“Patrulles” ciutadanes ultres i antiimmigració encenen la tensió a la frontera entre Alemanya i Polònia

BerlínMembres de les autodenominades “patrulles ciutadanes” ultranacionalistes poloneses protesten des de fa dies a la frontera entre Alemanya i Polònia contra la devolució en calent a Polònia de migrants que les autoritats alemanyes consideren que han entrat il·legalment al seu territori des del país veí. Davant la pressió dels ultres, el govern polonès ha restablert aquest dilluns els controls temporals a la frontera amb Alemanya i Lituània per combatre la immigració irregular i ha demanat permís a la Comissió Europea per suspendre temporalment l'espai Schengen. Se suma així als 10 estats europeus que ja ho han fet i que ara mateix mantenen interrompuda la lliure circulació de persones en algun punt de les seves fronteres.

Les accions a la frontera d’activistes vinculats al denominat Moviment de Defensa de la Frontera, fundat pel líder ultranacionalista Robert Bakiewicz, encenen la tensió entre Berlín i Varsòvia i posen de manifest les divergències entre el primer ministre i el president polonesos en matèria immigratòria. El primer ministre polonès, Donald Tusk, ha demanat als “patrullers” ultres que tornin a casa, mentre que el president electe, l’ultranacionalista Karol Nawrocki, aplaudeix les seves accions, igual els dos principals partits de l’oposició: el partit nacionalconservador Llei i Justícia (PiS), que va donar suport a Nawrocki, i el partit d’extrema dreta Confederació.

“Només la Guàrdia Fronterera té dret a controlar les nostres fronteres”, va reiterar fa alguns dies el portaveu del govern, Adam Szłapka. “Qualsevol que es faci passar per agent o entorpeixi la seva feina s’enfrontarà a les conseqüències”, advertia.

A les xarxes socials i a la premsa polonesa s’han publicat vídeos d’activistes ultranacionalistes bloquejant la frontera en diversos punts, escorcollant vehicles, demanant papers a persones amb aparença d’estrangeres o "detenint" pel seu compte immigrants il·legals, tot i no tenir autorització per fer-ho.

Capitalització dels ultranacionalistes

El president electe de Polònia, Karol Nawrocki, culpa el primer ministre d’alguns dels conflictes que s’han produït aquests dies entre els activistes ultranacionalistes que patrullen per la frontera entre Polònia i Alemanya i els agents de la Guàrdia Fronterera i denuncia la manca d’acció del govern de Tusk.

Nawrocki ha agraït a l’ultra Bakiewicz el seu “deure cívic a la frontera”. “Em dol profundament que l’estat polonès no hagi sabut gestionar la crisi fronterera durant mesos. Ha fracassat perquè Alemanya ha estat enviant migrants sense papers a Polònia. Els ciutadans polonesos han reaccionat davant aquesta situació i els en dono les gràcies”, va declarar Nawrocki, que va prometre que, a partir del 6 d’agost, quan prengui possessió com a president, “les fronteres poloneses seran segures”.

“¿Per què l’entrada a Alemanya és vigilada per la policia alemanya i l’entrada a Polònia és vigilada per ciutadans del carrer? On és el nostre estat quan se’l necessita?”, es preguntava fa alguns dies a la xarxa social X Slawomir Mentzen, líder del partit d’extrema dreta polonès Confederació. “Si Confederació fos al poder, qualsevol policia alemany que intentés introduir immigrants al nostre país seria arrestat, el seu vehicle policial seria confiscat i l’immigrant seria deportat immediatament”, afegia. “Malauradament, governa Tusk i els alemanys fan el que volen”, va denunciar.

Davant la pressió dels ultres, el govern polonès ha restablert aquest dilluns els controls temporals a la frontera amb Alemanya i Lituània per combatre la immigració irregular. Varsòvia també implementarà controls a la frontera amb Lituània per frenar l’arribada de migrants que entren al país des de Bielorússia i els països bàltics. El govern polonès assegura que els controls seran “selectius” a les fronteres amb Alemanya i Lituània i que “només es controlaran determinades persones o vehicles que entrin a Polònia, sense pertorbar innecessàriament el trànsit fronterer”.

L’executiu afirma que gràcies a les mesures del govern del primer ministre Donald Tusk han disminuït el nombre d’intents de travessar la frontera de manera il·legal. La frontera entre Polònia i Bielorússia està ara sota control, segons el govern de Tusk.

Alemanya manté controls temporals a les seves fronteres amb Polònia i la República Txeca per lluitar contra la immigració irregular des del 2023. En aquell moment, a Polònia governava el PiS. Però el 2024, Berlín va ampliar aquests controls a totes les seves fronteres.

Un espai Schengen en hores baixes

L'espai Schengen és una de les raons de ser de la Unió Europea i, fins fa poc, els líders europeus el reivindicaven com un dels projectes comuns més reeixits del bloc. Però els últims anys, davant el creixement de l'extrema dreta, cada vegada són més nombrosos els estats membres que opten per recuperar el control fronterer entre països comunitaris i, per tant, a la pràctica no permeten la lliure circulació de ciutadans dels estats que formen l'espai Schengen.

A priori, els governs que han demanat a la Comissió Europea aplicar controls fronterers argumenten que volen mantenir-los temporalment i no de manera permanent. Tot i això, hi ha bastants països que fa mesos o fins i tot anys que tenen desplegades autoritats de duanes als límits fronteres amb altres estats que formen part de l'espai Schengen. En concret, a hores d'ara hi ha 11 dels 29 països d'aquesta zona de lliure circulació que l'interrompen amb controls fronterers, entre els quals -a més de Polònia- hi ha Alemanya, França, Itàlia i els Països Baixos.

Al seu torn, la Comissió Europea ha anunciat aquest dilluns que ja ha rebut la sol·licitud de Varsòvia de desplegar controls fronterers dins l'espai Schengen i minimitza el fet que cada vegada hi hagi més països que no el respectin. En aquest sentit, el portaveu d'Afers Interns de l'executiu comunitari, Markus Lammert, ha recordat en roda de premsa que es tracta d'un dret que tenen els governs estatals sempre que ho considerin necessari i ha evitat valorar si aquests països tenen prou motius per recuperar els controls fronterers i si el projecte de lliure circulació està en perill.