Refugiats sirians de Lesbos a Roma: "el Papa Francesc ens va donar una altra oportunitat"

RomaQuan Nour Essa va aterrar amb la família a Roma a bord del mateix avió que portava el Papa Francesc de tornada del seu viatge a l'illa grega de Lesbos l'abril del 2016 no parlava ni una paraula d'italià. "Havíem escapat el 2015 de Damasc perquè al meu marit, Hassan, l'havien cridat per allistar-se a l'exèrcit. No volíem entrar a la guerra; no teníem cap altra opció", explica ara des de la capital italiana. Encara se la veu afectada per la mort del Pontífex.

Essa, que ara té 39 anys i és microbiòloga, treballa al Nen Jesús, l'hospital infantil propietat del Vaticà. Han passat gairebé deu anys des que va abandonar el seu país amb només una muda, bolquers i una mica de llet per al fill de 2 anys, però encara recorda l'angoixa d'aquells dies. “Estava estudiant el doctorat a Montpeller, a França, gràcies a una beca i en tornar a Síria per passar les vacances va esclatar la guerra i ja no vaig poder sortir”, recorda a l'ARA.

Quatre anys després van vendre casa seva per pagar un traficant que els va portar de Síria a Turquia, travessant el territori controlat pel Daeix [Estat Islàmic] i després un altre amb què van aconseguir arribar a Grècia. Carregant el seu fill, ella i el seu marit van caminar pel desert, van viatjar durant hores en diversos vehicles atrotinats i es van jugar la vida en una pastera abans de ser interceptats pels guardacostes que els van enviar Lesbos, l'illa que es va convertir en símbol del drama migratori.

Un mes després, el Papa va visitar el camp de refugiats on hi havia atrapades milers de persones després de l'acord signat entre Turquia i la Unió Europea per impedir el pas dels immigrants a través de les fronteres europees. "No esteu sols! No perdeu l'esperança!", va cridar el Pontífex denunciant amb tristesa la "catàstrofe humanitària més gran des de la Segona Guerra Mundial". Però no van ser només paraules.

En un gest sense precedents, Francesc va pujar a bord de l'avió 12 refugiats que havien estat seleccionats per la Comunitat de Sant Egidi, l'associació catòlica que treballa amb el Vaticà per promoure la pau. Tres famílies sirianes entre les quals hi havia la de Nour, a qui el Papa va donar l'oportunitat de començar una nova vida lluny de les bombes i la misèria. L'organització benèfica va aconseguir després portar a Itàlia més de 300 refugiats de Grècia i 150 en un altre viatge papal a Xipre el 2021.

"Nosaltres vam tenir sort perquè el mateix dia que vam arribar a Lesbos a les sis del matí, ens van donar els papers, mentre que les persones que van arribar aquell mateix dia però a la tarda ja no els van rebre [va entrar en vigor l'acord entre la UE i Turquia] i van ser repatriades", explica. Encara recorda les carícies del Papa al petit Riad a bord de l'avió poc abans que el Pontífex creués les cortinetes per respondre les preguntes dels periodistes que hi viatjaven.

"Era molt modest i proper"

"El primer que vaig pensar en conèixer-lo va ser que no semblava un cap de l'Església. Era molt modest, proper, somreia sempre", recorda. "El seu gest va obrir la porta perquè tants altres refugiats de Líbia, Síria, Afganistan... poguessin arribar a Europa a través dels corredors humanitaris sense pagar els traficants, sense arriscar-se a morir. Quantes vides s'han salvat gràcies a ell i la seva insistència per ajudar els refugiats i els immigrants", explica sense poder contenir l'emoció. En aquests anys, el Pontífex es va reunir amb les famílies diverses vegades. "Sempre va estar preocupat per tots nosaltres".

Durant els primers mesos, la família de Nour va viure en acollida per la Comunitat de Sant Egidi. Van començar a estudiar italià i aviat ella i el seu marit, que treballava com a funcionari a Damasc, es van inscriure a la universitat per poder convalidar els seus títols. Un any després, Nour va trobar feina a l'hospital del Vaticà i va continuar estudiant un mestratge en biologia molecular. Ara s'està especialitzant en microbiologia mèdica, mentre que Hassan treballa en un estudi com a arquitecte després de passar alguns anys darrere del taulell d'una botiga. “Els nostres problemes ara són com els de qualsevol italià: la feina, la compra, arribar a final de mes...”.

La mort del Pontífex va ser un cop dur per a aquesta família que ara viu als afores de Roma en un humil apartament. “El dolor per la seva mort ha estat doble per a la nostra família perquè amb el seu gest el Papa ens va donar una nova oportunitat”, diu, alhora que reconeix que no pensa tornar a Síria. "El règim ha caigut, però la situació no és estable. M'agradaria tornar en el futur perquè el nostre fill conegui els seus orígens, però per a nosaltres seria difícil. Al cap i a la fi, la nostra vida és aquí".