Alexandra Polivanova: "Putin reivindica Stalin per sacralitzar la idea de l'estat"

BarcelonaL’activista russa Alexandra Polivanova (Moscou, 1976) era membre de la junta d’International Memorial, l’entitat que durant tres dècades ha recollit la memòria de les víctimes de la repressió política a l’antiga URSS. L’organització va ser clausurada a Rússia el desembre de l’any passat, i es va convertir en un dels exemples més greus de l’escalada autoritària del règim de Vladímir Putin. Ha visitat Barcelona convidada pel Memorial Democràtic. 

¿Memorial encara pot mantenir alguna activitat a Rússia?

— Érem una xarxa de diverses organitzacions arreu de Rússia, també a Ucraïna, la República Txeca, Itàlia, França i Alemanya. El govern rus ha liquidat la nostra seu Moscou i també el Centre de Drets Humans. Però encara no ens han prohibit, i algunes de les organitzacions a Rússia continuen sent legals i fent les seves activitats. No fem tot el que fèiem abans, però continuem treballant. I el procés d’il·legalització ens ha donat més rellevància pública: van retransmetre el judici per la televisió federal, i les acusacions que som agents de la CIA o de la Unió Europea... però la gent ha sentit a parlar de les víctimes del terror polític a l’URSS, i han recordat com els seus avis els en parlaven. Molts es posen en contacte amb nosaltres. També continuem fent visites guiades a Moscou.

Com veu Rússia avui?

— [S’atura un segon per buscar les paraules precises.] És un estat autoritari i el que està fent a Ucraïna és una autèntica catàstrofe, també per a Rússia, que s'està convertint en una Corea del Nord. Theodor Adorno deia que no era possible escriure poesia després d’Auschwitz. Ara sabem que sí que és possible, i també que Auschwitz es pot tornar a repetir. El que està passant a Ucraïna no ha arribat a la mateixa magnitud, per ara, però quan la gent està patint i és assassinada no és un problema de xifres.

Què suposa per a Moscou la guerra a Ucraïna?

— Sobretot és una catàstrofe moral per al poble rus i d’alguna manera per a la seva identitat: no superem els patrons del passat, encara hi ha una visió colonial del món d’una gran nació russa envoltada de satèl·lits. Rússia no respecta la sobirania d’Ucraïna i això és terrible. Per això ara el més urgent és aturar el que està passant, però després hem de treballar per acabar amb la mentalitat colonial de la gent i del govern rus. Tot i això, encara hi ha molta gent a Rússia que intenta protestar, mostrar la seva solidaritat i defensar els valors humans. La situació és tràgica, però encara hi ha esperança.

Les seves paraules són valentes. Quan es publiqui aquesta entrevista vostè ja haurà tornat a Moscou. Què passarà quan les llegeixin al Kremlin?

— És una bona pregunta. Però encara que sigui perillós defensar els drets humans, no hem de deixar de fer-ho.

Putin reivindica obertament la figura de Stalin.

— Sí, des del 2005 Stalin és present a les nostres vides. I és molt estrany, perquè abans estava totalment anorreat. I des del poder es vol amagar els seus crims. I crec que no es tracta de Stalin i la seva personalitat, sinó de la idea de l’estat. Putin reivindica Stalin per sacralitzat de l’estat: l’estat ho és tot i no se n’ha de dubtar. Per això ara criticar Stalin s’ha convertit en una cosa perillosa, perquè és sinònim de criticar l’estat. La idea és que Putin i Stalin "són” Rússia.

Al principi de la invasió russa d’Ucraïna vam veure protestes als carrers de Rússia i ara ja no les veiem.

— Jo no crec que la gent a Rússia estigui d’acord amb el que s’està fent a Ucraïna. Però és impossible tenir estudis d’opinió fiables en un règim autoritari. Manifestar-se a Rússia és molt perillós, perquè pots acabar detingut i t’exposes a 15 anys de presó i ara ja no veiem protestes als carrers. Però encara hi ha gent valenta que continua intentant expressar-se.