridava el sacerdot.

Déu també deu saber que, mentre el sacerdot evangelista clamava al cel, drons russos aprofitaven la pluja a Pokrovsk, ciutat del Donbàs assetjada, per camuflar-se entre els núvols i bombardejar els pocs edificis que queden drets. “No puc donar detalls sobre baixes d’avui, només et puc dir que el pitjor per a un oficial és veure com els seus nois moren”, deia per telèfon el comandant Bogdan. Un altre comandant ucraïnès celebrava que els seus nois avui havien matat quatre soldats enemics. Déu sap que a les trinxeres ucraïneses es mata i es mor a ritme de la Segona Guerra Mundial.

A Kíiv, ens feien resar un parenostre. També es cantava l’Oració per Ucraïna, himne patriòtic i espiritual del país: “Senyor, oh gran i totpoderós, protegeix la nostra estimada Ucraïna. Beneeix-la amb la llibertat i la llum dels teus sants raigs”. Després es demanava un minut de silenci per les víctimes de la invasió russa. La cantant Tina Carol, icona de la música ucraïnesa, cantava en directe Ya Vilna (Lliure): “Em deien «et rendiràs», em deien «ets dèbil». No em fan por aquestes paraules, perquè soc lliure, lliure, lliure, lliure…”.

El comandant Bogdan també resa al front. “Sobretot quan els bombardejos són tan intensos que no puc controlar la por”. Els soldats ucraïnesos també resen al front. Alguns soldats adornen el seu uniforme amb estampes de sants i rosaris perquè el cel els protegeixi al camp de batalla. Sants i rosaris adornen els taüts de soldats que ja descansen sota terra. “El meu germà de guerra solia resar en veu alta a l’interior del blindat que ens portava a posicions”, m’explicava diumenge un militar ucraïnès que lluita en direcció a Donetsk. El seu germà de guerra ara no té cama esquerra. 

A Kíiv s’acumulaven les proclames. El discurs més esperat era el del president, Volodímir Zelenski. “Està a punt d’arribar, aneu a seure a la taula”, em deia un membre del govern ucraïnès. Zelenski, vestit amb camisa negra, pujava a l’escenari. Els assistents treien el mòbil per gravar-lo. Zelenski semblava una rockstar. Zelenski parlava al món: “Avui, la batalla entre el bé i el mal continua. Rússia continua atacant-nos, continua colpejant-nos, continua destruint-nos. Els hem d’aturar. I crec que entre tots ho podem fer. Hem d’aconseguir aturar-los i aconseguir una pau efectiva i duradora. Aquesta ha de ser la raó de les nostres pregàries d’avui”. 

El segon discurs més esperat era el de Keith Kellogg, enviat especial de Trump per a la guerra d’Ucraïna. “Trump és un president de pau, vol posar fi a la destrucció i a les nombroses víctimes. Estem treballant en el procés de pau, estem treballant molt intensament en aquestes qüestions”. Els ucraïnesos no es refien de Trump. Els ucraïnesos no tenen més remei que fer bona cara. Desenes de soldats presents a l’acte es feien selfies amb el representant de Washington. Alguns les compartien després al seu Instagram. El seu futur depèn de la Casa Blanca. 

Look 'smart casual'

En les hores prèvies a la celebració de la cimera hi havia incertesa entre els convidats. El secretisme i les mesures de seguretat es multipliquen en una guerra. En un acte on estava previst que hi assistís l’elit política, militar i empresarial d’Ucraïna, encara més. Per això, fins diumenge al vespre no se’ns va informar dels detalls: el lloc, l’horari i els convidats. La participació de Zelenski havia sigut un misteri fins que apareixia per la porta. 

Tenien una conversa curiosa representants del govern danès i irlandès. “No sé si porto el vestit adequat per a l’acte”, deia un. “Jo crec que aniré una mica arrugat”. Havien estat tota la nit al tren que connecta Ucraïna amb l’exterior: els aeroports comercials no funcionen des del principi de la invasió i per arribar a Kíiv calen almenys nou hores de tren. Des de l’oficina del president, s’havia recomanat un look smart casual, i s’animava els assistents a portar vestits militars i tradicionals. La vestimenta és, des de fa unes setmanes, un tema de vital importància a Kíiv: es creu que la segona reunió de Zelenski amb Trump va anar millor perquè el president va prescindir de la dessuadora. El dissenyador del vestit que va utilitzar Zelenski s’ha convertit en una celebrity, però a les botigues de souvenirs la peça que més es ven encara és la dessuadora verd militar.

Continuava la conversa dels polítics irlandesos i danesos. Era el seu primer cop a Ucraïna i estaven preocupats perquè s’havien d’instal·lar l’aplicació al mòbil que t’avisa quan sona l’alarma antiaèria. “Creieu que també sona a les nits?” Sí, també sona a les nits. De fet, és quan més sona: l’exèrcit rus bombardeja les ciutats ucraïneses especialment de matinada. L’impacte de la guerra psicològica és més gran de nit. No van haver de trigar gaire per estrenar l’apli: al migdia, les sirenes de Kíiv els demostraven que la guerra és palpable, tot i l’ambient festiu del National Prayer Breakfast.

En una taula hi havia el mossèn de l’església de Butxa, ciutat dels afores de Kíiv i escenari d’una de les pitjors matances de civils des de l’inici de la invasió. El vaig entrevistar el febrer del 2023. El sacerdot es va fer tristament conegut perquè, durant l’ocupació russa, va haver d’habilitar els terrenys de darrere l’església per cavar una fossa comuna on enterrar els cadàvers de civils que es podrien als carrers. Els gossos havien començat a menjar-se’ls.

—Com està, mossèn?

—En guerra. Encara en guerra.

La guerra serà palpable durant temps a Ucraïna. I Déu ho sap.