Polònia mira al passat i Putin l'acusa de voler conquerir Ucraïna
BarcelonaPolònia és el país fronterer d’Ucraïna més sacsejat per la guerra i remogut per qüestions que van més enllà dels quatre milions de refugiats que ha hagut d’acollir. L’impacte del conflicte és del tot psicosocial, tenint en compte que Polònia se l’han repartit els seus veïns quatre vegades i que qualsevol conflicte genera moltes pors. La por del partit Llei i Justícia a perdre les eleccions de la tardor fa que el govern de Mateusz Morawiecki –sempre dirigit pel líder ultranacionalista Jaroslaw Kaczynski— s’atrinxeri en un patriotisme farcit d’amenaça i amb cap sentit de realitat.
L’últim episodi és exigir a Alemanya el pagament de més d’un trilió d’euros per reparacions de guerra, ignorant que pels acords de Londres del 1953 els aliats van liquidar el deute de la RFA i, de retruc, el de la RDA. Amb tot, qualsevol ombra del passat serveix als ultres polonesos: potser no per recuperar trilions d’euros, però sí alguns fantasmes del passat i, de passada, desenes de milers de vots.
Exigir reparacions de guerra en un moment en què Alemanya encara no deia que sí, però tampoc que no, a l’enviament de tancs Leopard a Ucraïna, no ha ajudat gens a enfortir el clima de consens europeu. I quan Berlín ha donat finalment llum verda a enviar tancs a Ucraïna, Kaczynski ha insistit en la deslleialtat d'Alemanya per haver-s’ho pensat tant, no ha deixat d’exigir reparacions de guerra i ha recordat el repartiment de Polònia entre Hitler i Stalin el 1939.
I un cop posat sobre la taula el mot repartiment és quan arriba Putin dient que Polònia no ha renunciat al somni d’apoderar-se de la part oest d’Ucraïna. El dictador rus ho va declarar amb contundència al novembre, però la idea, més elaborada, l’havia transmès abans Serguei Nariixkin, el cap dels serveis d’intel·ligència exterior de Rússia. Naraiixkin afegia que l’annexió d’un tros d’Ucraïna per part de Polònia tindria la complicitat de la UE. Una formulació, esclar, negada per Varsòvia, que acusa el Kremlin de voler enfrontar polonesos i ucraïnesos.
I per demostrar que està disposat a fer front a les provocacions de Putin, el govern polonès prepara des del desembre la mobilització de 200.000 ciutadans, que rebrien instrucció militar. Mesures patriòtiques gens deslligades de les enquestes més confidencials sobre les expectatives electorals del partit Llei i Justícia.
Democràcia a la baixa
No hi ha cap dubte que el drama històric de Polònia ha estat l’assetjament i l’agressió dels seus veïns, i tampoc cap dubte que aquest drama li ha impedit consolidar una democràcia estable. Aconseguida la independència després de la Primera Guerra Mundial, el liberal Gabriel Narutowicz és elegit president l’11 de desembre del 1922 i assassinat al cap de cinc dies comptats per un fanàtic ultranacionalista, enmig de crits que acusaven Narutowicz de jueu, d’ateu i de maçó.
El general Józef Pilsudski, aparentment socialdemòcrata, dona un cop d’estat el 1926 i s’acaba la democràcia a Polònia fins a l’ocupació alemanya i soviètica del 1939. No revifarà fins a l’ensorrament del comunisme el 1989, resultat de les lluites del sindicat Solidaritat. Precisament la Plataforma Cívica, hereva dels liberals i socialdemòcrates de Solidaritat, és la formació que tindria més possibilitats –sembla que encara no suficients– per substituir els ultres de Kaczynski.
