Internacional  /  Europa 18/06/2022

Polònia i Romania, els altres obstacles per exportar gra des d'Ucraïna

Les vies alternatives per al transport són clau per frenar la crisi alimentària mentre el mar Negre continuï bloquejat

Cristina Gironès
3 min
Un camp de blat a Bashtanka, a la regió ucraïnesa de Mykolaiv.

PragaAmb l’inici de la guerra a Ucraïna les exportacions de cereals es van aturar i van causar una escassetat generalitzada i un augment dels preus dels cereals. Per desbloquejar aquesta situació, Kíiv va establir fa poc més d’una setmana dues rutes d’exportació a través de Polònia i de Romania. Aquests corredors, però, ja estan encarant obstacles, principalment per la manca d’infraestructures en totes dues cadenes de subministrament. 

“Aquestes rutes no són perfectes, perquè creen certs colls d'ampolla, però estem fent tot el possible per millorar-les”, va assegurar el viceministre d'Exteriors d'Ucraïna, Dmitró Senik, a la cimera asiàtica de seguretat de l’Institut Internacional d'Estudis Estratègics, a Singapur. 

I és que el repte logístic és gran: un dels principals problemes de la via d’exportació per Polònia és el sistema ferroviari ucraïnès, que és diferent de l’europeu pel que fa a l’amplada de les vies. Per tant, els cereals s’han de carregar a altres trens a la frontera, on, a més, hi ha poques instal·lacions que puguin servir com a magatzem temporal. 

Pel que fa al desviament del gra cap a Romania, aquest corredor alternatiu és complex i car, ja que implica transportar la mercaderia per ferrocarril fins als ports fluvials del Danubi i carregar-la en barcasses fins al port de Constança. A més, és un procés que requereix molt de temps. 

Per totes aquestes raons, Ucraïna està negociant una via alternativa amb els països bàltics. Aquest tercer corredor serviria per alleugerir les exportacions de cereals, tot i que encara no s’han concretat els detalls sobre quina quantitat de producte es transportaria per aquí. Malgrat això, dilluns es va fer públic el primer enviament de gra ucraïnès a través d’aquesta via per mar fins a Galícia, amb unes 18.000 tones de cereals per a l’alimentació animal. Segons l’Associació Gallega de Fabricants d'Aliments Compostos (Agafac), aquesta ha estat la primera vegada que s'ha utilitzat per a aquest objectiu, però tot apunta que s’acabarà designant com a corredor.

Des de l'inici de la invasió russa a Ucraïna, el mercat mundial ha deixat de rebre 7 milions de tones de blat, 14 milions de tones de blat de moro i 3 milions de tones d'oli de gira-sol, entre d’altres. A més, segons les autoritats ucraïneses, continua havent-hi entre 25 i 30 milions de tones de cereals emmagatzemats en territori nacional que no s’han pogut enviar i una vuitantena de vaixells estrangers que estan atrapats als ports, molts dels quals amb càrrega de gra a bord.

El mar Negre, el punt estratègic

Abans que comencés la guerra, la ruta més efectiva per a les exportacions de productes ucraïnesos creuava el mar Negre, però aquesta opció va quedar bloquejada pel conflicte. Segons el president del Consell Europeu, Charles Michel , aquesta "seria la millor opció", tot i que s'estan buscant alternatives terrestres malgrat que sigui “car i difícil per raons logístiques òbvies”. El secretari general de l'ONU, António Guterres, va declarar la setmana passada que s’està intentant negociar un paquet de mesures per reprendre les exportacions ucraïneses pel mar Negre i també les exportacions russes d'aliments i fertilitzants que s'han vist afectades per les sancions. Aquestes converses, de moment, no han donat fruits. 

I és que un bloqueig naval per part de l'armada russa impedeix que els vaixells mercants surtin del port d'Odessa, el més important per a les exportacions de cereals, mentre que altres ports, inclosos els de Berdiansk i Mariúpol , estan ara en mans de l'exèrcit rus.

Per això, l’ONU considera que hi ha dues mesures prioritàries per desencallar la situació: el desminatge del port d’Odessa i la presència internacional al mar Negre per garantir la seguretat dels vaixells i els ports. Amb aquests objectius al cap, el ministre d’Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, ha estat dialogant amb el seu homòleg turc , Mevlüt Cavusoglu. De fet, a petició de les Nacions Unides, Turquia ha ofert la seva ajuda per escortar combois marítims des dels ports d'Ucraïna malgrat la presència de mines, algunes de les quals s'han detectat prop de la costa turca. 

Lavrov ha argumentat que va ser Kíiv qui va decidir minar el mar Negre per protegir les seves ciutats costaneres d'un desembarcament rus. Per això, Moscou ha afirmat que garantirà el pas segur dels vaixells de cereals si Ucraïna desmina les aigües costaneres. En resposta, les autoritats ucraïneses han exigit que Moscou faci el primer pas retirant les tropes de les aigües del país i oferint garanties que no atacaran ports ni vaixells mercants.  

Abans de la guerra, Ucraïna exportava el 98% dels seus cereals a través del mar Negre, a un ritme de fins a 6 milions de tones al mes. Però amb els ports bloquejats i el sistema ferroviari incapaç de fer front al volum addicional, el 2023 la collita a Ucraïna es podria reduir en un 40%. A més, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) estima que entre el 20% i el 30% de les terres agrícoles d'Ucraïna quedaran sense plantar o collir aquest any.

stats